per Alba P. & Arnau

.

Dia 27 d’abril de 2031 (horari terrestre) a l’estació espacial de Júpiter Nord.

Després de que arribessin els relleus per substituir els de manteniment des de la Terra amb el coet Voyager 6, tot torna a la calma. També s’han acabat de recollir els restes del cometa Shoemaker-Levy 9 que van caure els dies 18, 19 i 20 de juliol de 1994, gracies els robots t’ultima generació cedits pel govern rus.

Aquí els dies són molt més curts que a la Terra, no sé si aquests nous tripulants terrestres es podran adaptar a que un dia duri menys de 10 hores, però res a comprar amb el que dura una volta al sol: 4.332,589 dies, déu meu, això si que no ho aguantaran!

Tampoc podran gaudir del paisatge, si és el que es pensaven, com fem a la blava terra.

Com a molt des de la cabina de visió hi podran veure els extrems vents de les diferents zones, crec que aquesta setmana està orientada cap a la Banda Equatorial Nord, allà els vents poden arribar a bufar fins a 150 m/s.

La cabina de visió ha d’anar marcant cada dia com es va movent cada zona, ja que les zones de núvols canvien constantment. Amb tot això és vol intentar crear una mena de calendari per tal de saber com és mouen les tres capes de vent, la superior d’amoníac, la mitjana de sofre i la inferior de gel d’aigua, ja que així és podria saber com afecta en cada zona i facilitar molts transports especials de tripulants, combustible i materials.

Però tot això és gràcies a les parets protectores, qui ho hauria dit que si extrèiem minerals de Mart podríem construir aquestes estructures capaces d’aguantar les temperatures i els forts vents?

La temperatura a l’exterior és inferior als 100 graus sota zero, la pressió atmosfèrica és de      70 kPa  i els nivells de gravetat a l’estació especial també estan estabilitzats, així que de    24,79 m/s² ja hem passat a 10 m/s², així que ja podem passar a la cabina de visió, ja que tot continua en la mateixa línia. Així doncs, farem la revisió diària del planeta a partir d’una breu descripció .

Avui la Gran Taca Vermella s’ha acostat una mica més a la base i les turbulències han augmentat un 20%, l’última dada obtinguda és que els vents dins del radi circular de l’estació espacial són de 238 m/s, s’espera que d’aquí uns dies augmenti fins als 300 m/s.

Els nivells de fòsfor i sofre també van augmentant a mesura que han anat augmentant les turbulències.

 No és pot diferenciar molt bé res a fora de la cabina com gairebé sempre, tot i així a partir dels radars podem veure algunes de les 4 llunes de Júpiter, d’aquí poc més de 5 hores hauria de passar la lluna Ió ja que gira a 421.000 Km i fa una volta amb poc més d’un dia i mig.

 També cal dir que els seus volcans de Ió tornen a estar actius i pot ser que s’hagi de fer una analítica dels camps magnètics del planeta aquesta setmana, quina feinada!

Tot i que crec que la lluna Europa hauria de passar encara més aviat perquè ja va passar fa tres dies i al gira a 671.000 Km, en tres dies i mig torna a aparèixer per aquesta zona.

 El dia és monòton, mai és pot veure amb claredat la superfície d’aquest estrany planeta. Els historiadors que porten més de 10 anys en aquesta base especial només tenen constància de vents i turmentes, mai s’ha arribat a saber com és la superfície del planeta.

Ja és comença a fer fosc des de la banda esquerra de la base, les turbulències rogenques és comencen a difuminar en la nit freda al planeta Júpiter. Aquí com a molts altres planetes intentem buscar respostes al perquè de tot plegat, però evidentment només podem generar més preguntes. Necessitarem centenars i milers d’anys per poder entendre una poca part de la majestuositat de d’univers.

Es fa fosc, així que ja podem sortir de la cabina de visió, el dia de demà ja serà un nou dia.