El dia que ens vam acomiadar dels nens, ens van cantar unes cançons. Eren molt carinyosos.
Nosaltres els van regalar uns jocs per les classes i els hi vam dedicar una fotografia nostra de record, van estar molt contents.
Desitgem el millor per cada un d’ells.
He tingut la oportunitat que la Mariona Martínez també vingués a fer aquest treball de voluntariat.
En Gabriel, fill de la família dos Santos, ens ha acompanyat i ajudat en tot moment.
Hem treballat al jardí d’infants, en diferents classes. Això ens ha permès conèixer i compartir experiències de diferents nens. Ens ha servit per reflexionar molt en relació a tot el que hem vist i hem coincidit que no ens imaginàvem aquest tipus de pobresa.
A més les fotografies que presento en el treball, són només imatges, no copsen les sensacions i sentiments que hem viscut.
He tingut la oportunitat de visitar la família que em van enviar fotografies en la informació prèvia.
Aquesta família fa anys que el centre l’ajuda en menjar, llenya, roba,… però la seva situació és difícil i no aconsegueix millorar. Ara les seves filles grans que ja tenen fills. Viuen soles amb una greu situació de pobresa a més no saben cuidar els fills. Últimament els hi van robar la roba dels seus petits,… des del centre els diuen que vagin al centre Esperanza on aprendran a cuidar-los i a administrar la seva casa.
Són situacions complicades, famílies adaptades a viure amb pobresa i els és molt difícil sortir d’aquest cercle. A més els cal lluitar molt i sovint no saben com fer-ho o simplement ja es conformen.
He sabut:
• A Argentina després de la segona guerra mundial s’hi van refugiar molts nazis, acollits pel dictador “Peron” (que va ser el responsable de la desaparició i mort de molts estudiants). Actualment a Buenos Aires podem veure la plaça del 2 de mayo. On encara tots els dimecres s’hi reuneixen moltes mares.
• La zona de Bariloche, junt amb Xile que està molt a prop, hi vivien els mapuches (els indígenes de la zona). Encara es conserven alguns noms, per exemple “Aitue que vol dir casa”.
• A Puerto Madryn és el lloc on van desesmbarcar els anglesos, a l’època del descobriment d’Amèrica.
• A Bariloche hi ha un hotel “Llao Llao” que és dels millors del món. S’hi va allotjar en Bill Clinton (antic president EUA) i amb motiu de la visita es va fer construir un camp de golf en un jardí que hi havia moltes flors només per una nit que es va quedar a dormir.
• Els llacs de la zona de Bariloche tenen diferents noms. Per exemple “lago espejo” perquè reflexa el paisatge molt bé a l’aigua degut a la tranquil•litat de les aigües.
• Hi ha molts descendents d’espanyols. Moltes persones ens preguntaven d’on érem i ens explicaven la seva història, molts van marxar d’Espanya quan hi va haver la guerra civil al nostre país.
• Hi ha accentuat el contrast riquesa i pobresa. Nosaltres no havíem vist aquest tipus de pobresa. Cal pensar que en el món per desgràcia n’hi ha molta i alguna encara és pitjor.
He vist:
Un país molt bonic, amb paisatges molt diferents, amb grans planures plenes de vaques, contrastos de maneres de viure (rics i pobres), dos extrems que estan junts però a la vegada separats. Al mes d’agost a Argentina és hivern.
Hem visitat:
• Bariloche, una gran zona amb llacs.
• Puerto Madryn on hem vist balenes i lleons marins.
• La ciutat del Plata, molt turística.
• La península de Valdés (té una forma que Antoine de Sant Exvpéry, autor del llibre “el petit príncep” va utilitzar per inspirar-se en l’escena de la boa que s’empassa l’elefant).
• Buenos Aires: la zona del Caminito (les primeres construccions d’aquesta ciutat quan hi van arribar els espanyols). Actualment hi ha també el camp de futbol del Boca, un monument de Cristòfol Colom, una ciutat immensa,…
És interessant treballar de voluntari en una ONG.
La Mariona i jo hem tingut una bona experiència i hem comprovat que és millor donar que rebre.
Ens ha impressionat estar amb nens que tenen una realitat diferent a la nostra. Fan preguntes com per exemple: “el teu pare està mort?, i la teva mare?…” preguntes relacionades amb la seva realitat, en diferents articles explicarem com viuen, què mengem….
Ens em passejat pel barri, per diferents cases per veure les realitats ja que tenien la possibilitat d’anar-hi amb els directors del projecte.
El dia 4 d’agost vaig arribar a la ciutat de Bariloche (Argentina). Una bonica ciutat, molt turística, amb bonics edificis i un impressionant paisatge al voltant del llac Nehuel Huapi.
No podia imaginar que a l’altre costat d’una petita muntanya hi havia camuflada una pobresa exagerada. Les cases construïdes amb fustes i llaunes, els carrers sense asfaltar,…Ja ho aniré explicant. Tot plegat va estar un impacte visual
El dia 1 d’agost viatjaré a Buenos Aires (Argentina) i el dia 5 ja estaré a Bariloche per començar a treballar en el Centre Esperança.
Mostraré algunes de les imatges que m’han fet arribar des del centre. Corresponen a l’entorn on viuen les famílies.