Monthly Archives: setembre 2009

Mariona i jo

1 Reply

He tingut la oportunitat que la Mariona Martínez també vingués a fer aquest treball de voluntariat.
En Gabriel, fill de la família dos Santos, ens ha acompanyat i ajudat en tot moment.
Hem treballat al jardí d’infants, en diferents classes. Això ens ha permès conèixer i compartir experiències de diferents nens. Ens ha servit per reflexionar molt en relació a tot el que hem vist i hem coincidit que no ens imaginàvem aquest tipus de pobresa.
A més les fotografies que presento en el treball, són només imatges, no copsen les sensacions i sentiments que hem viscut.

Una família

Leave a reply

He tingut la oportunitat de visitar la família que em van enviar fotografies en la informació prèvia.
Aquesta família fa anys que el centre l’ajuda en menjar, llenya, roba,… però la seva situació és difícil i no aconsegueix millorar. Ara les seves filles grans que ja tenen fills. Viuen soles amb una greu situació de pobresa a més no saben cuidar els fills. Últimament els hi van robar la roba dels seus petits,… des del centre els diuen que vagin al centre Esperanza on aprendran a cuidar-los i a administrar la seva casa.
Són situacions complicades, famílies adaptades a viure amb pobresa i els és molt difícil sortir d’aquest cercle. A més els cal lluitar molt i sovint no saben com fer-ho o simplement ja es conformen.

Una nena

Leave a reply

Aquesta nena de la fotografia que té 11 anys viu en una família on hi ha la mare sola i que ha de cuidar a ella i a 5 germans més.
He pogut visitar la casa on viuen. És molt precària vaig veure-hi un petit espai a l’entrada on renta la roba, al costat una petita sala amb una cuina, una estufa, una taula amb cadires i un televisor.
La resta de la casa consta d’una sola habitació.
Des del centre, la visiten sovint, li porten menjar i es fan càrrec dels nens quan ella ha d’anar a l’hospital ja que a vegades ha d’estar ingressada.

La història d’en Bruno

Leave a reply

Bruno és un nen que té 9 anys .
Està molt sol i en lloc de voltar pel carrers sovint va al centre. Allà hi troba companyia, menjar, roba,… se’l veu molt alegre, és molt amable i col•laborador.
Algunes vegades ve acompanyat de la seva tia que quan pot el cuida, tot i que ella té una situació difícil a casa seva (molts fills i grans dificultats econòmiques).

Bariloche i la ruta dels set llacs

Leave a reply

És una regió molt turística on es practiquen molts esports i per tant la població més pobre depèn del turisme per trobar llocs de treball (hotels, construcció,…).
En aquesta zona no hi ha cap tipus d’agricultura, ja que és una zona freda. La gent tampoc té cap noció de com es cultiva la terra. La majoria de persones sempre han viscut al camp i només han treballat amb la ramaderia (vaques).

El treball amb les famílies

Leave a reply

Es treballa en el mateix barri, és més proper i dins l’entorn. A les famílies se’ls fa menys estrany anar al centre.
Es fan xerrades informatives pels pares sobre la família, la cura dels fills,… també tallers per aprendre a cosir, cuidar els nens petits, tallers de cuina (procurant que sigui més sana, amb el poc que tenen) ja que es detecten molts problemes de salut (càries, artrosi, obesitats,…).

A Argentina

Leave a reply

He sabut:
• A Argentina després de la segona guerra mundial s’hi van refugiar molts nazis, acollits pel dictador “Peron” (que va ser el responsable de la desaparició i mort de molts estudiants). Actualment a Buenos Aires podem veure la plaça del 2 de mayo. On encara tots els dimecres s’hi reuneixen moltes mares.
• La zona de Bariloche, junt amb Xile que està molt a prop, hi vivien els mapuches (els indígenes de la zona). Encara es conserven alguns noms, per exemple “Aitue que vol dir casa”.
• A Puerto Madryn és el lloc on van desesmbarcar els anglesos, a l’època del descobriment d’Amèrica.
• A Bariloche hi ha un hotel “Llao Llao” que és dels millors del món. S’hi va allotjar en Bill Clinton (antic president EUA) i amb motiu de la visita es va fer construir un camp de golf en un jardí que hi havia moltes flors només per una nit que es va quedar a dormir.
• Els llacs de la zona de Bariloche tenen diferents noms. Per exemple “lago espejo” perquè reflexa el paisatge molt bé a l’aigua degut a la tranquil•litat de les aigües.
• Hi ha molts descendents d’espanyols. Moltes persones ens preguntaven d’on érem i ens explicaven la seva història, molts van marxar d’Espanya quan hi va haver la guerra civil al nostre país.
• Hi ha accentuat el contrast riquesa i pobresa. Nosaltres no havíem vist aquest tipus de pobresa. Cal pensar que en el món per desgràcia n’hi ha molta i alguna encara és pitjor.

He vist:
Un país molt bonic, amb paisatges molt diferents, amb grans planures plenes de vaques, contrastos de maneres de viure (rics i pobres), dos extrems que estan junts però a la vegada separats. Al mes d’agost a Argentina és hivern.
Hem visitat:
• Bariloche, una gran zona amb llacs.
• Puerto Madryn on hem vist balenes i lleons marins.
• La ciutat del Plata, molt turística.
• La península de Valdés (té una forma que Antoine de Sant Exvpéry, autor del llibre “el petit príncep” va utilitzar per inspirar-se en l’escena de la boa que s’empassa l’elefant).
• Buenos Aires: la zona del Caminito (les primeres construccions d’aquesta ciutat quan hi van arribar els espanyols). Actualment hi ha també el camp de futbol del Boca, un monument de Cristòfol Colom, una ciutat immensa,…

El meu treball

Leave a reply

És interessant treballar de voluntari en una ONG.
La Mariona i jo hem tingut una bona experiència i hem comprovat que és millor donar que rebre.
Ens ha impressionat estar amb nens que tenen una realitat diferent a la nostra. Fan preguntes com per exemple: “el teu pare està mort?, i la teva mare?…” preguntes relacionades amb la seva realitat, en diferents articles explicarem com viuen, què mengem….
Ens em passejat pel barri, per diferents cases per veure les realitats ja que tenien la possibilitat d’anar-hi amb els directors del projecte.

Una família d’acollida

Leave a reply

Varem poder visitar en un poble petit de la Patagònia en una família de “gauchos” (pagesos) una dona soltera que viu amb el seu germà i que té aquesta nena acollida. El Govern (concretament l’assistent social de Bariloche) la va treure de la seva mare i la va portar al centre Esperanza on li van buscar aquesta noia per cuidar-la.
De tant en tant la visiten per veure si està ben cuidada i que no pateixi cap tipus d’abús, maltractament, que vagi a l’escola,…
La família viu en un lloc pobre i per cuidar-la rep diners d’una família Alemanya que li fa de padrí.