mercuri

per Sandra & Marc U.

.

En aquell moment sentia una terrible emoció per trepitjar aquella superfície inexplorada fins aleshores. Havia estat triat entre molts per realitzar aquesta expedició i no podia decebre als qui havien confiat en mi, segur que tota la terra estaria enganxada davant del projector tridimensional esperant que, com va fer Neil Amstrong el 1969, plantés la meva petjada i així fent un altre petit pas per l’home però alhora un gran pas per a la humanitat i la ciència.

Es va obrir la comporta de la nau que em donava pas a aquell món desconegut, i vaig baixar per la petita escala agafant-me fortament a la barana per poder mantenir els peus en contacte amb el terra. Vaig notar de seguida l’extrema calor que va entelar-me el camp de visió i amb prou feines em deixava contemplar aquell estrany i molt proper horitzó. A causa de la diferència de diàmetre que tenia mercuri amb la terra, l’horitzó era molt més pròxim, tot i que d’ell em separaven uns quants quilòmetres. Vaig començar a caminar sobre aquella superfície rocosa i plena de grans cràters, també la caracteritzava la falta d’aigua, que em feia sentir una mica estrany.

Vaig procedir a plantar la senyera en aquell nou indret primerament dominat per l’home però em vaig trobar amb l’obstacle de que la superfície mercuriana era extremadament dura i no tenia prou força, ja que la baixa gravetat m’impedia realitzar qualsevol esforç físic. Finalment la vaig aconseguir col·locar amb l’ajuda d’un pic que el meu company em va facilitar i, ara que el sol es començava a pondre, procés que duraria uns quants dies terrestres ja que els dies mercurians duren 1.404 hores, vam intentar divisar la resta de planetes del sistema solar que ens observaven sense l’obstacle de cap satèl·lit.

No podríem suportar la situació gaire temps més, si algú s’havia plantejat instaurar vida humana a Mercuri, no crec que algú pogués restar-hi ni un any, encara que duri 87 dies terrestres i, per tant, un dia mecurià i mig. Em vaig dirigir cap a la nau deixant enrere aquell fascinant planeta que probablement mai més tornaria a trepitjar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *