VOCABULARI DE DRET PENAL
A partir del Vocabulari de dret penal elaborat per Antoni Llasbrés Fuster, he elaborat el següent glossari que recull els termes que l’advocada Susanna de Torre considera més rellevants.
Abús sexual :
Acte contra la llibertat sexual que es realitza sense violència o intimidació i sense consentiment sobre menors de tretze anys, sobre persones que es troben sense sentit o sobre aquelles que pateixen una incapacitat mental
Acarnissament :
Acció d’acarnissar-se. Agafar-se abrivadament, porfidiosament, en un combat
Advocat :
Persona que té com a professió de donar parer sobre qüestions de dret i de defensar interessos d’altri, especialment en causes i judicis davant els tribunals
Agressió sexual :
Delicte consistent a atemptar contra la llibertat sexual d’una persona, amb violència o intimidació
Agreujant:
Circumstància que agreuja.
Alteració psíquica:
Modificació de les facultats intel·lectuals
Amenaça :
Delicte consistent a intimidar algú amb l’anunci de causar un mal (a ell, a la seva família, persona, honra o propietat) sigui per tal d’aconseguir una determinada finalitat, sigui com a expressió de rancor o d’ira
Amonestació:
Amonestació solemne feta pel tribunal per suscitar en el culpable d’una falta la consciència del mal que ha fet, per tal que no torni a cometre-la, puix que aleshores incorreria en penes més severes.
Anomalia psíquica:
Irregularitat psíquica, particularment orgànica que presenta un individu o grup d’individus respecte als altres de la mateixa espècie.
Antecedents penals :
Relació de condemnes penals dictades contra una persona
Apropiació indeguda :
Apropiació no justificada jurídicament. Acte pel qual una persona fa seva una cosa, incorporant-la al seu patrimoni amb intenció de gaudir-ne o disposar-ne en concepte de propietari definitiu.
Acte pel qual una persona fa seva una cosa, incorporant-la al seu patrimoni amb intenció de gaudir-ne o disposar-ne en concepte de propietari definitiu no justificada jurídicament.
Assassinat :
Homicidi qualificat per la concurrència de determinades circumstàncies agreujants
Assetjament sexual :
Delicte contra la llibertat sexual.
Atenuant:
Que actua disminuint la influència d’un fet. Dit de la circumstància atenuant la influència de la qual sobre el subjecte del delicte té més intensitat que la que bastaria per a ésser apreciada per la llei.
Autoria:
Condició d’autor
Baralla:
Acció de barallar-se
Batussa:
Acte de batre’s dos o més a cops, a pedrades, a trets, etc
Calúmnia :
Delicte consistent en l’atribució conscient a una persona d’un fet fals que dóna lloc a procediment d’ofici (assassinat, falsificació de documents, robatori, etc).
Cas fortuït :
Fet o esdeveniment imprevisible, o previst però inevitable, que produeix danys materials o corporals, o que provoca un perjudici en un determinat patrimoni.
Causa de justificació:
Les causes de justificació són aquelles condicions que tenen el poder d’excloure l’antijuriciditat d’una conducta típica. Representen un aspecte negatiu del delicte.
Causalitat :
Relació de causa a efecte que hi ha d’haver entre l’acte humà (d’acció o d’omissió) i el resultat d’un fet delictiu perquè hi hagi responsabilitat.
Coacció:
Delicte contra la llibertat de la persona, que consisteix a emprar, sense estar-hi legítimament autoritzat, violència material o moral sobre un altre per a obligar-lo a fer el que no vol, sigui just o injust, o per a impedir-li el que la llei no prohibeix.
Coautoria :
Participació conjunta en l’autoria d’un fet punible.
Codi penal:
Text de dret positiu que estableix els delictes i les penes.
Còmplice:
Aquell que, sense prendre part directa en un fet delictuós, hi coopera amb actes anteriors o simultanis.
Complicitat:
Forma secundària de participació en un delicte, a la qual correspon un grau mitjà de responsabilitat entre la de l’autor i la de l’encobridor.
Cooperació:
Acció concertada entre els membres d’un grup social per a la consecució d’un fi.
Crim :
Infracció punible de caràcter greu.
Culpa :
Acció o omissió, conscient i voluntària, contrària a les normes de diligència o prudència comunes, de la qual deriva un resultat danyós no previst pel culpable, però penat per la llei, o que, tot i havent estat previst pel culpable, aquest no esperava que es produís
Dany:
Pèrdua o detriment causat a una persona o a una cosa en els seus interessos, la seva salut, el seu valor, el seu estat.
Delicte que consisteix en la pertorbació o la lesió produïda intencionadament en la propietat d’altri, sempre que no sigui causada per incendi o estralls
Decomís (comís):
Pèrdua d’una cosa moble o immoble, de mercaderia o diner, en favor del fisc o de la persona perjudicada, ja sigui per raó de delicte, per infracció de contracte o per incompliment d’obligació.
Confiscació, segrest.
Sanció o penalitat imposada a l’autor d’un delicte.
Delicte:
Acció prohibida per la llei, segons l’ordenament jurídic de cada estat, sota l’amenaça d’una pena greu.
Delinqüència:
Fet de delinquir
Denúncia:
Acte unilateral d’un estat firmant d’un tractat mitjançant el qual manifesta la renúncia a prorrogar-ne la vigència.
Acte mitjançant el qual aquell qui ha presenciat la perpetració d’un delicte perseguible d’ofici o en té coneixement ho notifica a l’autoritat judicial.
Desistiment:
Renúncia a la continuació de l’acció delictiva.
Detenció:
Acció mitjançant la qual la policia judicial o governativa limita la llibertat d’una persona i la reté, per tal com la suposa relacionada amb algun fet delictuós (detenció preventiva), o en virtut d’un manament de l’autoritat judicial.
Encobriment:
Forma de participació en un delicte amb actes posteriors a la seva consumació que té per finalitat d’impedir el descobriment o la captura del criminal i ajudar-lo a aprofitar-se dels efectes del delicte.
Escalament:
Acció de penetrar en un lloc per una via no destinada a l’efecte.
Eximent:
Dit de la circumstància que allibera de responsabilitat criminal.
Fals testimoni:
Delicte consistent a violar el deure de veracitat que tenen l’obligació d’observar els testimonis i els pèrits en llurs declaracions davant els jutges o els tribunals.
Falsedat:
Ocultació o alteració maliciosa de la veritat amb la intenció de produir algun efecte jurídic capaç de lesionar els béns d’un tercer.
Falta:
Acció o omissió voluntària penada per la llei amb una sanció lleu.
Furt:
Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d’un bé moble d’altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades; altrament, hom ho considera robatori.
Habitualitat :
Condició que un fet es converteixi en habitual
Homicidi:
Delicte que consisteix a matar una persona sense circumstàncies que donin lloc a un altre delicte especial (assassinat, infanticidi, parricidi).
Il·legal :
Contrari a la llei
Imprudència:
Negligència o manca de precaucions que porta a actes que foren delictes si hi hagués hagut malícia en l’actor.
Imputabilitat:
Possibilitat d’atribuir a una persona una acció o omissió previstes per la llei com a falta o delicte.
Inducció:
Raonament mitjançant el qual hom remunta de la part al tot, del particular al general, de l’efecte a la causa, dels fets a la llei que suposen.
Jutge de menors:
Jutge amb jurisdicció a tota una província i que exerceix les funcions reformadores establertes en la llei per als menors d’edat sotmesos en conductes tipificades de delicte a falta.
Legítima defensa:
1. Circumstància eximent de la responsabilitat criminal que neix del dret que hom té de defensar la persona i els drets, propis o estranys, si l’agressió és il·legítima i no provocada i sempre que la manera d’impedirla sigui racional.
2. Defensa de la persona o dels drets propis o aliens que eximeix de responsabilitat penal pel dany ocasionat a l’agressor, sempre que l’agressió sigui il·legítima, racional el mitjà emprat per impedir-la o repel·lir-la, i no provocada.
Lesió:
Delicte o falta comesos per danys corporals produïts sense la intenció de matar.
Llibertat vigilada:
Mesura aplicada en les penes de confinament per la qual el condemnat resta en llibertat sota la vigilància de l’autoritat corresponent.
Maltractament:
Acció de maltractar; l’efecte.
Ministeri Fiscal:
Dins l’ordenament jurídic vigent a l’estat espanyol, institució integrada amb autonomia funcional en el poder judicial, estructurada en diferents òrgans propis, que té com a missió promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic, així com vetllar per la independència dels tribunals i procurar davant d’ells la satisfacció de l’interès social.
Minoria d’edat penal:
Temps que dura la condició del menor d’edat.
Partícip:
Que te part en alguna cosa
Participació:
Acció de participar
Pàtria potestat:
Obligació que tenen el pare i la mare de vetllar pels fills, tenir-los en companyia seva, alimentar-los, procurar-los una plena i íntegra formació, i representar-los i administrar llurs béns durant llur minoritat i sempre que no siguin emancipats o hagi estat declarada la seva incapacitat.
Pena:
Sofriment, dany, que es fa patir al qui ha comès un delicte, una falta.
Penediment :
Acció de penedir-se.
Por insuperable:
Por que s’imposa irresistiblement a la voluntat d’una persona i la impulsa a executar un delicte, el mal del qual és igual o inferior a l’amenaça rebuda.
Premeditació:
En els delictes d’homicidi i de lesions personals, circumstància que n’agreuja la responsabilitat.
Provocació:
Acció d’incitar a perpetrar un delicte.
Reincidència:
Circumstància agreujant de la culpabilitat d’un subjecte que es dóna quan aquest, havent estat condemnat per la comissió d’un delicte, en comet un altre amb posterioritat.
Reparació:
Desgreuge, satisfacció, davant una ofensa o una injúria.
Responsabilitat penal:
Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom és afectat pels efectes legals derivats de la comissió, dolosa (intencionada) o culposa (per imprudència o negligència), d’un delicte.
Restitució:
Condició principal de la responsabilitat penal civil nascuda dels delictes contra la propietat consistent en la devolució al perjudicat dels objectes de què fou privat per l’acció del delinqüent o del responsable civil.
Robatori:
Apoderament d’una cosa moble realitzat amb ànim de lucre i violentant o intimidant les persones o forçant les coses.
Secretari:
Persona encarregada d’estendre les actes, donar fe dels acords, redactar les memòries, custodiar els documents, escriure la correspondència, d’una corporació, oficina, assemblea, etc
Sentència:
Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dóna acabament al procés o judici.
Temptativa:
Propòsit i començament d’execució d’un delicte que no arriba a realitzar-se per circumstàncies independents de la voluntat del culpable.
Testimoni:
Persona que té coneixement d’un fet de transcendència jurídica, pel fet d’haver-lo comprovat amb els seus sentits (especialment, però no pas necessàriament, de vista o d’oïda), i que en dóna fe.
Tractament ambulatori :
Mesura que s’aplica a un menor. L’objectiu de la intervenció, de tipus terapèutic, és ajudar a superar processos addictius o disfuncions psíquiques significatives.
Trastorn mental transitori :
Estat de perturbació mental transitòri i curable degut a causes ostensibles sobre una base patològica provada, la intensitat del qual pot arribar a produir trastorns en la comprensió i la voluntat i per tant, la conseqüent repercussió en la imputabilitat.
Trencament de condemna:
Incompliment d’una condemna imposada per sentència ferma.
Tutela:
Poder atorgat per la llei a persones determinades, que té com a objecte la protecció i defensa dels menors d’edat orfes i dels incapacitats i de llur patrimoni.
Violació:
Delicte consistent a mantenir relacions sexuals amb una persona sense el seu consentiment o amb un consentiment obtingut amb violència, o bé incapacitada de donar-lo (per privació de raó, de sentits, per edat, etc).