Característiques dels alumnes que presenten comportament problemàtic

La conducta problemàtica són actituds i/o fets contraris a les normes de convivència que impedeixen en més o menys mesura l’existència d’un clima adequat a l’aula o a l’escola.

No és insòlit per un ésser humà, mostrar, en algun moment de la seva vida, un comportament problemàtic. Per alguns alumnes pot ser la seva forma habitual de relacionar-se amb l’entorn.

Podem afirmar que un infant mostra una conducta problemàtica

• Quan no s’explica a partir de les condicions de la seva edat evolutiva.
• Quan la conducta presenta una freqüència exagerada.
• Quan persisteix en el temps.
• Quan afecta al seu desenvolupament personal, familiar, escolar i social.
• Quan repercuteix negativament en l’entorn.
• Quan la conducta està valorada objectivament.

DETECCIÓ

Per a la detecció del comportament problemàtic hem d’observar les següents dimensions:

L’origen

Els alumnes que presenten comportament problemàtic poden tenir diferents tipus de diagnòstic clínic o bé no tenir-ne cap. Però hi ha una característica comuna en tots ells, mostren una gran inflexibilitat de pensament acompanyada de comportament desafiant o agressiu.

Els orígens d’aquesta inflexibilitat els podem trobar en:

• Dèficits de les funcions executives.
• Dèficits en habilitats socials.
• Dèficits en el processament del llenguatge.
• Canvis pronunciats de l’estat d’ànim.
• Ansietat.
• Disfunció de l’aprenentatge no verbal.
• Disfunció de la integració sensorial.

Els factors de risc i els factors de protecció

L’evolució del comportament problemàtic no és igual en tots els alumnes, en alguns casos remet amb facilitat intervenint convencionalment, però en altres casos persisteix i, fins i tot s’exacerba, si no es consideren una sèrie de factors personals i socials a l’hora de planificar la intervenció.

En tots i cadascun dels alumnes que presenten comportament problemàtic, existeixen  factors que els poden ajudar a millorar les seves habilitats d’adaptació i flexibilitat i d’altres factors que treballen incrementant la rigidesa cognitiva i la inflexibilitat. Aquests factors són els que s’anomenen factors de protecció i factors de risc segons el seu efecte en la persona.

Les situacions on es desencadena la conducta problemàtica
Al llarg d’una jornada escolar succeeixen un gran nombre d’esdeveniments i fets. Cadascun d’aquests esdeveniments tenen una estructura interna que pot promoure o reduir la possibilitat que aparegui un comportament problemàtic.
Algunes situacions escolars potencialment problemàtiques són:
• Canviar d’una tasca a una altra.
• Començar i acabar les tasques assignades.
• La interacció amb algun company o mestre en especial.
• Les estones al vestíbul/al pati/ al menjador/ a l’autobús escolar/ esperant a la fila.
• Tasques/demandes acadèmiques concretes, sobretot les que impliquen treball individual.
• Gestionar la decepció o la pèrdua.
Però també, durant la jornada escolar es donen situacions potencialment agradables i segures, en les que l’alumne es troba

Documents:

–Dinàmiques i procediments del grup classe

–Full d’observació a l’aula

–Full recull de les conductes d’un alumne

Trastorn de conducta

El trastorn de conducta és una alteració del comportament, que sovint es diagnostica durant la infantesa. Es caracteritza per un comportament antisocial que viola els drets de les altres persones, les normes i les regles adequades per a l’edat. Alguns dels comportaments que es poden citar són la irresponsabilitat, el comportament transgressor, la violació dels drets aliens, p. ex. furts, l’agressió física als altres. Aquests comportaments a vegades es poden presentar junts, encara que també en pot aparèixer un sense anar acompanyat dels altres.

Són alumnes que tenen un conjunt de comportaments, de formes d’actuació diverses, que no sempre són entitats clíniques definides, que tenen com a elements comuns: molestar a altres i trencar les normes socials acceptades.

AqueststrastornsenglobenunaSèriedeComportamentspertorbadorsque solen serde caràcterdestructiu, NegatiuIantisocials, juntament transgressiódelesnormes.

Entre els trastorns de conducta trobem:

Hiperactivitat :Ens referim per conducta hiperactiva a un estat dels nens caracteritzat per un excés d’energia e inquietud psicomotora, que es mostra en forma de moviments constants, així com en dificultats per mantenir-se quiets i tranquils quan la situació ho requereix. És un dels símptomes principals del TDAH ( trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat-impulsivitat ). Entre les característiques més importants en aquests nens, destaquen les següents:

• Són inquiets i moguts.
• Estan sempre movent-se i tocant totes les coses.
• Es mouen molt durant la son.
• Corren, salten  i trepen excessivament.
• S’avorreixen amb facilitat.
• S’enreden amb les seves mans i peus, o es mouen exageradament en el seu lloc.
• Mouen en excés petits objectes, com llapis, gomes, etc. i se’ls cauen al terra.
• Destrossen objectes i joguines.
• No poden mantenir-se asseguts durant gaire estona ( excepte en aquells jocs o activitats de major interès per a ells ).
• Tenen dificultats per jugar o divertir-se en silenci i amb tranquil·litat.
• Parlen en excés.
• Interrompen a classe, casa i situacions socials.
• Són incapaços de relaxar-se.
• Són temeraris, no temen el perill i fan accions que poden ser perilloses per a ells mateixos.
• Trenquen coses sovint.

Trastorndissocial: La seva característica principal és unComportamentConstantIrepetitiude violacionsdelsdretsBàsicsdels altres, ode les NormesSocialsadequadesa l’edat dela personaqueel pateix. Pot manifestar-se a través de comportamentagressiu, Destruccióde la propietat,Robatoris, enganysiestafesoViolacionsde normes.

Trastornnegativistadesafiant: El tretprincipalComportamentnegativista, desafiant ihostilCap a lesfiguresd’autoritat, de manerapersistent. ADiferènciade l’anterior, els  qui hopateixen, noinfringeixenlesnormes dels altresde formagreu, omanifestenagressivitatfísicaextrema; Sinóqueessoldonaren l’entornfamiliar, amblespersonesque téconfiança. Són nens que presenten un tipus de comportament constant on l’actitud tendeix a ser negativista, desafiant, desobedient, provocadora i en molts casos hostil, dirigida principalment a les figures d’autoritat. Entre els principals símptomes, tenim:

• Els excessos de ira i còlera ( rebequeries )
• Discussions freqüents, amb adults principalment, però també amb nens de la seva edat.
• Desafien activament o es neguen a complir les demandes o normes del seus educadors.
• Porten a terme actes deliberats que molesten a altres persones.
• Acusen els altres dels seus propis errors o problemes de comportament.
• Es senten fàcilment molestats pels altres.
• S’enfaden ràpid i son ressentits.
• Són rancorosos o venjatius.

Per últim, comentar que la conducta d’oposició pot prendre diferents formes, des de la passivitat extrema ( no obeir com a costum i no fer res al respecte ), a l’altre extrem, com seria en forma de verbalitzacions de caràcter negatiu, amb insults, agressions i hostilitat amb resistència física i agressivitat cap a les figures d’autoritat en general.

Agressions i mentides : Es tracta de nens que solen patir alteracions de conducta de tipus disruptiu, en el que transgredeixen normalment els drets del altres, així com les normes socials pròpies per a la edat que tenen. Així mateix, són nens que els hi costa adoptar el punt de vista dels altres i empatitzar amb ells. Són nens que solen recórrer a la violència i a les mentides quan se senten frustrats o no se surten amb la seva. Entre altres característiques trobem:

• Freqüentment intimiden o assetgen a altres (bullying)
• Recorren a la violència fàcilment.
• Solen iniciar baralles verbals o físiques amb nens de la seva edat, però també amb els seus progenitors i figures d’autoritat.
• Poden utilitzar objectes o petites armes, que poden causar dany.
• Han estat o són cruels físicament amb animals o persones.
• S’enfronten a les persones, i poden recórrer a robatoris
• Poden causar danys i destrosses a objectes i mobiliaris o béns públics.
• Sovint enganyen per aconseguir favors o evitar obligacions i responsabilitats.
• Poden inclús fugir durant la nit o durant el dia del seu hàbitat familiar.
• Tenen baixa tolerància a la frustració.
• No saben com solucionar i afrontar els problemes de forma pacífica i per la via del diàleg.
• S’enfaden fàcilment, i sempre estan implicats en problemes i baralles.
• Són molt impulsius.
• No mesuren les conseqüències dels seus actes.
• Són poc amables

TRASTORND’ANSIETAT

Quansentimansietatapareixensensacionsdesagradablescompor, angoixa, intranquil·litat… quecausenmalestar, enmoltesocasionstenenunafuncióadaptativa. Un nivell”normal” d’ansietatensajuda aestarmésalerta. Elproblema apareixquanelsnivellsd’ansietati la sevadurada són excessius isense causaaparent.

Com elssegüents:

–  Trastornd’ansietatgeneralitzat:escaracteritzaper unaexcessivaansietatipreocupacióconstantproduïdapertot tipusde situacions.

–  FòbiaEspecífica:L’ansietat estàproduïdaper lapresènciad’ unasituacióo d’un objecteconcret.

             –  Fòbiasocial:L’ansietatesgeneradavantde certtipusde situacionsoactuacionssocials.

             –  Agorafòbia:L’ansietatéscausadapersituacionsollocsdelsquepodria ser difícil o escapar. Atacs de pànic.

–Trastornobsessiu–compulsiu: LaCaracterísticaprincipalésquela mentde la personaes veuenvaïdadepensamentspersistentsi incontrolablesoquees veuobligat arepetir irepetircertscomportamentssense sentit.
TRASTORNSDEL CONTROLDELSIMPULSOS

Es produeix unfracàsquan no es pot realitzarun desigounatemptació deferalguna cosaque ésperjudicialper a unmateixopelsaltres.

Podem destacar:

            – Cleptomania:ReiteratFracàsalIntentde reprimirimpulsosde robarobjectes. ElsRobatorisno sónplanejatsnienCol·laboracióambaltrespersonesNo obstant això sisentenperilld’arrestnoel cometen. ElsRobatorisnotenenmotiueconòmicnide venjançao guanypersonal, Simplementes donen comAlleujamentd’unsentimentde tensió.

            – Piromania: Reiteratsactesde cremarpropietatsoobjectesdeformadeliberadai intencionada. No potResistirl’Impulsd’encendrefocisolenMostrarfascinació, Interèsicuriositatper Ell iTemesRelacionats. És habituallaplanificacióde l’incendi, encara que no existeixguanyamb personall’acte.
            -Tricotilomanía: Noes podenreprimirl’impulsd’arrencarels cabells.Elmeshabituals es que siguinels cabellsdel cap.

Per obtenir més informació sobre la classificació dels trastorns us podeu dirigir a :
http://www.psicomed.net/dsmiv/dsmiv1.html