Author Archives: joan s.

supernova

7 Replies

Aquesta imatge impressionant mostra el que queda de l’explosió d’una supernova que van veure astrònoms xinesos al cel de l’any 1054. (Bé, aquest és l’aspecte que tenia fa 6500 anys, que és la distància a la que es troba de nosaltres en anys-llum).

En aquest enllaç hi trobaràs més informació.

Està feta des del punt de vista privilegiat del telescopi espacial Hubble, en òrbita al voltant de la Terra.

vida de les estrelles

Leave a reply

Les estrelles són grans masses de gasos, principalment hidrogen i heli, que emeten llum.
Es troben a temperatures molt elevades. Al seu interior hi ha reaccions nuclears.

Els estels evolucionen al llarg de milions d’anys. Neixen quan s’acumula una gran quantitat de matèria en un lloc de l’espai. Es comprimeix i s’escalfa fins que s’inicia una reacció nuclear, que consumeix la matèria, convertint-la en energia. Els estels petits la gasten lentament, i duren més que els grans.

Segons la massa que tenen en formar-se tindràn un cicle diferent:

Les estrelles amb molta massa (a partir del triple que el Sol) poden acabar el seu cicle esdevenint una supernova, una estrella de neutrons (o púlsar) o un forat negre.

llegeix l’article complet:  univers bàsic

ampliació +  info:  exoplanetas

l’univers mecànic de Newton

Leave a reply

Isaac Newton (1643 -1727) va portar més enllà les teories de Kepler i Galileu:  va imaginar que la gravetat de la terra influenciava la Lluna i  va deduir les lleis fonamentals de la mecànica celeste:

– Llei de la inèrcia. Tot cos té tendència a mantenir el seu estat de moviment mentre no actui sobre ell una força externa.

– Llei fonamental de la dinàmica. La força és igual a la massa per l’acceleració.

– Llei de l’acció i la reacció. A tota força sempre se li oposa una reacció de la mateixa magnitud però de sentit contrari.

Newton va demostrar que la força gravitatòria disminueix segons el quadrat de la distància i que això dóna origen a les lleis de Kepler del moviment planetari.

– Llei de la gravitació universal: Entre dos cossos s’exerceix una força d’atracció directament proporcional al producte de les seves respectives masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els seus centres de gravetat.

Amb aquestes lleis va establir els principis bàsics de la mecànica teòrica.

Biografia d’  Isaac Newton

concurs d’oratòria

Leave a reply

Les regles de joc seran aquestes:

1. Uns minuts abans de començar es tirarà una moneda a l’aire. El guanyador escollirà la seva posició en el debat (a favor o en contra). L’altre tindrà el primer torn de paraula.

2. Cada participant tindrà 30 segons per a exposar el seu punt de vista, i després hi haurà un diàleg de cinc minuts (després de la primera ronda seran 8 min.) en què es contraposaran les dues opinions.

3. En acabar, el públic valorarà (en secret) quin dels participants ha defensat millor la seva opció, tenint en compte que cal:

– Ser convincent en els arguments utilitzats.

– Expressar-se de manera clara, ordenada i fluïda.

– Ser capaç de construir un diàleg (no un monòleg), escoltant l’interlocutor i donant rèpliques a les seves intervencions, mostrant respecte, sense interrompre ni desqualificar.

4. Es valorarà cada apartat amb un punt, o sigui que el resultat pot ser 3-0 o bé 2-1. El participant que sumi més punts passa a la ronda següent.

Quadre d’eliminatòries: concurs-oratoria.pdf   actualitzat!

Temes de debat: temes-concurs-oratoria.pdf

Eratòstenes i la mesura de l’esfera terrestre

Leave a reply

Eratóstenes (276 – 194 a. de C.). Va ser un dels primers científics. Una de les seves principals contribucions a la ciència i a l’astronomia va ser el el mesurament de la terra, que va fer amb mitjans molt senzills i amb una precisió admirable.

font: culturaclasica.com

Documents a consultar:

Biografia: Eratòstenes

Càlcul de la mesura de l’esfera terrestre:  càlcul d’Eratòstenes   –  calcul general per a qualsevol punt