Intel·ligència emocional

En aquest document s’expliquen les capacitats que hem de tenir per ser intel·ligents emocionalment i les microhabilitats per aconseguir-les, per poder tenir-ho present i treballar-ho a l’escola

També us deixem un vídeo molt interessant sobre el tema. Es titula “Pensant en els altres” de Toshiro Kanamori

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=so3Mr-OKG60[/youtube]Documental “Pensant en els altres”, de Toshiro Kanamori

 

TRASTORNS ESPECÍFICS DE L’APRENENTATGE (TEAP)

 1- Introducció

Els Trastorns específics de l’aprenentatge (TEAP) constitueixen un conjunt de problemes que interfereixen significativament en el rendiment a l’escola, dificultant l’adequat progrés del nen/a i la consecució de les metes marcades en els diferents plans educatius. Els més habituals són els que fan referència a l’adquisició de la lectura (dislèxia), a l’escriptura o al càlcul.

El que sí que sol produir-se, és que aquest tipus de dèficits específics, estiguin acompanyats d’altres trastorns de la parla o llenguatge i fins i tot de conducta (p ex. Trastorn Dèficit Atenció amb Hiperactivitat), així com problemes emocionals secundaris i alteracions en la dinàmica familiar.
2- Característiques generals

Els T.E.AP. solen presentar associats un conjunt de trastorns, conformant en cada cas, la base del problema:

1 – Trastorns de l’activitat motora: hiperactivitat, hipoactivitat, falta de coordinació.

2 – Trastorns de la percepció

3 – Trastorns de l’emotivitat.

4 – Trastorns en la simbolització o descodificació (receptiu-auditiu i receptiu-visual) i expressiva o codificació (expressiu-vocal i expressiu-motora).

5 – Trastorns en l’atenció: atenció insuficient i atenció excessiva.

No s’ha d’entendre que tots els nens han de presentar totes aquestes característiques, sinó que en major o menor grau solen estar presents en tots els T.E.AP.

 

3- Causes i evolució

Els nens amb aquests trastorns solen millorar amb la intervenció psicopedagògica no presentant, en la majoria dels casos, més problemes en la vida adulta. Tanmateix, si les dificultats d’aprenentatge no són precoçment tractades poden produir, a part del retard educatiu, un conjunt de situacions “secundàries” indesitjables per al procés d’ensenyament-aprenentatge: els repetits fracassos solen portar a la desmotivació, aversió per l’escola conjuntament amb respostes emocionals inadequades.

 

4 – Principals manifestacions dels TEA:

1.- Trastorn de la lectura (Dislèxia).

2.- Trastorn de l’escriptura (Disgrafia).

3.- Trastorn del càlcul (Discalcúlia).

4.- Lateralitat creuada.

 

LA DISLÈXIA

1- Introducció 

El trastorn específic de la lectura (Dislèxia) es caracteritza per un deteriorament de la capacitat per reconèixer paraules, lectura lenta i insegura i escassa comprensió. Això no és degut a factors com la baixa intel·ligència o a deficiències sensorials significatives. Amb freqüència, ve acompanyada d’altres alteracions en l’expressió escrita, el càlcul o algun altre tipus de trastorn de la comunicació.

  • En un primer grup es situen aquells nens que poden comprendre bé una explicació oral, encara que no un text escrit amb els mateixos continguts (serien capaços de comprendre si poguessin reconèixer i llegir les paraules correctament). Aquest grup seria al que tradicionalment s’ha anomenat dislèxics.
  • En un segon grup estarien els nens que llegeixen malament les paraules i que manifesten problemes de comprensió tant escrites com orals (a diferència del primer grup). En aquest cas se sol parlar de retard lector general.
  • Finalment, s’han identificat altres nens que poden manifestar dificultats en la comprensió encara que llegeixen (descodifiquen) bé les paraules. Es tracta del col•lectiu de nens hiperléxics, els quals són capaços de llegir bé però no ho comprenen. Aquest grup és menys freqüent que els anteriors i sol associar-se generalment a una manifestació d’un quadre patològic més seriós.

 

2. Dislèxia i àmbit escolar.

a) Etapa preescolar:

El que més destaca són les alteracions del llenguatge i les sensoperceptivas (dificultat per la distinció de colors, formes, mides, esquema corporal, etc …) al costat de malaptesa motriu i poca habilitat per als exercicis manipulatius i gràfics. Es tracta de nens anomenats pre-dislèxics amb una predisposició a la dislèxia que apareixerà més endavant quan comenci l’aprenentatge pròpiament dit de la lecto-escriptura.

És en aquest moment escolar quan les dificultats es manifesten amb tota la seva intensitat.
El nen dislèxic té dificultat per identificar, memoritzar i reproduir lletres, síl·labes, números, etc, en especial aquelles que tenen formes semblants com la “pb”, “pq”, …, que es diferencien pel seu posició espacial respecte a un eix de simetria. Així pot llegir “libre” en lloc de “llibre” o “qero” en lloc de “però”. Aquest error es denomina inversió estàtica.

Un altre error consisteix en una inversió dinàmica, és a dir, l’alteració en l’ordre de les lletres o síl·labes. També es poden donar omissions o reiteracions de les mateixes, per exemple “Barlona en lloc de Barcelona.”

A nivell més general s’observa la lectura lenta, mecànica, sense ritme ni entonació adequat al nivell de desenvolupament del nen, freqüents salts de línia i distracció fàcil.

 

b) Etapa escolar

Es mantenen les dificultats abans esmentades especialment en l’escriptura com disgrafies, escriptura en mirall i disortografies.

En una etapa més avançada, el dislèxics es solen estacionar en una lectura vacil•lant, no sempre del tot comprensiva, escriptura irregular, disortografia i capacitat verbal comprensiva-expressiva baixa.

La superació d’aquests aspectes està condicionada per les possibilitats intel·lectuals, la gravetat del trastorn i l’adequat diagnòstic primerenc així com per la posterior intervenció psicopedagògica.

 

TRASTORN DE L’ESCRIPTURA

 

1- Introducció

Ens trobem amb nens que mostren dificultat per a escriure paraules però tenen bona expressió oral; en segon lloc, nens que escriuen incorrectament les paraules i que tenen dificultats en l’expressió oral, i, en tercer lloc, nens que escriuen correctament les paraules i que tenen dificultat en l’expressió oral.

Els problemes amb l’escriptura es poden presentar a dos nivells: en l’escriptura amb paraules o en la redacció-composició.

 

2- Disgrafia i Disortografia

a) Disgrafia:

Com a característiques disgráfiques s’assenyalen dos tipus de símptomes relacionats:

ü  Els primers, anomenats signes secundaris globals, comprenen la postura inadequada, suport incorrecte de l’instrument (llapis, bolígraf, etc.). Incorrecta pressió del mateix o velocitat d’escriptura excessivament ràpida o lenta.

ü  Els segons, els símptomes específics, posen la seva atenció en elements del propi grafisme com la gran mida de les lletres, lletres inclinades, deformes, excessiu espaiat entre lletres o molt apinyades, enllaços indeguts entre grafemes, lletres irreconeixibles i, en definitiva, text de difícil comprensió.

b) Disortografia: Es tracta d’una dificultat en l’escriptura, que destaca per un dèficit específic i significatiu de l’ortografia normalment associada els trastorns lectors.

Es considera greu quan existeixen dificultats relacionades amb la correspondència fonema-grafema i apareixen errors d’omissió, confusió i canvi de lletres, síl·labes, paraules, addicions i substitucions.

3 – El Trastorn de l’Expressió Escrita: El Trastorn de l’expressió escrita es caracteritza, doncs, per destreses d’escriptura clarament inferiors al nivell que caldria esperar per l’edat, capacitat intel·lectual i nivell educatiu de la persona, determinats mitjançant l’aplicació dels tests normalitzats corresponents.

 

TRASTORN DEL CÀLCUL: DISCALCÚLIA

1- Introducció

El trastorn afecta a l’aprenentatge dels coneixements aritmètics bàsics: addició (suma), sostracció (resta), multiplicació i divisió més que als coneixements matemàtics més abstractes d’àlgebra o geometria.

 

2- Característiques del trastorn

a) Destreses lingüístiques: Són deficiències relacionades amb la comprensió de termes matemàtics i la conversió de problemes matemàtics en símbols matemàtics.

b) Destreses de percepció: Dificultat en la capacitat per reconèixer i entendre els símbols. També per tal d’ordenar conjunts de números.

c) Destresa matemàtica: S’inclou la dificultat amb les operacions bàsiques i les seves seqüències (suma, resta, multiplicació i divisió).

d) Destresa d’atenció: Es tracta de dificultats en copiar figures i observar els símbols operacionals correctament.

 

LATERALITAT CREUADA

1- Introducció

Podem definir la lateralitat com la conseqüència de la distribució de funcions que s’estableix entre els dos hemisferis cerebrals. D’aquesta distribució depèn la utilització preferent d’un costat o l’altre del cos (dret o esquerre) per executar determinades respostes o accions.

Estem davant d’una lateralitat creuada quan hi ha una lateralitat diferent de la manual per a peus, ulls o orelles (per exemple mà dreta dominant amb domini de l’ull esquerre). En aquests casos també es parla de “asimetria funcional”.

Parlem de lateralitat homogènia quan mà, peu, ull i oïda ofereixen una dominància en el mateix costat ja sigui en el costat dret (dretà) o esquerre (esquerrà).

La lateralitat creuada mà-ull, ha estat una de les més estudiades i sovint és sinònim de problemes en l’aprenentatge, en especial en els processos de lectura i escriptura.

De vegades s’utilitza el concepte de lateralitat contrariada per expressar que el nen ha invertit en algun o alguns membres la seva tendència natural (per exemple, nen esquerrà que se li ha forçat a aprendre a escriure amb la dreta).

Hi ha també altres possibilitats com la denominada lateralitat mixta que s’utilitza per a designar a aquells individus que presenten heterogeneïtat en funció de l’activitat (p e. algunes activitats es realitzen amb una mà i altres amb la contrària). També pot donar-se l’ambidextrisme, terme utilitzat per assenyalar a aquells subjectes que són igualment hàbils amb qualsevol de les dues parts del cos (dreta-esquerra) per fer algunes activitats.

Per conèixer més sobre aquests o altres trastorns d’aprenentatge podeu tenir més informació clicant sobre aquest link:

Psicodiagnosis: Psicologia Infantil y Juvenil

Santi Rodríguez, Casimiro Jiménez, Maria José Basallo, Glòria Guardià, Xelo Díaz i Tània Moncusí

Observació dels alumnes amb comportament problemàtic

Característiques dels alumnes que presenten comportament problemàtic

La conducta problemàtica són actituds i/o fets contraris a les normes de convivència que impedeixen en més o menys mesura l’existència d’un clima adequat a l’aula o a l’escola.

No és insòlit per un ésser humà, mostrar, en algun moment de la seva vida, un comportament problemàtic. Per alguns alumnes pot ser la seva forma habitual de relacionar-se amb l’entorn.

 Característiques

Dificultats per gestionar i controlar les emocions associades a la frustració.  Davant d’emocions com la por, la decepció o el desengany, tenen problemes per pensar amb claredat i, per tant, per cercar estratègies cognitives que els ajudin a superar l’adversitat.
El llindar i la tolerància a la frustració són extremadament limitats. Es poden sentir ferits amb facilitat, fins i tot per les coses més  banals i quotidianes.
Capacitat limitada per a la flexibilitat i l’adaptabilitat. Els pot costar acceptar els canvis, tant com els costa canviar el seu comportament per adaptar-se a situacions no previstes o, a priori, desagradables.
Persistència de la inflexibilitat i resposta negativa davant la frustració encara que es doni un nivell alt de motivació intrínseca o extrínseca. En ocasions, encara que se’ls hi ofereixi participar en una activitat que els hi agrada, poden rebutjar-la obstinadament.
Tendència al pensament concret, rígid i en blanc i negre quan la majoria d’esdeveniments, situacions habituals o interaccions amb les persones i l’entorn estan plenes de tons grisos.
Aparició aleatòria de comportaments explosius quan les demandes de l’entorn sobrepassen la seva capacitat de resposta.
Els nens petits, poden presentar un descontrol total quan estan cansats, afamats…

Podem afirmar que un infant mostra una conducta problemàtica

  • Quan no s’explica a partir de les condicions de la seva edat evolutiva.
  • Quan la conducta presenta una freqüència exagerada.
  • Quan persisteix en el temps.
  • Quan afecta al seu desenvolupament personal, familiar, escolar i social.
  • Quan repercuteix negativament en l’entorn.
  • Quan la conducta està valorada objectivament.

 

DETECCIÓ

Per a la detecció del comportament problemàtic hem d’observar les següents dimensions:

 

L’origen

Els alumnes que presenten comportament problemàtic poden tenir diferents tipus de diagnòstic clínic o bé no tenir-ne cap. Però hi ha una característica comuna en tots ells, mostren una gran inflexibilitat de pensament acompanyada de comportament desafiant o agressiu.

Els orígens d’aquesta inflexibilitat els podem trobar en:

  • Dèficits de les funcions executives.
  • Dèficits en habilitats socials.
  • Dèficits en el processament del llenguatge.
  • Canvis pronunciats de l’estat d’ànim.
  • Ansietat.
  • Disfunció de l’aprenentatge no verbal.
  • Disfunció de la integració sensorial.

 

Els factors de risc i els factors de protecció

L’evolució del comportament problemàtic no és igual en tots els alumnes, en alguns casos remet amb facilitat intervenint convencionalment, però en altres casos persisteix i, fins i tot s’exacerba, si no es consideren una sèrie de factors personals i socials a l’hora de planificar la intervenció.

En tots i cadascun dels alumnes que presenten comportament problemàtic, existeixen  factors que els poden ajudar a millorar les seves habilitats d’adaptació i flexibilitat i d’altres factors que treballen incrementant la rigidesa cognitiva i la inflexibilitat. Aquests factors són els que s’anomenen factors de protecció i factors de risc segons el seu efecte en la persona.

 

Les situacions on es desencadena la conducta problemàtica
Al llarg d’una jornada escolar succeeixen un gran nombre d’esdeveniments i fets. Cadascun d’aquests esdeveniments tenen una estructura interna que pot promoure o reduir la possibilitat que aparegui un comportament problemàtic.
Algunes situacions escolars potencialment problemàtiques són:
• Canviar d’una tasca a una altra.
• Començar i acabar les tasques assignades.
• La interacció amb algun company o mestre en especial.
• Les estones al vestíbul/al pati/ al menjador/ a l’autobús escolar/ esperant a la fila.
• Tasques/demandes acadèmiques concretes, sobretot les que impliquen treball individual.
• Gestionar la decepció o la pèrdua.
Però també, durant la jornada escolar es donen situacions potencialment agradables i segures, en les que l’alumne es troba

Documents:

Dinàmiques i procediments del grup classe

Full d’observació a l’aula

Full recull de les conductes d’un alumne

 

 

Classificació dels transtorns de conducta

Trastorn de conducta

El trastorn de conducta és una alteració del comportament, que sovint es diagnostica durant la infantesa. Es caracteritza per un comportament antisocial que viola els drets de les altres persones, les normes i les regles adequades per a l’edat. Alguns dels comportaments que es poden citar són la irresponsabilitat, el comportament transgressor, la violació dels drets aliens, p. ex. furts, l’agressió física als altres. Aquests comportaments a vegades es poden presentar junts, encara que també en pot aparèixer un sense anar acompanyat dels altres.

Són alumnes que tenen un conjunt de comportaments, de formes d’actuació diverses, que no sempre són entitats clíniques definides, que tenen com a elements comuns: molestar a altres i trencar les normes socials acceptades.

AqueststrastornsenglobenunaSèriedeComportamentspertorbadorsque solen serde caràcterdestructiu, NegatiuIantisocials, juntament transgressiódelesnormes.

Entre els trastorns de conducta trobem:

Hiperactivitat :Ens referim per conducta hiperactiva a un estat dels nens caracteritzat per un excés d’energia e inquietud psicomotora, que es mostra en forma de moviments constants, així com en dificultats per mantenir-se quiets i tranquils quan la situació ho requereix. És un dels símptomes principals del TDAH ( trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat-impulsivitat ). Entre les característiques més importants en aquests nens, destaquen les següents:

  • Són inquiets i moguts.
  • Estan sempre movent-se i tocant totes les coses.
  • Es mouen molt durant la son.
  • Corren, salten  i trepen excessivament.
  • S’avorreixen amb facilitat.
  • S’enreden amb les seves mans i peus, o es mouen exageradament en el seu lloc.
  • Mouen en excés petits objectes, com llapis, gomes, etc. i se’ls cauen al terra.
  • Destrossen objectes i joguines.
  • No poden mantenir-se asseguts durant gaire estona ( excepte en aquells jocs o activitats de major interès per a ells ).
  • Tenen dificultats per jugar o divertir-se en silenci i amb tranquil·litat.
  • Parlen en excés.
  • Interrompen a classe, casa i situacions socials.
  • Són incapaços de relaxar-se.
  • Són temeraris, no temen el perill i fan accions que poden ser perilloses per a ells mateixos.
  • Trenquen coses sovint.

 

 

Trastorndissocial: La seva característica principal és unComportamentConstantIrepetitiude violacionsdelsdretsBàsicsdels altres, ode les NormesSocialsadequadesa l’edat dela personaqueel pateix. Pot manifestar-se a través de comportamentagressiu, Destruccióde la propietat,Robatoris, enganysiestafesoViolacionsde normes.

Trastornnegativistadesafiant: El tretprincipalComportamentnegativista, desafiant ihostilCap a lesfiguresd’autoritat, de manerapersistent. ADiferènciade l’anterior, els  qui hopateixen, noinfringeixenlesnormes dels altresde formagreu, omanifestenagressivitatfísicaextrema; Sinóqueessoldonaren l’entornfamiliar, amblespersonesque téconfiança. Són nens que presenten un tipus de comportament constant on l’actitud tendeix a ser negativista, desafiant, desobedient, provocadora i en molts casos hostil, dirigida principalment a les figures d’autoritat. Entre els principals símptomes, tenim:

  • Els excessos de ira i còlera ( rebequeries )
  • Discussions freqüents, amb adults principalment, però també amb nens de la seva edat.
  • Desafien activament o es neguen a complir les demandes o normes del seus educadors.
  • Porten a terme actes deliberats que molesten a altres persones.
  • Acusen els altres dels seus propis errors o problemes de comportament.
  • Es senten fàcilment molestats pels altres.
  • S’enfaden ràpid i son ressentits.
  • Són rancorosos o venjatius.

Per últim, comentar que la conducta d’oposició pot prendre diferents formes, des de la passivitat extrema ( no obeir com a costum i no fer res al respecte ), a l’altre extrem, com seria en forma de verbalitzacions de caràcter negatiu, amb insults, agressions i hostilitat amb resistència física i agressivitat cap a les figures d’autoritat en general.

Agressions i mentides : Es tracta de nens que solen patir alteracions de conducta de tipus disruptiu, en el que transgredeixen normalment els drets del altres, així com les normes socials pròpies per a la edat que tenen. Així mateix, són nens que els hi costa adoptar el punt de vista dels altres i empatitzar amb ells. Són nens que solen recórrer a la violència i a les mentides quan se senten frustrats o no se surten amb la seva. Entre altres característiques trobem:

  • Freqüentment intimiden o assetgen a altres (bullying)
  • Recorren a la violència fàcilment.
  • Solen iniciar baralles verbals o físiques amb nens de la seva edat, però també amb els seus progenitors i figures d’autoritat.
  • Poden utilitzar objectes o petites armes, que poden causar dany.
  • Han estat o són cruels físicament amb animals o persones.
  • S’enfronten a les persones, i poden recórrer a robatoris
  • Poden causar danys i destrosses a objectes i mobiliaris o béns públics.
  • Sovint enganyen per aconseguir favors o evitar obligacions i responsabilitats.
  • Poden inclús fugir durant la nit o durant el dia del seu hàbitat familiar.
  • Tenen baixa tolerància a la frustració.
  • No saben com solucionar i afrontar els problemes de forma pacífica i per la via del diàleg.
  • S’enfaden fàcilment, i sempre estan implicats en problemes i baralles.
  • Són molt impulsius.
  • No mesuren les conseqüències dels seus actes.
  • Són poc amables

TRASTORND’ANSIETAT

Quansentimansietatapareixensensacionsdesagradablescompor, angoixa, intranquil·litat… quecausenmalestar, enmoltesocasionstenenunafuncióadaptativa. Un nivell”normal” d’ansietatensajuda aestarmésalerta. Elproblema apareixquanelsnivellsd’ansietati la sevadurada són excessius isense causaaparent.

Com elssegüents:

–  Trastornd’ansietatgeneralitzat:escaracteritzaper unaexcessivaansietatipreocupacióconstantproduïdapertot tipusde situacions.

–  FòbiaEspecífica:L’ansietat estàproduïdaper lapresènciad’ unasituacióo d’un objecteconcret.

             –  Fòbiasocial:L’ansietatesgeneradavantde certtipusde situacionsoactuacionssocials.

             –  Agorafòbia:L’ansietatéscausadapersituacionsollocsdelsquepodria ser difícil o escapar. Atacs de pànic.

Trastornobsessiucompulsiu: LaCaracterísticaprincipalésquela mentde la personaes veuenvaïdadepensamentspersistentsi incontrolablesoquees veuobligat arepetir irepetircertscomportamentssense sentit.
TRASTORNSDEL CONTROLDELSIMPULSOS

Es produeix unfracàsquan no es pot realitzarun desigounatemptació deferalguna cosaque ésperjudicialper a unmateixopelsaltres.

Podem destacar:

            – Cleptomania:ReiteratFracàsalIntentde reprimirimpulsosde robarobjectes. ElsRobatorisno sónplanejatsnienCol·laboracióambaltrespersonesNo obstant això sisentenperilld’arrestnoel cometen. ElsRobatorisnotenenmotiueconòmicnide venjançao guanypersonal, Simplementes donen comAlleujamentd’unsentimentde tensió.

            – Piromania: Reiteratsactesde cremarpropietatsoobjectesdeformadeliberadai intencionada. No potResistirl’Impulsd’encendrefocisolenMostrarfascinació, Interèsicuriositatper Ell iTemesRelacionats. És habituallaplanificacióde l’incendi, encara que no existeixguanyamb personall’acte.
            -Tricotilomanía: Noes podenreprimirl’impulsd’arrencarels cabells.Elmeshabituals es que siguinels cabellsdel cap.

Per obtenir més informació sobre la classificació dels trastorns us podeu dirigir a :
http://www.psicomed.net/dsmiv/dsmiv1.html

 

TÈCNIQUES DE RELAXACIÓ

TÈCNIQUES DE RELAXACIÓ COM A EINA PER A GESTIONAR LES EMOCIONS

1.  INTODUCCIÓ/PRESENTACIÓ

Des del nostre enfoc hem pensat que la relaxació podria constituir un recurs important per la gestió de les emocions. Donat que pot ajudar a modificar i transformar els estats d’ànim. implicant la part física i corporal amb la part emocional.

2. AMBIENTACIÓ:

MÚSICA, ESPAI, COIXINS, ILUMINACIÓ I ELEMENTS MATERIALS.

3. LA RESPIRACIÓ CONSCIENT.

La respiració conscient és una forma de treballar l’atenció en la funció respiratòria que és vital per l’oxigenació dels teixits sobretot el cerebral. I ajudar així a tot l’eix fisiològic i emocional. Que interbé en l’expressió de tot tipus d’emocions les quals les bàsiques són cinc: tristesa, por, ira, rebuig i al·legria.

4. TÈCNIQUES / EXERCICIS DIVERSOS  (PERCEPCIÓ, VISUALITZACIÓ, SENSACIONS     CORPORALS…

4.1- ACTIVITAT: MANDALA

Iniciarem la sessió explicant el significat dels mandales i posteriorment en pintarem un.

Materials:

–         Mandala

–         Retoladors

–         tisores

–         clips

Procediment:

–         Pintar el mandala

–         Retallar-lo

–         Fer una cortina amb els mandales units per un clip per penjar-lo a la classe, passadís, etc.

4.2- JOC: LA TERANYINA DEL FIL VERMELL

Utilitzarem aquest joc per fomentar la cohesió de grup i per promoure la percepció positiva dels/de les alumenes entre ell/elles.

Materials:                                      

–         Un cabdell de llana

Procediment:

Tots els nens/es s’asseuen a les cadires formant una rotllana.

El/la mestra inicia l’activitat passant-se dues o tres vegades el cabdell de llana per un dels dits a fi que no es deixi anar en llençar-lo. Anomena a un nen/a del grup i diu alguna cosa positiva d’aquesta persona tot llençant-li el cabdell, sense deixar anar l’extrem.

Qui rep el cabdell, agafa el fil i el llença a una altra persona, dient també una cosa positiva d’ella. I així successivament fins que entre tots els participants.

En acabar, tots aixequen les mans i es pot apreciar com s’ha format una teranyina QUE ENS UNEIX A TOTA LA CLASSE.

Finalment podem visualitzar el vídeo de “La llegenda del fil vermell” que explica la llegenda i ens serveix per reflexionar.

         Leyenda japonesa : El Hilo Rojo del Destino

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=NHgXnPet72A[/youtube]

4.3- ACTIVITAT DE RELAXACIÓ

La podem fer al gimnàs o a la classe. (Cal aconseguir les estoretes per posar-les a terra).

Materials:

–         Fanalet

–         Espelmes (per posar-les dins el fanalet).

–         Encens

–         Encenedor

–         Música de relaxació

RELAJACIÓN MÚSICA, RELAX MUSIC, MÚSICA MEDITACIÓN, MEDITATION MUSIC, REIKI MUSIC YOGA, TAI CH

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=c_2Fp8wYKl8[/youtube]

Procediment:

Haurem de crear un clima càlid i acollidor, utilitzarem músiques molt suaus , el to de veu haurà de ser tranquil·litzador, molt baix i lent deixant les paraules es gronxin, així afavorirem que puguin visualitzar el que li estem descrivint…

La sessió comença amb els nens/es còmodament instal·lats i amb els ulls tancats.
Les primeres frases les direm perquè prenguin consciència de com senten el seu cos…

Nota como tot el teu cos s’adapta … nota els punts de contacte entre el teu cos i el terra…el cap, l’esquena, els braços i les cames…”

Cal deixar uns breus moments de silenci (uns 10 segons) entre una consigna i l’altra.

Seguidament podem introduir exercicis de respiració:

“Ara vull que et concentris en la teva respiració, a mida que inspires el teu abdomen s’eleva, i quan expires, l’abdomen baixa suaument…”

“Ara concentra’t en la teva mà dreta i el teu braç dret i pensa: “sento la meva mà molt pesades”, noto una agradable sensació de calor que recorre la meva mà dreta …”

Després seguim amb la resta del cos.

“Ara imagina’t que estàs estirat sobre la sorra calenta, a la platja, nota com el teu braç toca la sorra..”

“Repeteix interiorment: “La meva mà i braç es tornen càlids i pesats, molt pesats … sentim una agradable sensació i ens sentim cada vegada més relaxats”.

“ Respira profunda i lentament …”

És imprescindible acabar la sessió amb instruccions perquè paulatinament es vagi recuperant l’estat de activació normal però, encara mantenint els ulls tancats.

Podem anar donant instruccions del tipus: “Gradualment aniré tornant al meu estat normal i aniré escoltant els sons que m’envolten…”.

“Quan ho desitgis pots començar a moure els teus dits i, poc a poc vas obrint els ulls…”

Finalitzarem la sessió verbalitzant cada alumne les sensacions que ha experimentat durant la relaxació.

També els farem adonar que poden tornar a utilitzar la tècnica de la relaxació i la visualització quan se sentin inquiets o percebin que poden entrar en una situació conflicte amb els/les companyes.

* Unes altres activitats les podreu trobar en aquest enllaç:

http://www.programatreva.com/1.html

 

5. VAL

 

El TDAH

1.Vídeo d’introducció al TDAH.  “Conozco a Shota”

 

2. Què és el TDAH?

El trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH) és un trastorn d’origen neuro-biològic que s’inicia a l’edat infantil i que afecta entre un 3 a 7 % de nens i joves en edat es-colar. Es caracteritza per un nivell d’impulsivitat, activitat i atenció no adequats a l’edat de desenvolupament.

 

3. Detecció i diagnòstic:

La detecció, no es sol fer amb nens/es menors de 6 anys, els indicadors de risc que es poden observar són:

– Impulsivitats.

– Distracció.

– Persistència negativa.

– No assoliment de pautes del menjar i el dormir.

– Predomina un canvi de joc constant, no s’entreté.

 

A partir del 6 anys es poden observar trets com:

Dificultat per adquirir hàbits higiènics i escolars.

Aixecar-se sovint, gronxar-se i/o fer sorolls.

Comentaris inapropiats i no respectar el torn de pregunta-resposta.

Oblidar objectes necessaris.

Distracció fins hi tot en els seus propis pensaments.

Problemes de relació amb els companys.

 

· Procediment a seguir:

procediment

Pel que fa al diagnòstic l’haurà de fer l’especialista.

4. Dificultats associades al TDAH.

transtorns ass

percentatge

5. Qüestionari de detecció del TDAH.

 

graella observ

6. Bibliografia

El TDAH: detecció i actuación en l’àmbit educatiu. Materials per a l’atenció a la diversitat. Generalitat de Catalunya, departamento d’ensenyament.

Problemes associats al TDAH- FAROS Sant Joan de Déu

 

7. Marc normatiu del TDAH.

http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc/menuitem.c973d2fc58aa0083e4492d92b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=641044&languageFitxa=ca_ES

 

Membres de l’equip: Ester Batlle, Ana Belén Minet, Paco Lozano i Núria Gual.