Monthly Archives: maig 2010

ANNEX 2

LA VISIÓ DELS AGENTS QUE INTERVENEN EN EL PROCÉS DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

 

PERFIL: EDUCADOR/A SOCIAL

 

 

DADES PERSONALS

Nom i cognoms: Neus Juanola Vila.

Edat: 35 anys.

Formació: Educadora social.

Experiència: diferents àmbits: Disminució, centres residencials d’acció educativa, centres de Justícia Juvenil i primària.

 

DADES PROFESSIONALS

Càrrec que exerceix actualment: Educadora social de l’equip bàsic d’atenció primària de Llançà.

Antiguitat en aquest càrrec: 1 any i mig.

Àmbit geogràfic d’actuació: Llançà, Vilamaniscle, Rabós, Garriguella, Port de la Selva, Selva de Mar, Portbou i Colera.

Funcions assignades al càrrec: Detecció i prevenció de situacions de risc o exclusió. Informació, orientació i assessorament, aplicació de tractament de suport a persones, famílies o grups. Tramitació i seguiment de programes i prestacions. Treball social comunitari, i tramitació de propostes de derivació als serveis socials d’atenció especialitzada.

 

QÜESTIONS RELACIONADES AMB EL MÓN DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

1.      Creu que la societat catalana ha patit canvis substancials aquests últims anys?

Sens dubte, la inclusió de la dona al món laboral, els fluxes migratoris, el descrèdit polític i institucional, les noves tecnologies, que comporta noves maneres de relacionar-se.. i en aquests moments la crisis financera, que comporta una distància de classes cada vegada més agreujada, on caldrà una redefinició del model social actual.

 

2.      Quins considera que són els més significatius?

Tots els esmentats interactuen entre ells, alhora que es retroalimenten.

 

3.      Quins d’aquests canvis es reflecteixen en el perfil del jove atès per la justícia juvenil?

El jove atès per la Justícia Juvenil, segons el meu parer, segueix sent una víctima d’un sistema que no protegeix els menors, és a dir, al suposat estat de benestar, li manquen recursos preventius, calen actuacions preactives i de suport al jove, en tots els àmbits de la seva vida, tant dins la família com l’entorn on es relaciona.

Definir un perfil té unes connotacions estigmatitzadores, en la meva pràctica laboral, sovint es tracta de perfils, jo prefereixo l’enfoc de quins indicadors de risc existeixen  en la nostra societat, i amb quins recursos i/o estratègies podem ajudar a solventar-los.

 

4.      Hi ha hagut canvis importants relacionats amb l’edat dels joves?

Desconeixo aquestes dades.

 

5.      Hi ha diferències significatives de gènere?

Desconeixo aquestes dades.

 

6.      Hi ha diferències significatives pel que fa a la nacionalitat?

Des d’atenció primària, és responsabilitat pública i ètica atendre amb igualtat. Aquests tipus de dades, no solucionaran els dèficits de recursos, cal no centrar-se tant en les nacionalitats com en l’entorn socioeconòmic de les diferents tipologies de famílies.

 

7.      Trobem actualment una preponderància clara d’algun tipus de delicte?

Desconec aquesta informació.

 

8.      Hi ha alguna relació entre la tipologia dels delictes i el perfil del jove que els comet?

Hi ha relació entre els diferents factors de risc i els delictes. 

 

9.      La legislació actual ha influït d’alguna manera en el canvi de perfil del jove que té problemes amb la justícia?  De quina manera?

La funció de l’educador/a social, és intentar que un/a menor no es trobi en situacions d’alt risc, i per tant no tinguin problemes amb la justícia. El que jo opino de la legislació actual és que es regula molt, quan el que caldria son accions preventives, educatives i de treball transversal en l’atenció integral de suport a la família i al menor.

 

10.   Les funcions que s’atribueixen al seu càrrec es corresponen, en la realitat, a les que assumeix habitualment?

Sí habitualment, malgrat que no es realitza un seguiment de qualitat, manquen recursos i professionals. No sembla que hi hagi voluntat política per assumir el treball a llarg termini, i l’educació i la prevenció no dóna ni rèdits electorals ni solucions ràpides, és un treball indispensable per a aconseguir una societat justa i igualitària.

 

11.   De totes les funcions que té assignades, quines són les que ocupen la major part del seu temps?

En aquests moments, el treball en el sí de la família, i cada vegada més, ajuts en forma de suport econòmic, aliments… Lamentablement l’urgència d’aquestes situacions provoca que no hi hagi temps per a realitzar un acompanyament i seguiment dels menors.

 

12.  Amb quines dificultats topa en la seva tasca quotidiana?

Amb manca de recursos, prejudicis socials, i maltractament institucional vers les persones amb situacions més desfavorides.

 

 

 

 

CONCLUSIÓ/ RESUM DE L’ENTREVISTA

Considera que el model de justícia juvenil dóna resposta a les necessitats actuals de la societat catalana?

Aprofitaré la conclusió per puntualitzar que jo no treballo en l’àmbit de justícia juvenil, pel que he respost a l’entrevista des del meu punt de vista personal.

Per tant em reafirmo en què quin model de justícia pot donar resposta a les necessitats socials, quan no existeix una igualtat d’oportunitats de base?

Qualsevol model de justícia serà injust. Justícia significa igualtat d’oportunitats i de recursos per a tothom.

S’ha de dotar de recursos al territori,  a les famílies amb problemàtiques socials i/o econòmiques, s’ha de treballar amb xarxa amb tots els agents que treballen amb menors, i sobretot cal una implicació institucional vers el canvi. 

 

Quines en són, al seu parer, les causes?

ANNEX 3

LA VISIÓ DELS AGENTS QUE INTERVENEN EN EL PROCÉS DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

 

PERFIL: EDUCADOR/A SOCIAL

 

 

DADES PERSONALS

Nom i cognoms: Lluís Jerez Cardoso.

Edat: 37 anys.

Formació: Llicenciat en Història / Educador Social.

Experiència:

          Director del Centre Residencial d’Acció Educativa l’ Albera, d’ençà el mes de febrer de 2007 i fins l’actualitat.

          Substitucions, en períodes de vacances, de l’educador del Pis Assistit del Pla Interdepartamental a Figueres, l’any 2004 i 2005.

          Coordinador del Centre Residencial d’Acció Educativa l’Albera, de febrer de 2006 a febrer de 2007.

          Educador-tutor al Centre Residencial d’Acció Educativa l’ Albera,  d’ençà el desembre de 2001 i fins el gener de 2006.

          Educador a la llar-residència “Ictineus”, de deficients psíquics, de la Fundació ALTEM, de Figueres, d’abril de 2000 a desembre de 2001.

          Tutor professional en el pràcticum dels Estudis d’Educació Social, de la Universitat de Girona, amb una durada de 540 hores, durant el primer quadrimestre del curs 2000-01, a la llar-residència “Ictineus” de la Fundació ALTEM.

          Coautor i col·laborador del llibre Història de l’Alt Empordà, editat per la Diputació de Girona, l’any 2000.

          Classes particulars de reforç escolar a alumnes de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO, d’ençà el febrer de l’any 1998.

          Educador de l’Escola d’Alfabetització i de Formació Global d’Adults/es Immigrants “Jokeree Eudamm”, de Càritas Figueres, des del  curs 1996 – 1997 fins el juny de 1999.

          Monitor del Casal d’Estiu de Càritas Figueres, els anys 1997, 1998 i 1999.

          Mestre voluntari durant un període de tres mesos (curs 1997 – 1998) a l’escola d’ensenyament secundari “Escuela Popular Cooperativista Calasanz” (E.P.C.C.), a La Veracruz, a la Sierra Gorda de Querétaro (Mèxic), dins un projecte educatiu de l’O.N.G. mexicana S.E.N.E.C. (Somos Escuela Nueva de Educación Comunitaria).

          Dinamitzador cultural i social, els caps de setmana, durant un període de tres mesos (novembre de 1997 – gener de 1998) al poble de Nuevo San Joaquín (Sierra Gorda de Querétaro, Mèxic): classes de reforç escolar; creació d’un grup d’esplai amb nens de 4 a 11 anys, i d’un grup de joves amb nois i noies de 12 a 17 anys; xerrades i vídeos formatius adreçats a la població adulta; classes d’escacs; etc. Aquestes tasques es portaven a terme dins els projectes educatius, religiosos i socials de S.E.N.E.C. a la zona.

          Monitor de menjador a l’Institut d’Educació Secundària “Narcís de Monturiol”, de Figueres, amb alumnes de 1r i 3r d’ESO., durant el curs 1996 – 1997.

          Redactor i col·laborador habitual del setmanari altempordanès “Hora Nova”, des de l’any 1989 fins el 1997 (articles d’informació, cultura i monogràfics sobre temes d’història local, i responsable de la secció de Cultura i Agenda durant un període de sis mesos).

 

DADES PROFESSIONALS

Càrrec que exerceix actualment: Director CRAE l’ Albera (Figueres).

Antiguitat en aquest càrrec: Febrer de 2007.

Àmbit geogràfic d’actuació: El centre està ubicat a la ciutat de Figueres, però els menors acollits poden ser procedents de tota la província de Girona, i eventualment d’altres províncies.

Funcions assignades al càrrec:

         Gestió del centre de menors a nivell educatiu (definició de la línia educativa, organització del servei, etc.)

         Funcions de representació.

         Gestió econòmica.

         Gestió de recursos humans.

         Gestió i direcció de l’ Equip Educatiu i del personal de cuina i neteja.

         Guarda legal dels menors acollits.

         Treballa coordinat amb altres equips professionals (recursos escolars, recursos mèdics, recursos judicials, EAIA, DGAIA, etc.)

         Contacte i referent amb les famílies dels menors acollits.

 

QÜESTIONS RELACIONADES AMB EL MÓN DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

1.      Creu que la societat catalana ha patit canvis substancials aquests últims anys?

La societat catalana ha patit canvis substancials en els darrers anys, però no de manera diferent a la de qualsevol altre societat moderna i occidental. Hom parla sovint sobre la manca de valors o el fet que els valors no estiguin tan estesos a nivell social. Jo crec, però, que no estem en una societat orfe de valors, sinó que estem en una societat on potser hi ha nous valors o han canviat en la seva manifestació  i els tradicionals han perdut força. Així, per exemple, si pensem en el valor de la solidaritat, no podem dir que ara hi hagi menys solidaritat que anys enrere. Potser fins i tot hi ha més solidaritat però es manifesta d’altres formes, fins i tot hi ha solidaritat a través de la xarxa.

 

2.      Quins considera que són els més significatius?

Sembla que hem de pensar que els canvis més significatius han de venir per una societat malalta, poc solidària, i amb nivell de delinqüència elevat. Com he apuntat en la resposta anterior, no crec que estem davant d’una situació com aquesta. A nivell estadístic, encara que no disposo de dades, no crec que hi hagi especials diferències en els aspectes esmentats d’anys enrere i actualment.

 

3.      Quins d’aquests canvis es reflecteixen en el perfil del jove atès per la justícia juvenil?

Com a director d’un Centre Residencial d’ Acció Educativa no sóc un expert en Justícia Juvenil. No obstant, m’atreveixo a comentar que actualment es pot haver “democratitzat”  socialment o universalitzat la justícia juvenil.

 

4.      Hi ha hagut canvis importants relacionats amb l’edat dels joves atesos?

Darrerament el fet que joves o adolescents joves, menors de 14 anys, i no imputables legalment, ha generat alarma. I cal tenir en compte que una part d’aquesta alarma és mediàtica. Segurament a nivell estadístic no es pot dir que ara els adolescents o joves delinqueixen abans.

 

5.      Hi ha diferències significatives de gènere?

No disposo de dades al respecte, ja que no és el meu àmbit d’intervenció com ja he comentat anteriorment. No obstant, els estudis apunten que el  percentatge de nois és majoritari sobre el de noies.

 

6.      La legislació actual ha influït d’alguna manera en el canvi de perfil del jove que té problemes amb la justícia?  De quina manera?

Naturalment els joves que delinqueixen acaben coneixent la Justícia Juvenil, les seves mesures judicials, les seves particularitats, i la seva duresa i la seva benevolència. És cert que el jove que freqüenta l’ambient judicial és coneixedor d’aquests aspectes, encara que també és cert que de la justícia juvenil cal valorar tota l’acció educativa associada (accions reparadores, mediacions, seguiments des de medi obert, equips tècnics, etc.), que en gran part desapareix en arribar a la majoria d’edat.

 

7.       Quines són les funcions que s’atribueixen al seu càrrec i tenen una relació directa amb els joves que tenen problemes amb la justícia?

Com a director d’ un CRAE (Centre Residencial d’ Acció Educativa) no tinc funcions estrictes en relació amb joves que tenen problemes amb la justícia. No obstant, es pot donar la circumstància que en el CRAE pugui estar acollint algun jove o adolescent que hagi delinquit. En aquest cas, la meva funció serà la pròpia que hauria de tenir la família si aquest jove o adolescent enlloc de residir en el centre, estigués en el seu domicili familiar. Així doncs, la funció serà la d’acompanyament, responsabilitat i seguiment de les seves obligacions fruit d’una mesura judicial (llibertat vigilada, mediació, prestació en benefici de la comunicat, etc.)

 

 

CONCLUSIÓ/ RESUM DE L’ENTREVISTA

Considera que el model de justícia juvenil dóna resposta a les necessitats actuals de la societat catalana?

El model de justícia juvenil està definit bàsicament des d’una vessant educativa i no repressora. Això és molt important, i és un molt bon punt de partida. Crec que la justícia juvenil a Catalunya es fonamenta en un principi de transitorietat, en la intervenció de forma integradora, en la intervenció en el propi intern, en oferir formes d’intervenció diversificades i en una professionalització dels agents que hi intervenen.

És possible que sovint però la realitat vagi més de pressa que les bones intencions tècniques, que necessiten d’un suport polític i econòmic per portar-les a terme. Un dels grans greuges, però, continua essent la lentitud del sistema judicial, que no només es troba amb la justícia d’adults, sinó també amb els menors.

 

Quines en són, al seu parer, les causes?

 

ANNEX 4

LEGISLACIÓ D’APLICACIÓ EN EL CAMP DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

 

De caràcter general

 

CONSTITUCIÓN ESPANYOLA, aprovada per les Corts el 31-10-1978.

Estatut d’Autonomia de Catalunya. Publicat en el Diari Oficial de la Generalitat, el 31 de desembre de 1979.

Resolució 37/1 del Parlament de Catalunya sobre els drets de la infància.

Conveni sobre la competència de les autoritats i la Llei aplicable en matèria de protecció de menors. La Haia, el 5 d’octubre de 1961.

Convenció de les Nacions Unides relativa als Drets del Nen, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de Novembre de 1989. Incorporada al nostre ordenament el 31 de desembre de 1990.

Carta europea dels drets del nen: Resolució A 3-0172/92.

 

Referent a atenció al menor i justícia juvenil

 

Llei 11/1981, de 13 de maig, de modificació de la Filiació, Pàtria potestat i Règim Econòmic del Matrimoni.

Reial Decret 1292/1981, de 5 de juny sobre traspàs de serveis de l’Estat a la Generalitat en matèria de protecció de menors.

Llei 13/1983, de 24 d’octubre, sobre la Tutela.

Llei 11/1985, de 13 de juny, de protecció de menors (28.6.1985).

Decret 51/1986, de 13 de febrer, pel qual es crea el Registre d’Institucions i entitats dedicades a la protecció de menors i se n’aprova el Reglament de funcionament.

Decret 162/1986, de 9 de maig, de desplegament de la Llei 11/1985, de 13 de juny, de protecció de menors, pel que fa al tractament i a la prevenció de la delinqüència infantil i juvenil i a la tutela.

-Decret 338/1986, de 18 de novembre, de regulació de l’atenció a la infància i adolescència en alt risc. Creació dels EAIA.

-Ordre de 27 d’octubre de 1987, per la qual s’estableix el règim jurídic dels equips d’atenció a la infància i adolescència en alt risc social. Modificat l’art. 2 per l’Ordre de 21 de novembre de 1989.

Decret 343/1987, de 3 de desembre, d’aplicació provisional a Catalunya de la Llei de l’estat 21/1987, per la qual es modifiquen determinats articles del Codi Civil i de la Llei d’Enjudiciament civil en matèria d’adopcions.

Ordre de 14 de març de 1988, per la qual s’estableixen provisionalment els procediments d’acolliment o internament d’infants i adolescents sota la responsabilitat de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.

Ordre del 14 de març de 1988, per la qual es regula la tutela dels menors desemparats.

Llei 12/1988, de 21 de novembre, de modificació de la Llei 11/1985, de 13 de juny, de Protecció de Menors.

Decret 332/1988, de 21 de novembre, de reassignació de competències en matèria de protecció de menors. Modificat l’art. 1 pel Decret 313/1992, de 14 de desembre. La Direcció General de Protecció i Tutela de Menors passa a denominar-se Direcció General De Justícia Juvenil, adscrita al Departament de Justícia, de la qual es detallen les funcions.

Ordre de 21 de novembre de 1989, de modificació de l’Ordre de 27 d’octubre de 1987 per la qual s’estableix el règim jurídic dels equips d’atenció a la infància i adolescència en alt risc social.

Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre Mesures de Protecció dels Menors Desemparats i de l’Adopció.

Llei 39/1991, de la Tutela i Institucions Tutelars.

Llei Orgànica 4/1992, de 5 de juny, sobre reforma de la Llei reguladora de la competència i els procediments dels Jutjats de Menors.

Decret 313/1992, de 14 de desembre, d’atribució de competències en matèria de menors, arran de la Llei Orgànica 4/1992, de 5 de juny, sobre reforma de la Llei reguladora de la competència i el procediment dels jutjats de menors.

Decret 188/1994, de 28 de juny, de creació de la Comissió d’assessorament i supervisió de les persones jurídiques sense ànim de lucre que tinguin atribuïda la tutela de menors o d’incapacitats.

Decret 224/1994, de 30 d’agost, de modificació de l’estructura de la Direcció General de Justícia Juvenil.

-Ordre de 19 de setembre de 1994, de desplegament de l’estructura de la Direcció General de Justícia Juvenil.

Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, pel qual s’aprova la refosa de les lleis 12/1983, de 14 de juliol; 26/1985, de 27 de desembre; i 4/1994, de 20 d’abril, en matèria d’assistència i serveis socials.

Resolució de 26 de gener de 1995. Acord de 28 de setembre de 1994, del Govern de la Generalitat de Catalunya, d’aprovació del Pla de coordinació de mesures interdepartamentals adreçades als joves tutelats per l’Administració de la Generalitat en arribar a la majoria d’edat.

Llei 8/1995, de 27 de juliol, d’Atenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència i de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció.

Decret 283/1995, de 14 de setembre, pel qual es determinen i s’organitzen els sectors regionals de serveis socials.

-Decret 337/1995, de 28 de desembre, sobre l’acreditació i el funcionament de les institucions col·laboradores d’integració familiar i de les entitats col·laboradores d’adopció internacional.

LEY ORGÀNICA 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor, de modificación del Código Civil y de la Ley de Enjuiciamiento Civil

Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials. El Departament de Justícia assumeix les competències en matèria d’infància i adolescència.

Decret 2/1997, de 7 de gener, pel qual s’aprova el Reglament de Protecció dels menors desemparats i de l’adopció. Modificat pel Decret 127/1997.

Decret 22/1997, de 30 de gener, pel qual es modifica la disposició final dels Decret 2/1997, de 7 de gener, pel qual s’aprova el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l’adopció.

-Decret 77/1998, de 17 de març, pel qual es reestructura la Direcció General d’Atenció a la Infància i s’estableix l’estructura de l’organisme autònom administratiu Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció.

-Ordre de 28 d’abril de 1998, sobre la composició del Comitè Tècnic d’Avaluació.

-Decret 266/1998, de 6 d’octubre, pel qual es modifica la composició de la Comissió d’Assessorament i Supervisió de les persones jurídiques sense ànim de lucre que tinguin atribuïda la tutela de menors o incapacitats.

-Decret 380/1998, de 1 de desembre, per la qual s’amplien les competències i s’estructura la Direcció General d’Atenció a la Infància.

-Decret 369/2000, de 21 de novembre, de l’Observatori de la Infància i l’adolescència.

-Decret 372/2000, de 21 de novembre, d’estructura de la Direcció General d’Atenció al Menor

 

-Ley Organica 5/2000 Reguladora de la Responsabilidad Penal de los Menores.

 

ANNEX 5

LA VISIÓ DELS AGENTS QUE INTERVENEN EN EL PROCÉS DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

 

PERFIL: CAP DEL SERVEI DE SUPORT A L’EXECUCIÓ PENAL

 

 

DADES PERSONALS

Nom i cognoms: Joaquim Asso Dalmau.

Edat: 53 anys.

Formació: Carrera Ciències de l’educació (pedagogia).

Experiència: Mestre EGB, professor adjunt universitat de Girona (UdG)

                        Delegat Territorial de Justícia (2 anys)

Anteriorment diverses funcions dins la Justícia Juvenil

 

DADES PROFESSIONALS

Càrrec que exerceix actualment: Cap del Servei de Suport a l’Execució penal.

Antiguitat en aquest càrrec: 2 anys.

Àmbit geogràfic d’actuació: La província de Girona.

Funcions assignades al càrrec: Coordinació, supervisió i control de l’execució de mesures en Justícia Juvenil, l’execució de mesures en adults en medi obert (mesures penals alternatives), l’oficina de víctimes del Departament de Justícia, l’equip d’assessorament penal en l’àmbit d’adults.

 

QÜESTIONS RELACIONADES AMB EL MÓN DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

1.      Creu que la societat catalana ha patit canvis substancials aquests últims anys?

Si, com tota la societat.

 

2.      Quins considera que són els més significatius?

El fet de la globalització n’és un de molt important.Propiciada per les comunicacions tant les electròniques com les de transport, com és facebook, viatges… Però canvien molt les perspectives de cada persona acompanyades per la pressió del consum.

 

3.      Quins d’aquests canvis es reflecteixen en el perfil del jove atès per la justícia juvenil?

En aquests moments han vist que hi ha molts casos de violència entre familiars i en casos de patologies amb salut mental. Una hipòtesi, es que estigui relacionat amb l’addicció a tòxics.

 

4.      Hi ha hagut canvis importants relacionats amb l’edat dels joves?

El canvi de la llei és el més significatiu. Fa que es cometin més delictes ja que abans era fins als 16 anys i ara fins als 18.

 

5.      Hi ha diferències significatives de gènere?

Avui per avui sí que n’hi ha. Dels joves que passen per justícia juvenil un 83% són nois i un 17% noies. Però d’anys ençà ha pujat el nombre de noies.

 

6.      Hi ha diferències significatives pel que fa a la nacionalitat?

En aquests moments, el 77% dels nois són de nacionalitat espanyola i el 23% d’estrangers.

 

7.      Trobem actualment una preponderància clara d’algun tipus de delicte?

El delicte més preponderant és contra el patrimoni i lesions.

 

8.      Hi ha alguna relació entre la tipologia dels delictes i el perfil del jove que els comet?

No s’ha volgut respondre a aquesta qüestió.

 

9.      Quines són les lleis bàsiques que regeixen actualment el procés de justícia juvenil?

Llei 5/2000

 

10.  La legislació actual ha influït d’alguna manera en el canvi de perfil del jove que té problemes amb la justícia?  Quins són els canvis més significatius que s’han produït ?

No. Jo crec que la legislació no ha influït.

A partir de les conductes que s’observen es fa la llei i passa molt sovint que si el dia de demà succeeix un fet important es vulguin fer canvis reactius.

 

11.   Quins són els agents que intervenen en el procés, des de que el jove és detingut o rep una denúncia fins que se li aplica la sanció?

Fiscalia de menors, jutjat de menors, advocats, mossos d’esquadra, equips d’assessorament tècnic i mediació, representants de medi obert i internament.

 

12.  Quines són les funcions que s’atribueixen al seu càrrec i tenen una relació directa amb els joves que tenen problemes amb la justícia?

Coordinació, supervisió i control de l’execució de mesures en Justícia Juvenil.

 

13.  Una vegada s’ha decidit que cal que a un jove se li apliqui una mesura la legislació preveu un ventall molt ampli.

a.       Hi ha alguna relació entre el tipus de mesura i el delicte comès? Sí. Per exemple, hi ha determinats delictes que no es poden aplicar a determinats tipus d’internament. Si el delicte no és molt greu no es pot aplicar l’internament tancat.

b.      Hi ha algun tipus de mesura més efectiva que una altra?

No ho sabem. Seríem incapaços de saber-ho perquè no hi ha estudis. Potser amb el temps…

Ara estem aplicant una altra manera de plantejar la intervenció a través d’estructures semiestructurades.

c.       Les mesures que actualment s’estan aplicant són suficients?

En general hi ha una bona valoració de la llei. I des del meu punt de vista crec que sí.

d.      Per quin motiu no s’han aplicat mesures que en principi la llei preveu que haurien d’estar disponibles?

La mesura d’acollida a un grup educatiu no s’ha aplicat perquè ens hi hauríem de posar més. Té unes connotacions com de protecció de menors. Hi ha determinats casos de menors en què es necessitaria que la mesura fos desenvolupada. És una cosa pendent.

 

CONCLUSIÓ/ RESUM DE L’ENTREVISTA

Considera que el model de justícia juvenil dóna resposta a les necessitats actuals de la societat catalana?

Sí.

 

Quines en són, al seu parer, les causes?

A veure, penso que és una bona llei. El que faltaria seria estudis sobre el grau d’efectivitat educativa de les mesures que s’apliquen.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ANNEX 6

LA VISIÓ DELS AGENTS QUE INTERVENEN EN EL PROCÉS DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

 

PERFIL:  POLICIA LOCAL

 

 

DADES PERSONALS

Nom i cognoms: Victor Alcaraz Gili.

Edat: 48 anys.

Formació: Mosso d’esquadra i posteriorment accés a Policia Local.

Experiència: 19 anys a la Policia de la Generalitat.

 

DADES PROFESSIONALS

Càrrec que exerceix actualment: Cap de la Policia Local de Llançà.

Antiguitat en aquest càrrec: 4 anys.

Àmbit geogràfic d’actuació: Municipi de Llançà.

Funcions assignades al càrrec: Direcció de la Policia Local.

 

QÜESTIONS RELACIONADES AMB EL MÓN DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

1.      Creu que la societat catalana ha patit canvis substancials aquests últims anys?

Els canvis que ha patit la societat catalana són els mateixos que han patit els ciutadans de la resta de les comunitats espanyoles.

En la meva opinió els canvis en la societat més significatius venen donats per:

          La incorporació a plena jornada de la dona en el treball.

          La dona té una independència econòmica que en molts casos abans no tenia.

          En alguns casos la parella ha de treballar moltes hores, no poden estar tant pels fills com ho estava abans, delegant l’educació dels fills que correspon a la família a l’escola.

          Els nens ja no juguen al carrer (en molts casos per què ja no es possible pel perill del trànsit) ni es relacionen amb els “amics” amb jocs “imaginatius i creatius”, i estan massa temps davant d’un ordinador jugant a jocs de realitat virtual o navegant per internet. Això pot provocar que el nen es tanqui en el seu mon virtual i no es relacioni, o tingui problemes per relacionar-se amb altres nens.

          Un altre canvi significatiu de la societat és la multiculturalitat, provocada per l’arribada de persones d’altres països.

 

2.      Quins considera que són els més significatius?

Els esmentats anteriorment:

 a) canvi de valors familiars

b) realitat virtual que comporta aïllament i confusió en la realitat “real”

c) integració a altres cultures, valors i maneres de viure.

 

3.      Quins d’aquests canvis es reflecteixen en el perfil del jove atès per la justícia juvenil?

Possiblement tots, però el més important potser és la manca d’atenció i cura dels joves dins l’àmbit familiar i manca d’educació per la no assistència a l’escola, en molts casos provocats pels factors descrits anteriorment.

 

4.      Hi ha hagut canvis importants relacionats amb l’edat dels joves?

S’estableix el límit dels catorze anys d’edat penal per exigir aquest tipus de responsabilitat sancionadora als menors d’edat penal, i es diferencien, en l’àmbit de l’aplicació de la Llei i de la graduació de les conseqüències pels fets comesos dos trams d’edats, de catorze a setze, i de disset a divuit anys, per presentar un i l’altre grup diferències característiques que requereixen, des d’un punt de vista científic i jurídic, un tractament diferenciat, constituent una agravació específica en el tram dels majors de setze anys l’autoria de delictes que es caracteritzin per la violència, intimidació o perill per les persones.

Cal esmentar que hi ha una proposta del Partit Popular per rebaixar el límit de l’edat penal a 13 anys, presentada aquest mes de juliol.

 

5.      Hi ha diferències significatives de gènere?

Sí, hi ha més casos de delinqüència juvenil en nois que en noies.

 

 

6.      Hi ha diferències significatives pel que fa a la nacionalitat?

Si tenim en compte que les classes més desafavorides i necessitades són les més sensibles a caure en la petita delinqüència de subsistència, trobarem que joves immigrants que han arribat al nostre país sense recursos, en molts casos formen part d’aquesta base més desafavorida, i per tant, són susceptibles de caure a la delinqüència per poder sobreviure.

 

7.      Trobem actualment una preponderància clara d’algun tipus de delicte?

Sí, en delictes contra la propietat i delictes de salut pública, danys i lesions a les persones.

 

8.      Hi ha alguna relació entre la tipologia dels delictes i el perfil del jove que els comet?

No tenen res a veure els delictes que pot fer un membre d’una banda de “Latin Kings” o Skins neonazis  (baralles, lesions a les persones, danys, xenofòbia, salut pública, etc.), que la tipologia i coneixements d’un jove que realitzi delictes informàtics, o d’un jove que faci furts o estrebades a un mercat setmanal.

 

9.      La legislació actual ha influït d’alguna manera en el canvi de perfil del jove que té problemes amb la justícia?  De quina manera?

No crec que la legislació hagi influït en el canvi de perfil del jove que té problemes amb la justícia.

 

10.  Les funcions que s’atribueixen al seu càrrec es corresponen, en la realitat, a les que assumeix habitualment?

Sí, dins de l’amplitud de les meves funcions com a cap d’una policia local.

 

11.   De totes les funcions que té assignades, quines són les que ocupen la major part del seu temps?

Atendre demandes a problemes d’habitants de Llançà e intentar solucionar-los, així com fer de mediador en conflictes entre veïns. També la part de gestió de personal, planificacions de serveis, assoliment d’objectius, contacte amb la ciutadania i entitats de la població (comerciants, empresaris, escoles, instituts, etc.).

 

12.  Amb quines dificultats topa en la seva tasca quotidiana?

No puc dir que topi amb cap dificultat en concret, degut a la bona coordinació amb els altres cossos policials i, el més important, amb el recolzament que rebo a diari dels polític del consistori, tant del govern com de l’oposició, que entenen que el més important és el benestar dels habitants de Llançà i treballen en aquesta línia.

 

 

CONCLUSIÓ/ RESUM DE L’ENTREVISTA

Considera que el model de justícia juvenil dóna resposta a les necessitats actuals de la societat catalana?

El model pot ser bo però té moltes mancances.

 

Quines en són, al seu parer, les causes?

Malgrat tenim un model progressista en que s’intenta fer reflexionar al jove (amb equips d’educadors, psicòlegs, etc.), no hi ha mitjans per portar a la pràctica tots els “teòrics” recursos que té l’administració, precisament per manca o inexistència d’aquests. Es molt important legislar, però darrera hi te que haver una infraestructura per donar compliment a aquestes lleis que, en molts casos, no existeixen o son molt deficients.

 

Per exemple, ¿com un menor amb sentència d’ingrés a un centre tancat de menors pot ser ingressat a un centre de règim obert per manca de plaça en règim tancat. Escapar-se més de 80 vegades del centre als dos minuts d’entrar-hi? i aparèixer una altra vegada al poble al cap de poques hores de que la policia el portés al centre. Cal esmentar que aquest menor realitza petits delictes (estrebades, furts, vandalisme, etc.) cada cop que s’escapa del centre. Això no més és un exemple de que l’administració, en alguns casos, no està a l’alçada del que es requereix per donar compliment a la normativa.

ANNEX 7

LA VISIÓ DELS AGENTS QUE INTERVENEN EN EL PROCÉS DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

 

 

PERFIL: MOSSO D’ESQUADRA

 

 

 

DADES PERSONALS

Nom i cognoms: Sílvia Guiteras.

Edat: No s’han volgut facilitar.

Formació: No s’han volgut facilitar.

Experiència: No s’han volgut facilitar.

 

DADES PROFESSIONALS

Càrrec que exerceix actualment: Relacions amb la comunitat.

Antiguitat en aquest càrrec: 2 anys.

Àmbit geogràfic d’actuació: Alt Empordà.

Funcions assignades al càrrec: L’objectiu bàsic és d’identificar, contactar personalment i col·laborar amb tots els representants socials existents al territori.

 

QÜESTIONS RELACIONADES AMB EL MÓN DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

1.      Creu que la societat catalana ha patit canvis substancials aquests últims anys?

Si, molt. La societat catalana i tota la societat del mon occidental.

 

2.      Quins considera que són els més significatius?

Les noves tecnologies que permeten la comunicació interactiva de forma ràpida, les millores en els mitjans de transport,  els desplaçament de l’immigració, la incorporació plena  de la dona al mon laboral.

 

 

 

3.      Quins d’aquests canvis es reflecteixen en el perfil del jove atès per la justícia juvenil?

Major mobilitat en el àmbit geogràfic, major coneixement de les noves tecnologies, i el fet de la immigració la falta d’integració a la nova societat. Hi ha una mancança greu per part dels pares de tutela i d’educació sobre els seus fills.

 

4.      Hi ha hagut canvis importants relacionats amb l’edat dels joves?

La decadència de la societat actual i del sistema de valors on el que prima és el guany econòmic ha fet que augmenti la delinqüència, i que entre la gent jove hagi augmentat la falta de respecte envers els altres, la falta de valors i diferenciar el be i el mal, cada vegada des de més petits.

 

5.      Hi ha diferències significatives de gènere?

Aquestes conductes son més habituals en homes, especialment les de violència. El que s’ha detectat és que les dones s’inicien més aviat en relacions de parella.

 

6.      Hi ha diferències significatives pel que fa a la nacionalitat?

Si, especialment en els delictes econòmics, on els joves de  les classes menys afavorides econòmicament (la major part immigrants) fan més delictes tipus furt i robatori que son els més habituals.

 

7.      Trobem actualment una preponderància clara d’algun tipus de delicte?

Si, els furts i robatoris, i moltes vegades utilitzant la violència física.

 

8.      Hi ha alguna relació entre la tipologia dels delictes i el perfil del jove que els comet?

A vegades es dona aquesta relació en drogaaddictes que acaben delinquint perquè han de pagar la droga que consumeixen.

 

9.      La legislació actual ha influït d’alguna manera en el canvi de perfil del jove que té problemes amb la justícia?  De quina manera?

Evidentment, fins als 14 anys els menors d’edat són inimputables, no tenen responsabilitat penal, i si hi ha càstig la pena és mínima. Ells ho saben i els majors, que els utilitzen, també.

10.   Les funcions que s’atribueixen al seu càrrec es corresponen, en la realitat, a les que assumeix habitualment?

Si.

 

11.   De totes les funcions que té assignades, quines són les que ocupen la major part del seu temps?

La nostra feina es contactar amb els diferents grups socials, però potser col·legis i associacions de veïns i comerciants.

 

12.  Amb quines dificultats topa en la seva tasca quotidiana?

El fet que la llei del menor fa que no es pugui fer cap actuació ferma per impedir l’augment de la delinqüència. Els menors de Rubí que van matar a la companya de institut ja estan a casa seva, sense cap càstig, només un seguiment tutelar, i quan tinguin 18 anys ni tan sosl tindran antecedents policials per assassinat.

 

 

CONCLUSIÓ/ RESUM DE L’ENTREVISTA

Considera que el model de justícia juvenil dóna resposta a les necessitats actuals de la societat catalana?

No.

 

Quines en són, al seu parer, les causes?

La manca d’educació en valors, la poca implicació dels pares, el model educatiu,  la superprotecció cap al menor, la manca de càstig ràpid i efectiu, la impunitat dels menors de 14 anys.

 

ANNEX 8

LA VISIÓ DELS AGENTS QUE INTERVENEN EN EL PROCÉS DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

 

PERFIL: Representant del Cos de Mossos d’Esquadra

 

La informació prové de la unitat regional de proximitat i atenció al ciutadà de la comissaria de mossos d’esquadra de Girona.

 

DADES PERSONALS

Nom i cognoms: No s’han volgut facilitar.

Edat: No s’han volgut facilitar.

Formació: No s’han volgut facilitar.

Experiència: No s’han volgut facilitar.

 

DADES PROFESSIONALS

Càrrec que exerceix actualment: No s’han volgut facilitar.

Antiguitat en aquest càrrec: No s’han volgut facilitar.

Àmbit geogràfic d’actuació: No s’han volgut facilitar.

Funcions assignades al càrrec: No s’han volgut facilitar.

 

QÜESTIONS RELACIONADES AMB EL MÓN DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

1.      Creu que la societat catalana ha patit canvis substancials aquests últims anys?

No s’ha volgut respondre a aquesta qüestió.

 

2.      Quins considera que són els més significatius?

No s’ha volgut respondre a aquesta qüestió

 

3.      Quins d’aquests canvis es reflecteixen en el perfil del jove atès per la justícia juvenil?

No s’ha volgut respondre a aquesta qüestió

4.      Hi ha hagut canvis importants relacionats amb l’edat dels joves que delinqueixen? Quins són els més significatius?

No.

 

5.      Hi ha diferències significatives de gènere?

Evidentment sempre hi ha més nois que noies. Sempre ha estat així.

 

6.      Ha canviat aquest aspecte en els últims anys (la relació entre el nombre de nois i de noies)?

No ha variat el nombre en aquests anys.

 

7.      Hi ha diferències significatives pel que fa a la nacionalitat?

No.

 

8.      Ha augmentat el percentatge de joves immigrants?

No.

 

9.      Quins són els delictes que cometen els joves amb més freqüència?

Furts i danys contra la propietat.

 

10.  Trobem actualment una preponderància clara d’algun tipus de delicte?

Furts en establiments comercials.

 

11.  Hi ha alguna relació entre la tipologia dels delictes comesos i el perfil del jove que els comet (segons l’edat, la nacionalitat, el sexe,…)?

No.

 

12.  Els joves que delinqueixen, presenten altres problemàtiques associades (consum d’estupefaents, problemes de salut mental, problemes de caràcter social,…)?

En alguns casos sí (consum de tòxics, conflictes socials, problemes mentals…)

 

 

 

13.   Existeix algun tipus de relació entre la tipologia de delictes i l’àmbit geogràfic en què es produeixen?

No és el mateix un jove a la ciutat que en un poble. Bàsicament els delictes a la ciutat donen més oportunitats que en el mon rural. En aquest últim el control és més reduït i específic.

 

14.  La legislació actual ha influït d’alguna manera  en el canvi de perfil del jove que té problemes amb la justícia?  De quina manera (edat,…)?

No. La llei no afecta perquè el jove en el moment que comet el delicte no té constància de la llei i no en sap res. És després quan el jove n’és conscient.

 

15.   En quin moment intervenen els Mossos d’Esquadra?

En el moment que es comet un delicte i els mossos en tenen constància.

 

16.   Quines són les funcions i tasques específiques que han d’assumir al llarg del procés (des de la denúncia fins a la sentència)?

– Realització de l’atestat policial : Recull totes les circumstàncies del fet.

– Investigació dels fets: En el cas que s’esbrini l’autor, se’l pot detenir o deixar en llibertat (en funció de la gravetat del delicte).

– Col·laboració: S’encomanen gestions, per part de fiscalia sobretot. La fiscal sol demanar als mossos que detinguin a algú, declari, s’ampliï una informació o es busqui un testimoni.

 

17.  Quina relació ha de mantenir el cos de Mossos d’esquadra amb els diferents agents del procés (advocats, fiscal,…)?

Relació i col·laboració amb cordialitat.

 

18.  Amb quines dificultats topa en la seva tasca quotidiana?

No s’ha volgut respondre a aquesta qüestió

 

19.  Quins altres aspectes de la seva tasca que no hàgim esmentat fins ara, influeixen o tenen a veure amb el jove que ha delinquit?

No s’ha volgut respondre a aquesta qüestió

 

CONCLUSIÓ/ RESUM DE L’ENTREVISTA

Considera que el model de justícia juvenil dóna resposta a les necessitats actuals de la societat catalana?

Sí.

 

Quines en són, al seu parer, les causes?

Però perquè s’ha d’anar modificant. La societat va per davant de la Llei i per tant s’ha d’anar ajustant a mesura que la població demana alguna cosa o li’n manca una altra.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ANNEX 9

LA VISIÓ DELS AGENTS QUE INTERVENEN EN EL PROCÉS DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

 

PERFIL: ADVOCADA

 

 

DADES PERSONALS

Nom i cognoms: Susanna De Torre Coma.

Edat: 38 anys.

Formació: Llicenciada en dret.

Experiència: Des de 1993 exercici lliure de la professió.

 

DADES PROFESSIONALS

Càrrec que exerceix actualment: Assessora jurídica EAIA Municipal Girona.

                                                   Assessora jurídica CC Baix Empordà.

Membre Comissió Deontològica Col·legi d’advocats de Figueres.

Antiguitat en aquest càrrec: 6 anys en el primer, 3 anys en el segon  i 7 anys en el tercer

Àmbit geogràfic d’actuació: Alt i Baix Empordà / Girona.

Funcions assignades al càrrec: Les pròpies d’assessoria jurídica en el sentit ampli.

 

QÜESTIONS RELACIONADES AMB EL MÓN DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

1.      Creu que la societat catalana ha patit canvis substancials aquests últims anys?

Si.

 

2.      Quins considera que són els més significatius?

El canvi més significatiu aparegué amb la Llei 5/2000 on es veu clarament la diferència entre dret penal d’adults i dret penal de menors.

 

 

 

3.      Hi ha hagut canvis importants relacionats amb l’edat dels joves?

Des dels darrers temps hi ha hagut un augment dels delictes en menors cada vegada més joves. Amb els anys, delinqueixen més aviat. Si abans es delinquia amb 13 anys ara es delinqueix ja amb 9 anys.

 

4.      Hi ha diferències significatives de gènere?

Des del punt de vista professional he pogut experimentar major índex delinqüencial en nois que en noies.

 

5.      Hi ha diferències significatives pel que fa a la nacionalitat?

Penso que no. No es pot fer tanta diferència pel que fa a la nacionalitat. Sí és cert, però, que els immigrants tendeixen a anar amb bandes i han augmentat els delictes amb grup.

 

6.      Trobem actualment una preponderància clara d’algun tipus de delicte?

Clarament en robatoris, furts i danys.

 

7.      Hi ha alguna relació entre la tipologia dels delictes i el perfil del jove que els comet?

En principi no, tot i que el perfil majoritari del jove que els comet sovint prové d’una família desestructurada.

 

8.      Quines són les lleis bàsiques que regeixen actualment el procés de justícia juvenil?

La Llei 5/2000 és el marc legal de la regulació. Aquesta llei fa que hi hagi una gran diferència entre la justícia juvenil dels menors i la que s’aplica als adults. Ja que abans hi havia un codi penal que els feia més iguals.

 

9.      La legislació actual ha influït d’alguna manera en el canvi de perfil del jove que té problemes amb la justícia? 

Sí.

 

 

 

10.   Quins són els agents que intervenen en el procés, des de que el jove és detingut o rep una denúncia fins que se li aplica la sanció?

Mossos d’Esquadra / Policia local, Advocat, Fiscalia de menors, Jutjat de menors, Equips tècnics, Equips de control de l’execució.

 

11.  Quines són les funcions que s’atribueixen al seu càrrec i tenen una relació directa amb els joves que tenen problemes amb la justícia?

Garantir i assegurar que es compleixin els drets dels menors.

 

12.   En quin moment del procés intervé?

Des del mateix moment de la detenció i fins el moment de dictar-se sentència.

 

13.  Una vegada s’ha decidit que cal que a un jove se li apliqui una mesura la legislació preveu un ventall molt ampli.

a.       Hi ha alguna relació entre el tipus de mesura i el delicte comès?

A més gravetat més mesura. Té a veure també la reincidència.

b.      Hi ha algun tipus de mesura més efectiva que una altra?

Això depèn de cadascú.

c.       Les mesures que actualment s’estan aplicant són suficients?

Les mesures són suficients però la falta de recursos a vegades les fan inoperants.

d.      Per quin motiu no s’han aplicat mesures que en principi la llei preveu que haurien d’estar disponibles?

 

 

CONCLUSIÓ/ RESUM DE L’ENTREVISTA

Considera que el model de justícia juvenil dóna resposta a les necessitats actuals de la societat catalana?

Crec que no.

 

Quines en són, al seu parer, les causes?

La manca de recursos adients i específics, malgrat que l’essència de la llei és bona.

 

ANNEX 10

LA VISIÓ DELS AGENTS QUE INTERVENEN EN EL PROCÉS DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

 

PERFIL: FISCALIA

 

 

DADES PERSONALS

Nom i cognoms: Montserrat González Balot.

Edat: 45 anys.

Formació: Dret i posteriorment oposicions per a Fiscal. Especialització en fiscal de menors.

Experiència: 19 anys exercint de Fiscal.

 

DADES PROFESSIONALS

Càrrec que exerceix actualment: Fiscal.

Antiguitat en aquest càrrec: 19 anys.

Àmbit geogràfic d’actuació: Tota la província de Girona.

Funcions assignades al càrrec: Les funcions principals d’un fiscal són assistir als judicis i “acusar” el menor.

 

QÜESTIONS RELACIONADES AMB EL MÓN DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

1.      Creu que la societat catalana ha patit canvis substancials aquests últims anys?

Sí.

 

2.      Quins considera que són els més significatius?

Sobretot  la immigració. Hi ha molts àrabs i sud-americans. En el sentit dels tipus de delictes són el bulling, el maltractament familiar i la violència domèstica.

Abans no es denunciava tant i ara, per qualsevol cosa es posa una denúncia i això dona conclusió a que es judicialitza massa.

 

3.      Quins d’aquests canvis es reflecteixen en el perfil del jove atès per la justícia juvenil?

Abans el delinqüent era el que robava una moto, el que es barallava, però ara hi ha el perfil del maltractador, el que assetja…

 

4.      Hi ha hagut canvis importants relacionats amb l’edat dels joves que delinqueixen? Quins són els més significatius?

La gran majoria tenen 16 i 17 anys. L’aplicació de la llei 5/2000.

 

5.      Hi ha diferències significatives de gènere?

Senzillament hi ha més nois que noies.

 

6.      Hi ha diferències significatives pel que fa a la nacionalitat?

Sí.

 

7.      Ha augmentat el percentatge de joves immigrants?

Sí.

 

8.      Quins són els delictes que cometen els joves amb més freqüència?

Els furts, robatoris amb força, robatoris per a l’ús de vehicles i moltes lesions. També agressions sexuals i robatoris amb violència.

 

9.      Trobem actualment una preponderància clara d’algun tipus de delicte?

Són els mateixos el que passa es que han crescut el bulling i el maltractament familiar.

 

10.  Hi ha alguna relació entre la tipologia dels delictes comesos i el perfil del jove que els comet (segons l’edat, la nacionalitat, el sexe,…)?

Sí. La majoria de romanesos cometen furs, els sud-americans solen tenir una conducta violenta i sobretot estan implicats en baralles. I en el cas de les noies, s’insulten i es barallen entre elles.

 

11.  Els joves que delinqueixen, presenten altres problemàtiques associades (consum d’estupefaents, problemes de salut mental, problemes de caràcter social,…)? En quina mesura?

Sí, moltes vegades. Alguns delinqueixen pel fet d’estar en un CRAE, per tenir problemes de salut mental o per consumir tòxics.

 

12.  La legislació actual ha influït d’alguna manera en el canvi de perfil del jove que té problemes amb la justícia?  De quina manera (edat,…)?

Abans de la llei 5/2000 va haver-hi la llei 4/92 en què la franja d’edat era de 12 a 15 anys. Els joves de 16 i 17 anys estaven sotmesos a la justícia d’adults.

 

13.   En quin moment intervé la fiscalia?

En el moment en què es rep l’atestat per part dels Mossos d’esquadra  i es té coneixement del fet.

 

14.   Quines són les funcions i tasques específiques que han d’assumir al llarg del procés (des de la denúncia fins a la sentència)?

La diferència de les meves funcions respecte als menors és que el fiscal actua com una mena de jutge instructor. Quan es té coneixement de l’atestat, s’estableixen unes proves per acreditar. Llavors s’acusa el menor. Quan està instruït es fa l’escrit d’al·legacions que és un resum de l’expedient on hi ha vàries conclusions. Que són les següents:

1.      Fets que van passar

2.      Qualificacio jurídica dels fets

3.      Qui és l’autor dels fets

4.      Circumstàncies personals del menor a nivell familiar, escolar, laboral…

5.      La mesura educativa que es demana

 

15.  Quina relació ha de mantenir la fiscalia amb els diferents agents del procés (advocats,…)?

Amb l’equip d’assessorament tècnic és amb el que més relació i contacte hi ha d’haver i per això són al pis de sota ’on treballo jo.                                             

És molt diferent la relació que poden tenir els fiscals de menors amb els advocats d’aquests menors que amb els advocats dels adults. Ja que en el primer cas tots dos hem de canviar totalment la nostra mentalitat i fer que tot sigui més educatiu per al menor. Entre fiscalia i advocats hi ha d’haver més conformitat.

I la relació amb els mossos és estar a les ordres de la fiscalia en tot moment i dur els atestats.

 

16.  En justícia juvenil, també hi ha actualment la mateixa situació de “col·lapse”  que es denuncia en el món de la justícia dels adults?

Hi ha molta feina, però potser no tanta com en el món de la justícia d’adults. I potser el fet que el procediment sigui més ràpid és perquè un menor necessita rebre el “càstig” el més aviat possible.

 

17.  Realment ha augmentat la delinqüència juvenil?

Sí.

 

18.  És vostè qui proposa les mesures? Amb quin criteri? Quins aspectes té en compte ?

Sí. Juntament amb l’informe de l’equip tècnic i amb la valoració de la gravetat del delicte.

 

19.  Amb quines dificultats topa en la seva tasca quotidiana?

Amb la gran quantitat de feina i els pocs recursos.

 

20.  Quins altres aspectes de la seva tasca que no hàgim esmentat fins ara, influeixen o tenen a veure amb el jove que ha delinquit?

Cap altre.

 

 

CONCLUSIÓ/ RESUM DE L’ENTREVISTA

Considera que el model de justícia juvenil dóna resposta a les necessitats actuals de la societat catalana?

Sí.

 

 

Quines en són, al seu parer, les causes?

Justícia Juvenil a Catalunya sempre ha estat per davant de totes les comunitats autònomes (molts menors vascos han hagut de traslladar-se a Catalunya per la falta de recursos en aquell temps).

Ara per ara necessitaríem més places d’internament i mes delegats però el model és correcte.

 

 

 

 

 

 

ANNEX 11

LA VISIÓ DELS AGENTS QUE INTERVENEN EN EL PROCÉS DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

 

PERFIL: JUTGE DE MENORS

 

DADES PERSONALS

Nom i cognoms: Cristina Delgado Moro.

Edat: 35 anys.

Formació: Llicenciada en Dret. Oposicions per a Jutge de Menors.

Experiència: 8 anys Valladolid (Jutjat d’Instrucció).

Orense (Jutjat d’Instància d’Instrucció).

Girona (Jutjat de menors).

 

DADES PROFESSIONALS

Càrrec que exerceix actualment: Jutge de menors.

Antiguitat en aquest càrrec: 1 any i mig.

Àmbit geogràfic d’actuació: Àmbit de la província de Girona.

Funcions assignades al càrrec: Jutjat i executar lo jutjat.

 

QÜESTIONS RELACIONADES AMB EL MÓN DE LA JUSTÍCIA JUVENIL

1.      Creu que la societat catalana ha patit canvis substancials aquests últims anys?

Si.

 

2.      Quins considera que són els més significatius?

Els canvis són l’augment de població i d’immigrants. Aquest augment de persones estrangeres implica canvis en l’àmbit de les religions. Però crec que la barreja de diferents cultures enriqueix a la població.

 

 

3.      Quins d’aquests canvis es reflecteixen en el perfil del jove atès per la justícia juvenil?

Problemes d’autoritat amb professionals, amb pares, mossos d’esquadra, jutges…

 

4.      Hi ha hagut canvis importants relacionats amb l’edat dels joves que delinqueixen? Quins són els més significatius?

Si. Ha baixat l’edat, cada cop són més joves.

 

5.      Hi ha diferències significatives de gènere?

Hi ha més nois que noies. Els nois són més impulsius i les noies més subtils.

 

6.      Hi ha diferències significatives pel que fa a la nacionalitat?

Els joves immigrants no es que delinqueixin més, sinó que hi ha més població immigrant.

 

7.      Ha augmentat el percentatge de joves immigrants?

Si.

 

8.      Quins són els delictes que cometen els joves amb més freqüència?

Robatoris amb violència

 

9.      Trobem actualment una preponderància clara d’algun tipus de delicte?

Robatoris amb violència, lesions (delictes ,falta…)

 

10.  Hi ha alguna relació entre la tipologia dels delictes comesos i el perfil del jove que els comet (segons l’edat, la nacionalitat, el sexe,…)?

No s’ha volgut respondre a aquesta qüestió.

 

11.  Els joves que delinqueixen, presenten altres problemàtiques associades (consum d’estupefaents, problemes de salut mental, problemes de caràcter social,…)? En quina mesura?

No s’ha volgut respondre a aquesta qüestió.

 

12.   Existeix algun tipus de relació entre la tipologia de delictes i l’àmbit geogràfic en què es produeixen?

No. El problema es perquè hi ha molta més població als llocs de costa, sobretot a la temporada d’estiu.

 

13.  La legislació actual ha influït d’alguna manera  en el canvi de perfil del jove que té problemes amb la justícia?  De quina manera (edat,…)?

La legislació sempre va per darrere.

 

14.   En quin moment intervé la jutge de menors?

En el moment que s’ha de jutjat a un menor.

 

15.  Quins són els delictes més lleus i més greus en què s’ha trobat?

Els més lleus són injúries i/o insults. I greus són el cas els homicidis i les agressions sexuals.

 

16.  Considera que falten recursos d’internament terapèutic?

Si. Ja que només hi ha el centre Els Til·lers.

 

17.  De quin temps pot ser el màxim i mínim de temps alhora del judici?

Si el menor reconeix els fets poden ser cinc minuts. En el cas que el judici es compliqui més, pot arribar a una setmana.

 

18.   Quines són les funcions i tasques específiques que han d’assumir al llarg del procés (des de la denúncia fins a la sentència)?

Jutjat i executar lo jutjat.

 

19.  Quina relació ha de mantenir la jutge de menors amb els diferents agents del procés (advocats,…)?

No s’ha volgut respondre a aquesta qüestió.

 

20.  En justícia juvenil, també hi ha actualment la mateixa situació de “col·lapse”  que es denuncia en el món de la justícia dels adults?

N’hi ha bastant.

21.  Realment ha augmentat la delinqüència juvenil?

No s’ha volgut respondre a aquesta qüestió.

 

22.  Considera que el grau de gravetat dels delictes ha augmentat?

Si. El 28% dels delictes són robatoris amb intimidació i violència.

Encara que els assassinats i homicidis tinguin un tant per cent baix, els nombres augmenten quan es parla de baralles entre noies.

 

23.  Qui ha d’estar present en el judici?

El fiscal, el menor, els pares o representats legals, l’advocat defensor, el jutge i  el secretari (persona que està durant tot el judici i anota tot el que succeeix)

 

24.  Quina relació ha de tenir amb la fiscal? Amb quins altres agents?

Comunicació. Ja que en alguns casos s’han d’aplicar mesures cautelars, i el fiscal amb el jutge han de tenir una comunicació essencial. També màxim contacte amb els tècnics de medi obert.

 

25.  És vostè qui decideix el temps que ha de complir un menor una mesura? A qui demana informació?

Si però ho faig dintre els límits que diu la llei. Demano informació als equips d’assessorament tècnic.

 

26.  Quin es el màxim de temps que un menor pot complir una mesura? De quina mesura es tracta?

En les mesures no privatives de llibertat menys de 2 anys. En el cas d’un internament, va haver un cas que es va imposar 8 anys per homicidi.

 

27.  Creu que l’àmbit d’intervenció com és el de medi obert és eficient i alhora necessari?

Si i molt.

 

 

 

 

 

 

28.  Un cop el menor surt d’un centre d’internament i torna a delinquir, que li passa?

Es té en compte el fet de tornar a delinquir a efectes de que no ha respòs amb la mesura.

 

29.  Amb quines dificultats topa en la seva tasca quotidiana?

Dificultats econòmiques. Falten tècnics de medi obert, places d’internament i evidentment un edifici per al Jutjat de menors. Així com una major prevenció i implicació social perquè determinats joves no arribin a l’àmbit de Justícia Juvenil.

 

30.  Quins altres aspectes de la seva tasca que no hàgim esmentat fins ara, influeixen o tenen a veure amb el jove que ha delinquit?

No s’ha volgut respondre a aquesta qüestió.

 

 

CONCLUSIÓ/ RESUM DE L’ENTREVISTA

Considera que el model de justícia juvenil dóna resposta a les necessitats actuals de la societat catalana?

No.

 

Quines en són, al seu parer, les causes?

S’haurien de potenciar més els sistemes de protecció. Perquè es necessària una major prevenció, que intervingui des dels serveis socials abans que la situació faci que l’únic medi d’intervenció sigui la Justícia.

Si consegueixes que un jove segueixi en la seva nova vida i no delinqueixi t’omple per dins. També cal dir que faltarien més CRAE’s i més educadors.