prova
Leave a reply
Nova prova
P
Provant, provant….
Cançons
Els nens sovint cantaven cançons, sobretot per anar assolint els hàbits. També a l’hora de començar les classes. Alguna de les cançons les vaig grabar.
El dia del comiat
El dia que ens vam acomiadar dels nens, ens van cantar unes cançons. Eren molt carinyosos.
Nosaltres els van regalar uns jocs per les classes i els hi vam dedicar una fotografia nostra de record, van estar molt contents.
Desitgem el millor per cada un d’ells.
Mariona i jo
He tingut la oportunitat que la Mariona Martínez també vingués a fer aquest treball de voluntariat.
En Gabriel, fill de la família dos Santos, ens ha acompanyat i ajudat en tot moment.
Hem treballat al jardí d’infants, en diferents classes. Això ens ha permès conèixer i compartir experiències de diferents nens. Ens ha servit per reflexionar molt en relació a tot el que hem vist i hem coincidit que no ens imaginàvem aquest tipus de pobresa.
A més les fotografies que presento en el treball, són només imatges, no copsen les sensacions i sentiments que hem viscut.
Una família
He tingut la oportunitat de visitar la família que em van enviar fotografies en la informació prèvia.
Aquesta família fa anys que el centre l’ajuda en menjar, llenya, roba,… però la seva situació és difícil i no aconsegueix millorar. Ara les seves filles grans que ja tenen fills. Viuen soles amb una greu situació de pobresa a més no saben cuidar els fills. Últimament els hi van robar la roba dels seus petits,… des del centre els diuen que vagin al centre Esperanza on aprendran a cuidar-los i a administrar la seva casa.
Són situacions complicades, famílies adaptades a viure amb pobresa i els és molt difícil sortir d’aquest cercle. A més els cal lluitar molt i sovint no saben com fer-ho o simplement ja es conformen.
Una nena
Aquesta nena de la fotografia que té 11 anys viu en una família on hi ha la mare sola i que ha de cuidar a ella i a 5 germans més.
He pogut visitar la casa on viuen. És molt precària vaig veure-hi un petit espai a l’entrada on renta la roba, al costat una petita sala amb una cuina, una estufa, una taula amb cadires i un televisor.
La resta de la casa consta d’una sola habitació.
Des del centre, la visiten sovint, li porten menjar i es fan càrrec dels nens quan ella ha d’anar a l’hospital ja que a vegades ha d’estar ingressada.
La història d’en Bruno
Bruno és un nen que té 9 anys .
Està molt sol i en lloc de voltar pel carrers sovint va al centre. Allà hi troba companyia, menjar, roba,… se’l veu molt alegre, és molt amable i col•laborador.
Algunes vegades ve acompanyat de la seva tia que quan pot el cuida, tot i que ella té una situació difícil a casa seva (molts fills i grans dificultats econòmiques).
Bariloche i la ruta dels set llacs
És una regió molt turística on es practiquen molts esports i per tant la població més pobre depèn del turisme per trobar llocs de treball (hotels, construcció,…).
En aquesta zona no hi ha cap tipus d’agricultura, ja que és una zona freda. La gent tampoc té cap noció de com es cultiva la terra. La majoria de persones sempre han viscut al camp i només han treballat amb la ramaderia (vaques).