per Gerard & Luis

.

Júpiter té quatre llunes grans i dotzenes de llunes més petites (s’han observat fins a 63!) que giren al seu voltant. L’astrònom italià Galileu va ser el primer que, utilitzant un telescopi construït per ell mateix, va descobrir les quatre llunes majors el 1610: Ganimedes, Ió, Cal·listo i Europa.

Europa és una lluna amb un aspecte curiós. A diferència de les seves germanes Ganimedes i Cal·listo, Europa no presenta gairebé cap cràter ni cap relleu important. Es creu que sota la immensa capa de gel, d’uns 5 km de gruix, Europa amaga grans oceans de fins a 50 km de profunditat.

Les fractures en el gel que mostra la superfície d’Europa, amples com ciutats senceres, evidencien que les plaques de gel no són estàtiques, i que deu haver-hi grans corrents d’aigua líquida sota elles. Tot això resulta de gran importància, ja que l’aigua líquida és un ingredient fonamental per a la vida. Es creu que sota la immensa capa de gel, d’uns 5 km de gruix, Europa amaga grans oceans de fins a 50 km de profunditat.

La lluna Europa és un dels indrets del sistema solar amb més probabilitats d’albergar vida extraterrestre. El 1997 la sonda espacial Galileu, destinada a explorar el sistema de Júpiter, va prendre imatges que suggerien l’existència d’un oceà d’aigua líquida sota la capa de gel que cobreix la superfície d’aquesta lluna jovial. Aquest escenari resulta molt similar al descobert en el llac Vostok de l’Antàrtida, un llac d’aigua líquida a 4 km sota el gel, on s’espera trobar vida microbiana en abundància.

Alguns experts opinen que la recerca de vida a Mart aportarà uns quants fòssils com a molt; però la recerca de vida a Europa, desembocarà en el descobriment d’éssers vius en acció.