Uns anys després de Tintín, hi va arribar Neil Armstrong.

Com que he vist que alguns encara ho dubteu… molt vent no sembla que faci, no?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RMINSD7MmT4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

.

Es clar que potser algú prefereix aquesta altra versió “desclassificada”:   versió alternativa

.

El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA enviades amb l’objectiu d’investigar Júpiter i Saturn.

Les dues missions del programa Voyager han estat un dels majors èxits de la NASA. El programa fou dissenyat per treure partit d’una oportuna alineació planetària avantatjosa dels planetes exteriors durant els darrers anys de la dècada de 1970. Aquesta posició de Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, que passa un cop cada 175 anys, donava a una sonda espacial que seguís una particular trajectòria la possibilitat de passar prop d’un planeta, observar-lo i, aprofitant-ne l’assistència gravitatòria, seguir el seu viatge fins al següent planeta. Així, l’ús dels propulsors propis de la nau es limitava a realitzar petites correccions en la trajectòria.

A més de la seva missió principal, la Voyager 2 també aconseguí explorar Urà i Neptú.  Actualment els dos vehicles, juntament amb la Pioneer 10 són els objectes humans més llunyans i s’estan acostant al què es considera el límit del sistema solar. Les fonts d’alimentació elèctrica de les dues sondes continuen en funcionament i permeten que segueixin enviant dades cap a la terra.

llegeix l’article complet:  voyager

enllaç amb el lloc oficial del projecte:  voyager NASA

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7Ndy7YJqT2E" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

L’any 1929, l’astrofísic nord-americà Edwin Hubble, després de localitzar i identificar diferents galàxies, observà que s’allunyaven de nosaltres amb velocitats proporcionals a les seves distancies.

Aquesta observació de Hubble comortava implicacions trasbalsadores: l’univers no és estàtic, s’està expandint i, conseqüentment, en temps anteriors els seus objectes havien d’estar més propers els uns dels altres; en un «temps zero», l’univers estava superconcentrat. L’observació de Hubble suposà una gran revolució intel·lectual que reactivà la recerca sobre l’origen o inicis de l’univers. La observació i llei de Hunbble constituiran el primer pilar sobre el qual s’aixecarà la teoria de la Big Bang; el segon pilar serà la teoria de la relativitat general d’Einstein.

llegeix l’article complet:   Filòpolis

escala del temps de l’univers:  temps

Aquest web està dissenyat per a donar una idea general de quin aspecte té ara mateix el nostre Univers. Hi ha nou mapes principals al web, i cada un té aproximadament deu vegades l’escala de l’anterior. El primer mapa mostra les estrelles més properes i la resta de mapes amplien lentament el camp fins a arribar a l’escala complerta de l’Univers visible.

enllaç a:   Atles de l’univers   (clica  allunyar x20)

Per mesurar la distància fins als estels propers s’utilitza la tècnica del paralatge. Es tracta de mesurar l’angle que formen els objectes llunyans, l’estel que s’observa i la Terra, en els dos punts oposats de la seva òrbita a l’entorn del Sol.

El diàmetre de l’òrbita terrestre és de 300 milions de km. Utilitzant la trigonometria es pot calcular la distància fins l’estel. Aquesta tècnica, però, no serveix per als objectes llunyans, perquè l’angle és massa petit i el marge d’error, molt gran.

     font: univers bàsic

Quan es tracta de mesurar distàncies molt més grans, com ara les de les galàxies, s’utilitza un mètode basat en la comparació amb un tipus d’estrelles que permeten comparar distàncies, les Cefeides.

+ info: Cefeides       i encara +:  centpeus