per Miguel & Luis E.

.

Saturn és l’únic planeta del sistema solar que té menys densitat que l’aigua. No té superfície, o sigui que no pot haver-hi vida tal i com la coneixem a la Terra, ja que els animals o s’enfonsarien o moririen. A més, cal tenir en compte que cap cos no pot apropar-se a una determinada distància de Saturn, ja que suposaria sobrepassar el límit de Roche, que és el límit on la força de marea és tan gran que un cos que es manté sencer només per la seva pròpia força gravitacional no pot resistir-la i es desintegra. L’atmosfera està formada majoritàriament per hidrogen (95%) i Heli (5%), i la pressió atmosfèrica és de 1.400 hPa. Tenint en compte que la pressió normal a la terra és de 1.016 hPa, qualsevol ésser terrestre quedaria xafat contra el planeta o, en aquest cas, s’enfonsaria en el planeta. A tot el planeta bufen vents de fins a 500 km/h, i els raigs de tempesta son 10.000 vegades més potents que els terrestres. Els dies que coneixem aquí no existeixen a Saturn, ja que pràcticament no rep llum del Sol, i triga aproximadament deu hores a fer una volta sobre el seu eix. Per tant, estem parlant de dies la meitat de llargs i pràcticament sense llum solar.

Tot i això, si fos possible la vida tal i com la coneixem a la Terra, i si no tinguéssim en compte que l’atmosfera de Saturn és tan densa que no permet veure-hi a través d’ella, en un dia a Saturn es veuria un lleuger augment de lluminositat que indicaria l’inici d’un nou dia. Al cel, en cas de que estiguéssim situats a prop de l’equador, s’observarien els anells, amb tots els satèl·lits en ells continguts. El transport hauria de ser de navegació, i les llars fetes de materials surables. Les infraestructures tals com pavellons o gratacels no podrien ser edificades degut a l’excés de pes, i les activitats a l’aire lliure serien gairebé impossibles.