En aquest document s’expliquen les capacitats que hem de tenir per ser intel·ligents emocionalment i les microhabilitats per aconseguir-les, per poder tenir-ho present i treballar-ho a l’escola
També us deixem un vídeo molt interessant sobre el tema. Es titula “Pensant en els altres” de Toshiro Kanamori
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=so3Mr-OKG60[/youtube]Documental “Pensant en els altres”, de Toshiro Kanamori
1- Introducció
Els Trastorns específics de l’aprenentatge (TEAP) constitueixen un conjunt de problemes que interfereixen significativament en el rendiment a l’escola, dificultant l’adequat progrés del nen/a i la consecució de les metes marcades en els diferents plans educatius. Els més habituals són els que fan referència a l’adquisició de la lectura (dislèxia), a l’escriptura o al càlcul.
El que sí que sol produir-se, és que aquest tipus de dèficits específics, estiguin acompanyats d’altres trastorns de la parla o llenguatge i fins i tot de conducta (p ex. Trastorn Dèficit Atenció amb Hiperactivitat), així com problemes emocionals secundaris i alteracions en la dinàmica familiar.
2- Característiques generals
Els T.E.AP. solen presentar associats un conjunt de trastorns, conformant en cada cas, la base del problema:
1 – Trastorns de l’activitat motora: hiperactivitat, hipoactivitat, falta de coordinació.
2 – Trastorns de la percepció
3 – Trastorns de l’emotivitat.
4 – Trastorns en la simbolització o descodificació (receptiu-auditiu i receptiu-visual) i expressiva o codificació (expressiu-vocal i expressiu-motora).
5 – Trastorns en l’atenció: atenció insuficient i atenció excessiva.
No s’ha d’entendre que tots els nens han de presentar totes aquestes característiques, sinó que en major o menor grau solen estar presents en tots els T.E.AP.
3- Causes i evolució
Els nens amb aquests trastorns solen millorar amb la intervenció psicopedagògica no presentant, en la majoria dels casos, més problemes en la vida adulta. Tanmateix, si les dificultats d’aprenentatge no són precoçment tractades poden produir, a part del retard educatiu, un conjunt de situacions “secundàries” indesitjables per al procés d’ensenyament-aprenentatge: els repetits fracassos solen portar a la desmotivació, aversió per l’escola conjuntament amb respostes emocionals inadequades.
4 – Principals manifestacions dels TEA:
1.- Trastorn de la lectura (Dislèxia).
2.- Trastorn de l’escriptura (Disgrafia).
3.- Trastorn del càlcul (Discalcúlia).
4.- Lateralitat creuada.
LA DISLÈXIA
1- Introducció
El trastorn específic de la lectura (Dislèxia) es caracteritza per un deteriorament de la capacitat per reconèixer paraules, lectura lenta i insegura i escassa comprensió. Això no és degut a factors com la baixa intel·ligència o a deficiències sensorials significatives. Amb freqüència, ve acompanyada d’altres alteracions en l’expressió escrita, el càlcul o algun altre tipus de trastorn de la comunicació.
2. Dislèxia i àmbit escolar.
a) Etapa preescolar:
El que més destaca són les alteracions del llenguatge i les sensoperceptivas (dificultat per la distinció de colors, formes, mides, esquema corporal, etc …) al costat de malaptesa motriu i poca habilitat per als exercicis manipulatius i gràfics. Es tracta de nens anomenats pre-dislèxics amb una predisposició a la dislèxia que apareixerà més endavant quan comenci l’aprenentatge pròpiament dit de la lecto-escriptura.
És en aquest moment escolar quan les dificultats es manifesten amb tota la seva intensitat.
El nen dislèxic té dificultat per identificar, memoritzar i reproduir lletres, síl·labes, números, etc, en especial aquelles que tenen formes semblants com la “pb”, “pq”, …, que es diferencien pel seu posició espacial respecte a un eix de simetria. Així pot llegir “libre” en lloc de “llibre” o “qero” en lloc de “però”. Aquest error es denomina inversió estàtica.
Un altre error consisteix en una inversió dinàmica, és a dir, l’alteració en l’ordre de les lletres o síl·labes. També es poden donar omissions o reiteracions de les mateixes, per exemple “Barlona en lloc de Barcelona.”
A nivell més general s’observa la lectura lenta, mecànica, sense ritme ni entonació adequat al nivell de desenvolupament del nen, freqüents salts de línia i distracció fàcil.
b) Etapa escolar
Es mantenen les dificultats abans esmentades especialment en l’escriptura com disgrafies, escriptura en mirall i disortografies.
En una etapa més avançada, el dislèxics es solen estacionar en una lectura vacil•lant, no sempre del tot comprensiva, escriptura irregular, disortografia i capacitat verbal comprensiva-expressiva baixa.
La superació d’aquests aspectes està condicionada per les possibilitats intel·lectuals, la gravetat del trastorn i l’adequat diagnòstic primerenc així com per la posterior intervenció psicopedagògica.
TRASTORN DE L’ESCRIPTURA
1- Introducció
Ens trobem amb nens que mostren dificultat per a escriure paraules però tenen bona expressió oral; en segon lloc, nens que escriuen incorrectament les paraules i que tenen dificultats en l’expressió oral, i, en tercer lloc, nens que escriuen correctament les paraules i que tenen dificultat en l’expressió oral.
Els problemes amb l’escriptura es poden presentar a dos nivells: en l’escriptura amb paraules o en la redacció-composició.
2- Disgrafia i Disortografia
a) Disgrafia:
Com a característiques disgráfiques s’assenyalen dos tipus de símptomes relacionats:
ü Els primers, anomenats signes secundaris globals, comprenen la postura inadequada, suport incorrecte de l’instrument (llapis, bolígraf, etc.). Incorrecta pressió del mateix o velocitat d’escriptura excessivament ràpida o lenta.
ü Els segons, els símptomes específics, posen la seva atenció en elements del propi grafisme com la gran mida de les lletres, lletres inclinades, deformes, excessiu espaiat entre lletres o molt apinyades, enllaços indeguts entre grafemes, lletres irreconeixibles i, en definitiva, text de difícil comprensió.
b) Disortografia: Es tracta d’una dificultat en l’escriptura, que destaca per un dèficit específic i significatiu de l’ortografia normalment associada els trastorns lectors.
Es considera greu quan existeixen dificultats relacionades amb la correspondència fonema-grafema i apareixen errors d’omissió, confusió i canvi de lletres, síl·labes, paraules, addicions i substitucions.
3 – El Trastorn de l’Expressió Escrita: El Trastorn de l’expressió escrita es caracteritza, doncs, per destreses d’escriptura clarament inferiors al nivell que caldria esperar per l’edat, capacitat intel·lectual i nivell educatiu de la persona, determinats mitjançant l’aplicació dels tests normalitzats corresponents.
TRASTORN DEL CÀLCUL: DISCALCÚLIA
1- Introducció
El trastorn afecta a l’aprenentatge dels coneixements aritmètics bàsics: addició (suma), sostracció (resta), multiplicació i divisió més que als coneixements matemàtics més abstractes d’àlgebra o geometria.
2- Característiques del trastorn
a) Destreses lingüístiques: Són deficiències relacionades amb la comprensió de termes matemàtics i la conversió de problemes matemàtics en símbols matemàtics.
b) Destreses de percepció: Dificultat en la capacitat per reconèixer i entendre els símbols. També per tal d’ordenar conjunts de números.
c) Destresa matemàtica: S’inclou la dificultat amb les operacions bàsiques i les seves seqüències (suma, resta, multiplicació i divisió).
d) Destresa d’atenció: Es tracta de dificultats en copiar figures i observar els símbols operacionals correctament.
LATERALITAT CREUADA
1- Introducció
Podem definir la lateralitat com la conseqüència de la distribució de funcions que s’estableix entre els dos hemisferis cerebrals. D’aquesta distribució depèn la utilització preferent d’un costat o l’altre del cos (dret o esquerre) per executar determinades respostes o accions.
Estem davant d’una lateralitat creuada quan hi ha una lateralitat diferent de la manual per a peus, ulls o orelles (per exemple mà dreta dominant amb domini de l’ull esquerre). En aquests casos també es parla de “asimetria funcional”.
Parlem de lateralitat homogènia quan mà, peu, ull i oïda ofereixen una dominància en el mateix costat ja sigui en el costat dret (dretà) o esquerre (esquerrà).
La lateralitat creuada mà-ull, ha estat una de les més estudiades i sovint és sinònim de problemes en l’aprenentatge, en especial en els processos de lectura i escriptura.
De vegades s’utilitza el concepte de lateralitat contrariada per expressar que el nen ha invertit en algun o alguns membres la seva tendència natural (per exemple, nen esquerrà que se li ha forçat a aprendre a escriure amb la dreta).
Hi ha també altres possibilitats com la denominada lateralitat mixta que s’utilitza per a designar a aquells individus que presenten heterogeneïtat en funció de l’activitat (p e. algunes activitats es realitzen amb una mà i altres amb la contrària). També pot donar-se l’ambidextrisme, terme utilitzat per assenyalar a aquells subjectes que són igualment hàbils amb qualsevol de les dues parts del cos (dreta-esquerra) per fer algunes activitats.
Per conèixer més sobre aquests o altres trastorns d’aprenentatge podeu tenir més informació clicant sobre aquest link:
Psicodiagnosis: Psicologia Infantil y Juvenil
Santi Rodríguez, Casimiro Jiménez, Maria José Basallo, Glòria Guardià, Xelo Díaz i Tània Moncusí
Característiques dels alumnes que presenten comportament problemàtic
La conducta problemàtica són actituds i/o fets contraris a les normes de convivència que impedeixen en més o menys mesura l’existència d’un clima adequat a l’aula o a l’escola.
No és insòlit per un ésser humà, mostrar, en algun moment de la seva vida, un comportament problemàtic. Per alguns alumnes pot ser la seva forma habitual de relacionar-se amb l’entorn.
|
Característiques |
| Dificultats per gestionar i controlar les emocions associades a la frustració. Davant d’emocions com la por, la decepció o el desengany, tenen problemes per pensar amb claredat i, per tant, per cercar estratègies cognitives que els ajudin a superar l’adversitat. |
| El llindar i la tolerància a la frustració són extremadament limitats. Es poden sentir ferits amb facilitat, fins i tot per les coses més banals i quotidianes. |
| Capacitat limitada per a la flexibilitat i l’adaptabilitat. Els pot costar acceptar els canvis, tant com els costa canviar el seu comportament per adaptar-se a situacions no previstes o, a priori, desagradables. |
| Persistència de la inflexibilitat i resposta negativa davant la frustració encara que es doni un nivell alt de motivació intrínseca o extrínseca. En ocasions, encara que se’ls hi ofereixi participar en una activitat que els hi agrada, poden rebutjar-la obstinadament. |
| Tendència al pensament concret, rígid i en blanc i negre quan la majoria d’esdeveniments, situacions habituals o interaccions amb les persones i l’entorn estan plenes de tons grisos. |
| Aparició aleatòria de comportaments explosius quan les demandes de l’entorn sobrepassen la seva capacitat de resposta. |
| Els nens petits, poden presentar un descontrol total quan estan cansats, afamats… |
Podem afirmar que un infant mostra una conducta problemàtica
DETECCIÓ
Per a la detecció del comportament problemàtic hem d’observar les següents dimensions:
L’origen
Els alumnes que presenten comportament problemàtic poden tenir diferents tipus de diagnòstic clínic o bé no tenir-ne cap. Però hi ha una característica comuna en tots ells, mostren una gran inflexibilitat de pensament acompanyada de comportament desafiant o agressiu.
Els orígens d’aquesta inflexibilitat els podem trobar en:
Els factors de risc i els factors de protecció
L’evolució del comportament problemàtic no és igual en tots els alumnes, en alguns casos remet amb facilitat intervenint convencionalment, però en altres casos persisteix i, fins i tot s’exacerba, si no es consideren una sèrie de factors personals i socials a l’hora de planificar la intervenció.
En tots i cadascun dels alumnes que presenten comportament problemàtic, existeixen factors que els poden ajudar a millorar les seves habilitats d’adaptació i flexibilitat i d’altres factors que treballen incrementant la rigidesa cognitiva i la inflexibilitat. Aquests factors són els que s’anomenen factors de protecció i factors de risc segons el seu efecte en la persona.
Les situacions on es desencadena la conducta problemàtica
Al llarg d’una jornada escolar succeeixen un gran nombre d’esdeveniments i fets. Cadascun d’aquests esdeveniments tenen una estructura interna que pot promoure o reduir la possibilitat que aparegui un comportament problemàtic.
Algunes situacions escolars potencialment problemàtiques són:
• Canviar d’una tasca a una altra.
• Començar i acabar les tasques assignades.
• La interacció amb algun company o mestre en especial.
• Les estones al vestíbul/al pati/ al menjador/ a l’autobús escolar/ esperant a la fila.
• Tasques/demandes acadèmiques concretes, sobretot les que impliquen treball individual.
• Gestionar la decepció o la pèrdua.
Però també, durant la jornada escolar es donen situacions potencialment agradables i segures, en les que l’alumne es troba
Documents:
–Dinàmiques i procediments del grup classe
–Full recull de les conductes d’un alumne
Trastorn de conducta
El trastorn de conducta és una alteració del comportament, que sovint es diagnostica durant la infantesa. Es caracteritza per un comportament antisocial que viola els drets de les altres persones, les normes i les regles adequades per a l’edat. Alguns dels comportaments que es poden citar són la irresponsabilitat, el comportament transgressor, la violació dels drets aliens, p. ex. furts, l’agressió física als altres. Aquests comportaments a vegades es poden presentar junts, encara que també en pot aparèixer un sense anar acompanyat dels altres.
Són alumnes que tenen un conjunt de comportaments, de formes d’actuació diverses, que no sempre són entitats clíniques definides, que tenen com a elements comuns: molestar a altres i trencar les normes socials acceptades.
AqueststrastornsenglobenunaSèriedeComportamentspertorbadorsque solen serde caràcterdestructiu, NegatiuIantisocials, juntament transgressiódelesnormes.
Entre els trastorns de conducta trobem:
Trastorndissocial: La seva característica principal és unComportamentConstantIrepetitiude violacionsdelsdretsBàsicsdels altres, ode les NormesSocialsadequadesa l’edat dela personaqueel pateix. Pot manifestar-se a través de comportamentagressiu, Destruccióde la propietat,Robatoris, enganysiestafesoViolacionsde normes.
Trastornnegativistadesafiant: El tretprincipalComportamentnegativista, desafiant ihostilCap a lesfiguresd’autoritat, de manerapersistent. ADiferènciade l’anterior, els qui hopateixen, noinfringeixenlesnormes dels altresde formagreu, omanifestenagressivitatfísicaextrema; Sinóqueessoldonaren l’entornfamiliar, amblespersonesque téconfiança. Són nens que presenten un tipus de comportament constant on l’actitud tendeix a ser negativista, desafiant, desobedient, provocadora i en molts casos hostil, dirigida principalment a les figures d’autoritat. Entre els principals símptomes, tenim:
Per últim, comentar que la conducta d’oposició pot prendre diferents formes, des de la passivitat extrema ( no obeir com a costum i no fer res al respecte ), a l’altre extrem, com seria en forma de verbalitzacions de caràcter negatiu, amb insults, agressions i hostilitat amb resistència física i agressivitat cap a les figures d’autoritat en general.
Agressions i mentides : Es tracta de nens que solen patir alteracions de conducta de tipus disruptiu, en el que transgredeixen normalment els drets del altres, així com les normes socials pròpies per a la edat que tenen. Així mateix, són nens que els hi costa adoptar el punt de vista dels altres i empatitzar amb ells. Són nens que solen recórrer a la violència i a les mentides quan se senten frustrats o no se surten amb la seva. Entre altres característiques trobem:
TRASTORND’ANSIETAT
Quansentimansietatapareixensensacionsdesagradablescompor, angoixa, intranquil·litat… quecausenmalestar, enmoltesocasionstenenunafuncióadaptativa. Un nivell”normal” d’ansietatensajuda aestarmésalerta. Elproblema apareixquanelsnivellsd’ansietati la sevadurada són excessius isense causaaparent.
Com elssegüents:
– Trastornd’ansietatgeneralitzat:escaracteritzaper unaexcessivaansietatipreocupacióconstantproduïdapertot tipusde situacions.
– FòbiaEspecífica:L’ansietat estàproduïdaper lapresènciad’ unasituacióo d’un objecteconcret.
– Fòbiasocial:L’ansietatesgeneradavantde certtipusde situacionsoactuacionssocials.
– Agorafòbia:L’ansietatéscausadapersituacionsollocsdelsquepodria ser difícil o escapar. Atacs de pànic.
–Trastornobsessiu–compulsiu: LaCaracterísticaprincipalésquela mentde la personaes veuenvaïdadepensamentspersistentsi incontrolablesoquees veuobligat arepetir irepetircertscomportamentssense sentit.
TRASTORNSDEL CONTROLDELSIMPULSOS
Es produeix unfracàsquan no es pot realitzarun desigounatemptació deferalguna cosaque ésperjudicialper a unmateixopelsaltres.
Podem destacar:
– Cleptomania:ReiteratFracàsalIntentde reprimirimpulsosde robarobjectes. ElsRobatorisno sónplanejatsnienCol·laboracióambaltrespersonesNo obstant això sisentenperilld’arrestnoel cometen. ElsRobatorisnotenenmotiueconòmicnide venjançao guanypersonal, Simplementes donen comAlleujamentd’unsentimentde tensió.
– Piromania: Reiteratsactesde cremarpropietatsoobjectesdeformadeliberadai intencionada. No potResistirl’Impulsd’encendrefocisolenMostrarfascinació, Interèsicuriositatper Ell iTemesRelacionats. És habituallaplanificacióde l’incendi, encara que no existeixguanyamb personall’acte.
-Tricotilomanía: Noes podenreprimirl’impulsd’arrencarels cabells.Elmeshabituals es que siguinels cabellsdel cap.
Per obtenir més informació sobre la classificació dels trastorns us podeu dirigir a :
http://www.psicomed.net/dsmiv/dsmiv1.html
1.Vídeo d’introducció al TDAH. “Conozco a Shota”
2. Què és el TDAH?
El trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH) és un trastorn d’origen neuro-biològic que s’inicia a l’edat infantil i que afecta entre un 3 a 7 % de nens i joves en edat es-colar. Es caracteritza per un nivell d’impulsivitat, activitat i atenció no adequats a l’edat de desenvolupament.
3. Detecció i diagnòstic:
La detecció, no es sol fer amb nens/es menors de 6 anys, els indicadors de risc que es poden observar són:
– Impulsivitats.
– Distracció.
– Persistència negativa.
– No assoliment de pautes del menjar i el dormir.
– Predomina un canvi de joc constant, no s’entreté.
A partir del 6 anys es poden observar trets com:
Dificultat per adquirir hàbits higiènics i escolars.
Aixecar-se sovint, gronxar-se i/o fer sorolls.
Comentaris inapropiats i no respectar el torn de pregunta-resposta.
Oblidar objectes necessaris.
Distracció fins hi tot en els seus propis pensaments.
Problemes de relació amb els companys.
· Procediment a seguir:
Pel que fa al diagnòstic l’haurà de fer l’especialista.
4. Dificultats associades al TDAH.
5. Qüestionari de detecció del TDAH.
6. Bibliografia
El TDAH: detecció i actuación en l’àmbit educatiu. Materials per a l’atenció a la diversitat. Generalitat de Catalunya, departamento d’ensenyament.
Problemes associats al TDAH- FAROS Sant Joan de Déu
7. Marc normatiu del TDAH.
Membres de l’equip: Ester Batlle, Ana Belén Minet, Paco Lozano i Núria Gual.
Benvinguts a aquest blog.Aquí podreu trobar respostes sobre transtorns de conducta.Per fer boca us mostrem aquest vídeo
