rea

per Carles & Josep M. G.

.

 

Aquell era el dia 324 des del llançament de la nau Explorer III i tal i com els càlculs havien predit a les 12.34 a.m. les primeres imatges del satèl·lit Rhea es feien visibles als monitors de la sala enviades per les càmeres de la nau.

Aquestes primeres imatges estaven centrades en l’hemisferi sud, aquell hemisferi del qual ja s’havien aconseguit imatges a finals del 2005 per la Cassini. Es trobava ple de cràters que ens asseguraven que no hi havia activitat volcànica ja que estarien tapats. També s’havia confirmat gràcies a les imatges dels cràters d’aquest hemisferi que era un satèl·lit antic i molt castigat per meteorits. Gràcies a l’atracció que començava a exercir Rhea sobre nosaltres la nostra direcció va variar uns pocs graus permetent-nos veure imatges de l’hemisferi nord, les primeres imatges de la història!

En aquell instant tota la sala es va aixecar silenciosa i lentament amb la boca ben oberta davant d’una nova descoberta espacial, unes noves imatges podrien ser publicades gràcies a tota la recerca i treball dels últims 2 anys i mig. Es començava a respirar un aire de triomf a la sala quan just en el moment precís, el moment calculat, es van encendre mínimament els motors variant la trajectòria i entrant al camp gravitatori del satèl·lit que, poc a poc va anar apropant la nau a la seva superfície. Disminuint la distància entre tots dos cossos es va poder apreciar millor aquest nou hemisferi que inicialment semblava com l’altre però sense cràters.

L’hemisferi nord tenia un color més pàl·lid, més proper al blanc i amb cada minut que passava, més clara es veia la superfície. Finalment, quan la nau es trobava a només 500 metres de distància va posar-se en posició d’aterratge. Un cop aterrada es va obrir la comporta que guardava a XC-90 que va sortir a gravar la superfície de Rhea. Per la sorpresa de tots aquella superfície blanca era gel, aigua en forma sòlida que donava esperances de que en aquell satèl·lit algun dia es pogués desenvolupar vida.

Després de tot aquest temps de recerca per fi aconseguíem el nostre objectiu i obrir una nova finestra cap a l’esperança.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *