El jardí d’infants

S’hi fan els aprenentatges pròpies del jardí d’infants on mitjançant cançons i bon acolliment per part de les mestres i voluntàries es van adquirint els aprenentatges.

A la fundació on la Mariona i jo treballàvem ens va cridar molt l’atenció que tenen cançons per tot. Ja que són nens que tenen molts pocs hàbits i les cançons els tranquil•litza i ajuda a recordar els hàbits.
Quan arribaven els nens havien de cantar l’himne del país amb la bandera d’Argentina (són molt patriòtics) i després cantaven una cançó que preguntava com estaven ells, com estaven els pares i com estaven les professores.
En acabar cada un se’n anava a la seva classe corresponent.
Allà fèiem jocs individuals o col•lectius, fèiem gimnàstica, classes de música, pintàvem, dibuixàvem, aprenien a llegir, escriure, els números,… i a les 4:30 de la tarda els hi donàvem el berenar. Però abans de menjar haviem de cantar 3 cançons.
Quan acabaven els hi feien rentar-se les dents mentre cantaven una altra cançó.
Després ens asseiem al terra i explicàvem contes i a vegades cantàvem més cançons.
De tant cantar varem aprendre dues cançons.

Un cocodrilo y un orangutan,
una serpiente y una ágila real.
Un gato, un topo y un elefante loco
que le patina el coco…! Y sabe andar en moto!

Con un dedo en la nariz
Bajo hasta los pies, subo a la cintura…
Dando vueltas en el lugar,
Te digo Señor TE QUIERO,
Te quiero, te quiero,
Te digo Señor te quiero!

Edificis del projecte

El centre on he anat a treballar es va obrir l’any 2005, despré d’haver estat ja treballant uns 15 anys amb aquestes famílies tan pobres. Primer se’ls donava menjar en una construcció molt rudimentària. No hi havia possibilitat de res més.

Actualment hi ha ubicat: un jardí d’infants per nens de 3 a 6 anys, un centre obert CEACE (Centre d’Educació Artística i Complementaria “Esperanza”) de reforç.

En aquests moments també disposen d’una altra propietat que ja s’ha remodelat. De moment funciona un jardí d’infants amb uns 20 nens. Es preveu anar-lo ampliant dins un projecte de construcció d’escola.

Hi ha en funcionament una fleca que ajuda econòmicament a obtenir fons.

Contrastos

El dia 4 d’agost vaig arribar a la ciutat de Bariloche (Argentina). Una bonica ciutat, molt turística, amb bonics edificis i un impressionant paisatge al voltant del llac Nehuel Huapi.
No podia imaginar que a l’altre costat d’una petita muntanya hi havia camuflada una pobresa exagerada. Les cases construïdes amb fustes i llaunes, els carrers sense asfaltar,…Ja ho aniré explicant. Tot plegat va estar un impacte visual

Informació prèvia

El dia 1 d’agost viatjaré a Buenos Aires (Argentina) i el dia 5 ja estaré a Bariloche per començar a treballar en el Centre Esperança.

Mostraré algunes de les imatges que m’han fet arribar des del centre. Corresponen a l’entorn on viuen les famílies.