per Xavier S.
.
L’enginyeria genètica ens ha donat grans avantatges però quin és el límit? On s’ha de parar?
L’enginyeria genètica ha fet possible avançar en la cura de malalties com:
Diabètics: cèl·lules que fabriquen insulina
“Ajuda” als malalts de sida: tractament genèticament personalitzat VIH
Aquestes serien 2 possibles raons per a continuar endavant amb les investigacions.
Molt interessant això de poder modificar les cèl.lules per a poder ajudar els malalts de sida o les persones diabètiques.
També crec però que hi ha d’haver uns límits, sinó això ja començarà a semblar ciència-ficció
dw
Un cop més la ciència s’avança a les lleis, però no hem de deixar a banda el que es el que ens permet millorar la qualitat de vida. Moderant els límits i sense que la antiqüada Església s’interposi s’arribaria a un gran avenç per la societat.
Gran treball, felicitats.
crec que les preguntes que has plantejat estan molt bé, perque en una època caracteritzada pel progrés, està especialment difuminada la abarrera entre el que es pot descobrir i el que s’hauria de descobrir, si és que n’hi ha alguna, no trobes?
salut!
Estic totalment d’acord amb el Carrasco, perque sembla que en l’epoca que vivim només hi ha ansies de trobar, de descobrir. Quan hauriem de parar? Jo crec, a més, que tan descobriment no es sostenible, ja que s’ha de financiar, i ara es manté perque esta de “moda”, però d’aqui un temps ningú s’enrecordarà de l’I+D. Què opineu?
Doncs jo crec que no hi hauria d’haver límits a la investigació, tot el que s’intenta trobar és pel bé de la humaniat i això no hauria de tenir cap tipus de trava.
Quina part creieu que hauria d’estar limitada?
Respecte el que diu el Grau sobre la sostenibilitat, no sé els diners que mouen totes aquestes investigacions, però són una bona propulsió per l’economia, tant el que consumeix l’investigació( comprant materials i pagant personal), com el que genera la venda i divulgació del producte.