per Èlia & Eugènia

. 

Portem una setmana vivint a la Lluna. Anem equipades amb una màscara que ens proporciona oxigen i ens permet que el nostre organisme respongui de manera adequada ja que a la Lluna no hi ha atmosfera. Tots els dies han estat molt assolellats, ja que el cel que es pot apreciar des de la Lluna canvia contínuament en un interval de gairebé un mes. Però avui hem decidit moure’ns una mica, i hem travessat la línia nítida que separa la zona clara il·luminada pel Sol, de la fosca. Aquesta zona, coincidia aquest mes en que era l’oculta, que no es pot veure des de la Terra, i hem pogut apreciar que és molt semblant a la visible.

Sembla que el temps no passi ja que tot és molt pausat, degut a que la gravetat és molt baixa comparada amb la de la Terra, exactament una sisena part. No fa vent i l’ambient és sec, ja que l’aigua està continguda a l’interior del satèl·lit.

L’escorça de la Lluna és d’un color groc-marronós semblant a l’arena, però aquest color varia segons la inclinació dels rajos del Sol. A més podem distingir-hi algunes zones fosques o algunes de clares. Les primeres es veuen llises, que segurament han estat cobertes per material volcànic que ja ha solidificat, i s’anomenen maries. Les segones, en canvi, estan cobertes totalment per cràters, ocasionats per algun impacte. Aquests cràters, que són de diferent tamany, es conserven de la mateixa manera que quan es van formar, ja que a la Lluna no hi ha erosió.