per Víctor & Javi

.

Era l’any 2063 i estàvem sobrevolant Urà per ordres de la NASA, si aconseguíem aterrar, seríem els primers en fer-ho de l’espècie humana.

El viatge havia estat força llarg, ja que la distància de la Terra respecte Urà és un promig entre 18,3 i 20,1 vegades la distància del Sol amb la Terra, el planeta el vam veure bastant ràpid, ja que destaca per la seva brillantor. Des de la Terra, Urà es pot veure fàcilment amb un simple telescopi.

Abans d’aterrar, ja sabíem el que ens esperava, per això portàvem una indumentària molt especial la qual havia d’aguantar una temperatura de -214 ºC. Després d’haver aterrat i sortit de la nau, ens vam trobar en un planeta immens, ja que és 67 cops més gran que la terra, ens vam trobar que la visió era força dificultosa ja que tot el planeta està cobert per un dens gas format per hidrogen, heli i metà, Urà és com un gran oceà de gel, el qual, està format per aigua i amoníac. Vàrem proposar-nos estar-hi un dia, és a dir 17,24 hores, que és el temps que triga a fer el període de rotació. Però vam ser prudents i vam marxar abans, ja que el gel d’Urà conté una gran conductivitat elèctrica i ja començàvem a notar-ho al veure el desgast de la nostra indumentària.

Una de les moltes coses que ens va impressionar va ser el sorprenent camp magnètic que posseeix Urà, vam comprovar que a les zones no massa profundes del planeta és on es desenvolupava més.

Quan marxàvem vam observar els seus magnífics onze anells, anomenats obscurs, que estan constituïts del material més fosc que mai s’ha identificat en el sistema solar.

Per concloure, el nostre viatge i investigació a Urà va aportar molta informació valuosa per als científics d’arreu del món.