Els nens sovint cantaven cançons, sobretot per anar assolint els hàbits. També a l’hora de començar les classes. Alguna de les cançons les vaig grabar.
Cançons
Leave a reply
Category Archives: Treball
El dia del comiat
El dia que ens vam acomiadar dels nens, ens van cantar unes cançons. Eren molt carinyosos.
Nosaltres els van regalar uns jocs per les classes i els hi vam dedicar una fotografia nostra de record, van estar molt contents.
Desitgem el millor per cada un d’ells.
Mariona i jo
He tingut la oportunitat que la Mariona Martínez també vingués a fer aquest treball de voluntariat.
En Gabriel, fill de la família dos Santos, ens ha acompanyat i ajudat en tot moment.
Hem treballat al jardí d’infants, en diferents classes. Això ens ha permès conèixer i compartir experiències de diferents nens. Ens ha servit per reflexionar molt en relació a tot el que hem vist i hem coincidit que no ens imaginàvem aquest tipus de pobresa.
A més les fotografies que presento en el treball, són només imatges, no copsen les sensacions i sentiments que hem viscut.
Una nena
Aquesta nena de la fotografia que té 11 anys viu en una família on hi ha la mare sola i que ha de cuidar a ella i a 5 germans més.
He pogut visitar la casa on viuen. És molt precària vaig veure-hi un petit espai a l’entrada on renta la roba, al costat una petita sala amb una cuina, una estufa, una taula amb cadires i un televisor.
La resta de la casa consta d’una sola habitació.
Des del centre, la visiten sovint, li porten menjar i es fan càrrec dels nens quan ella ha d’anar a l’hospital ja que a vegades ha d’estar ingressada.
La història d’en Bruno
Bruno és un nen que té 9 anys .
Està molt sol i en lloc de voltar pel carrers sovint va al centre. Allà hi troba companyia, menjar, roba,… se’l veu molt alegre, és molt amable i col•laborador.
Algunes vegades ve acompanyat de la seva tia que quan pot el cuida, tot i que ella té una situació difícil a casa seva (molts fills i grans dificultats econòmiques).
El treball amb les famílies
Es treballa en el mateix barri, és més proper i dins l’entorn. A les famílies se’ls fa menys estrany anar al centre.
Es fan xerrades informatives pels pares sobre la família, la cura dels fills,… també tallers per aprendre a cosir, cuidar els nens petits, tallers de cuina (procurant que sigui més sana, amb el poc que tenen) ja que es detecten molts problemes de salut (càries, artrosi, obesitats,…).
El meu treball
És interessant treballar de voluntari en una ONG.
La Mariona i jo hem tingut una bona experiència i hem comprovat que és millor donar que rebre.
Ens ha impressionat estar amb nens que tenen una realitat diferent a la nostra. Fan preguntes com per exemple: “el teu pare està mort?, i la teva mare?…” preguntes relacionades amb la seva realitat, en diferents articles explicarem com viuen, què mengem….
Ens em passejat pel barri, per diferents cases per veure les realitats ja que tenien la possibilitat d’anar-hi amb els directors del projecte.
Una família d’acollida
Varem poder visitar en un poble petit de la Patagònia en una família de “gauchos” (pagesos) una dona soltera que viu amb el seu germà i que té aquesta nena acollida. El Govern (concretament l’assistent social de Bariloche) la va treure de la seva mare i la va portar al centre Esperanza on li van buscar aquesta noia per cuidar-la.
De tant en tant la visiten per veure si està ben cuidada i que no pateixi cap tipus d’abús, maltractament, que vagi a l’escola,…
La família viu en un lloc pobre i per cuidar-la rep diners d’una família Alemanya que li fa de padrí.
La fleca
Lloc on hi treballa un matrimoni que són els flequers i on es fan les diferents especialitats de pa i pastissos per vendre i obtenir una ajut econòmic per subvencionar part dels projectes. El pa que sobra es dóna a diferents famílies que moltes vegades és l’únic menjar que tenen.
Activitats del CEACE
És el lloc on es fan les activitats del centre obert, pròpies de reforç i les activitats artístiques. També s’hi menja, es fan celebracions com per exemple els aniversaris. Durant el mes d’Agost es va celebrar “el día del niño”.
No cal veure la cara de satisfacció dels nens quan van menjar el pastís i se’ls va regalar un paquet de galetes per portar a la seva casa i uns bolígrafs (estan contents amb tan poc!!)