Diferents publicacions ja han informat quines han estat les noticies que mes interès han despertat en el sector turístic a nivell estatal o en el nostre país. En el primer cas, caldria parlar de que les xifres de turistes s’han incrementat, arribant als 70 milions, tot i que la despesa mitja per viatger baixa. També parlen de que el mercat financer cada dia posseeix mes immobles hotelers, dels escàndols amb els vols de Vueling a l’estiu, etc…A Catalunya es podria parlar, entre d’altres coses de que el 2016 va ser declarada Regió Europea de la Gastronomia, de l’aprovació del Pla Director Urbanístic del Barcelona World (que canviarà de nom), o de les disputes de l’Ajuntament de Barcelona amb Airbnb sobre la comercialització o no d’allotjaments il·legals.
Però en aquest article em centraré en Lleida i les nostres comarques, que han tingut els seus moments importants i de representativitat i també trobarem punts que es poden millorar. Començaré per la part positiva i acabaré per la que no ho es tant. En primer lloc, destacar la projecció de la nostra gastronomia mitjançant la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i el Col·lectiu Noguera Cuina dins l’àmbit de promoció de Catalunya com a Regió Europea de la Gastronomia 2016 i de l’any temàtic de la Gastronomia i Enoturisme. En aquest mateix sentit, també cal destacar el paper de la Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra D.O.de les Garrigues (Gener, les Borges Blanques), l’ Aplec del Caragol (Maig, Lleida), la Fira del Vi D.O. Costers del Segre (Octubre, Lleida), la Fira de Sant Ermengol de Formatges Artesans (Octubre, La Seu d’Urgell) i les Jornades Gastronòmiques del Bolet (Octubre, Alta Ribagorça).
Una altra acció destacable en la que va participar les nostres contrades, va ser “Benvingut a Pagés”, on durant un cap de setmana de portes obertes a les explotacions agrícoles i ramaderes, ens podíem acostar als productors, visitar les seves explotacions, tastant i comprant (si es creia convenient) o realitzar activitats complementàries, com una baixada de falles o un tast d’olis. A més, la restauració i l’hoteleria oferien estades i menús amb promocions específiques. A les comarques de Lleida van formar part d’aquest esdeveniment unes 40 explotacions agrícoles i ramaderes, i en tota Catalunya van participar com a visitants més 12500 persones.
Encara dins el sector gastronòmic, felicitar-nos perquè les nostres comarques tenen ja una nova estrella Michelin, La Boscana a Bellvís amb en Joel Castanyé al capdavant, que s’uneix al Malena (4t any més un de no consecutiu) de Gimenells amb en Xixo Castaño i el Fogony de Sort (11è any), amb Zaraida Cotonat.
Ja en un altre àmbit, cal fer especial esment de la distinció que acredita la Vall d’Aran com a Destinació Turística Intel·ligent (DTI: certificació que te en compte quatre variables: innovació, tecnologia, sostenibilitat i accessibilitat) atorgada per la Societat Estatal per a la Gestió de la Innovació i les Tecnologies Turístiques (SEGITTUR), en la darrera edició de la Fira Internacional del Turisme- FITUR.
També cal parlar de la ocupació en les nostres contrades,que tot i les infraestructures amb les que comptem (autovia a la Vall d’Aran per finalitzar, carretera N340 sense desdoblament, autopistes de pagament, etc…), segueix augmentant any rere any en els controls estadístics que es fan públics tant a l’estiu com a l’hivern. A pesar que les dades definitives de l’any 2016 encara no han estat publicades, tot fa pensar que es seguirà el ritme de creixement en pernoctacions que es va confirmar en les estadístiques de l’estiu: més d’un 8% de mitja entre totes les marques turístiques del nostre territori (Terres de Lleida, Vall ‘Aran i Pirineus).
Finalment, pel que fa a la oferta hotelera de la ciutat de Lleida, cal donar la benvinguda als apartaments (amb gimnàs propi) de la cadena Eizasa Hoteles al carrer Princep de Viana, que seran gestionats per l’Hotel Real Lleida; també cal fer esment, desprès de set anys, de l’acabament de les obres al Parador Nacional del Carrer Cavallers: ara cal, segons diuen, esperar aquest trimestre per moblar-lo i obrir-lo. Per una altra banda acomiadar a l’Hotel Trànsit (des de 1996) i el servei de cafeteria ubicat a la nostra estació de trens. Ara tenim una estació sense serveis hotelers, un aeroport quasi sense serveis regulars (un setmanal tot l’any, algun mes a l’estiu, més els xàrters anglesos quan no són desviats a Reus per la boira i des de fa poc un xàrter des de Tel Aviv els divendres de l’hivern) i una envellida estació d’autobusos que el proper any celebrarà el mig segle…