Sincerament, penso que poca o gens. Anem a pams.
- Els llibres il·lustrats
- La història, la geografia, la geologia, l’astronomia, l’evolucionisme, etc., per a joves se solen publicar en llibres fortament il·lustrats i amb pastilles diverses de text a part de generosos “peus de foto”.
- Són llibres necessaris, però no tenen perquè ser els únics llibres de divulgació per a joves (entre els 8 i els 16 anys).
- Els joves, crec, s’haurien d’acostumar també a la lectura d’arguments i idees, com en els llibres de divulgació per a adults, però al nivell d’una persona inexperta (en la ciència i en la vida).
- La meva experiència (sols la meva) em mostra que els joves rarament paren atenció al text. Quan el llibre s’ha fullejat i s’ha mirat, el llibre s’ha acabat. Una il·lustració pot cridar l’atenció i aleshores el jove llegirà amb interès el peu. Però insisteixo, els llibres il·lustrats no “es llegeixen” realment.
- Els llibres “amb ganxo”
- Són llibres amb un títol “enrotllat” que pressumptament ha de cridar l’atenció “Aquells grecs estrafolaris”, per exemple, i amb un contingut basat en anècdotes o en un redactat també “enrotllat”.
- La intenció és encomiable, però tampoc els considero, pròpiament, llibres de divulgació. Entre altres coses perquè crec que banalitzen el tema que tracten i no el fan necessàriament més atractiu. Els joves també poden ser seriosos.
Trets aquests dos exemples que són els que s’han assajat (descomptant meritoris esforços editorials de professors sense mitjans tot publicant llibres que passen pel mercat com a autèntics fantasmes), penso que no hi ha autèntica divulgació de coneixements (científica, diria sense por) per a joves.Crec que és una assignatura pendent, un costum que cal implantar. Costum dels científics o dels professors per escriure coses serioses però absolutament comprensibles i amb un criteri d’amenitat sense banalitzacions. Costum dels editors per cercar un mercat lector juvenil més enllà de la literatura. Costum dels pares i les escoles a iniciar els joves en lectures que els poden facilitar vocacions futures.I acabo amb una sola pregunta. Té la nostra societat totes les eines necessares per crear vocacions?