L’any 1929, l’astrofísic nord-americà Edwin Hubble, després de localitzar i identificar diferents galàxies, observà que s’allunyaven de nosaltres amb velocitats proporcionals a les seves distancies.
Aquesta observació de Hubble comortava implicacions trasbalsadores: l’univers no és estàtic, s’està expandint i, conseqüentment, en temps anteriors els seus objectes havien d’estar més propers els uns dels altres; en un «temps zero», l’univers estava superconcentrat. L’observació de Hubble suposà una gran revolució intel·lectual que reactivà la recerca sobre l’origen o inicis de l’univers. La observació i llei de Hunbble constituiran el primer pilar sobre el qual s’aixecarà la teoria de la Big Bang; el segon pilar serà la teoria de la relativitat general d’Einstein.
llegeix l’article complet: Filòpolis
escala del temps de l’univers: temps
ostii la pregunta de l’examen!!
m’he recordat d’alguna cosa de classe però ni idea qui ho va dir ni com. ara ja ho se 🙂