General

A més d’acabar de desgranar algunes de les entrades que ja s’han començat, podem començar a parlar d’altres eines que tenim per atendre la diversitat. Una d’elles, i molt important, perquè són alumnes que no poden seguir el currículum ordinari i, per tant, cal fer una adaptació d’aquest. En aquest sentit, totes les orientacions que es poden fer es recullen en el Pla Individualitzat (PI), antic ACI (ho comento perquè encara hi ha gent que utilitza la terminología antiga).

A la xtec podem trobar un link amb molta informació sobre aquest recurs:

http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat/centreseducatius/suports/plans/pi

El retard mental fa referencia a limitacions substancials en el funcionament actual. Es caracteritza per un funcionament Intel·lectual significativament inferior a la mitja, que generalment coexisteix juntament amb limitacions en dos o més de les següents àrees d’habilitats d’adaptació: comunicació, autocuidat, vida a la llar, habilitats socials, utilització de la comunitat, autodirecció, salut i seguretat, habilitats acadèmiques funcionals, temps lliure i treball. El retard mental s’ha de manifestar abans dels 18 anys d’edat (Luchasson et al., 1992).

Des de l’escola haurem de treballar aquestes habilitats d’adaptació. Més endavant detallarem què inclou cadascuna d’elles i com treballar-les.

La definició de Retard Mental que va realizar l’AAMR, el 1992, va suposar un canvi en la perspectiva d’anàlisi, i se la considera l’impulsora d’un canvi de paradigma per diverses raons:

– El retard mental ja no és un tret absolut de l’individu, sinó que es regeix fonamentalment de la interacció d’aquest amb l’entorn.

– La tasca fonamental ja no és diagnosticar i classificar aquests alumnes per tal de determinar els tractaments i serveis que necessiten. Cal avaluar-los de manera multidimensional.

– No es classificarà a l’alumnat segons el seu QI sinó en funció del tipus i intensitat de recolzaments que necessiten. Recolzaments que necessiten:  limitat, intermitent, extens i generalitzat.

– En anteriors definicions es parlava d’un déficit de la conducta adaptativa; ara de limitacions en dos o més tasques d’habilitats d’adaptació (aquest punt mereix una entrada per tal de parlar-ne ja que serà molt important treballar-ho a les escoles i als instituts).

Els alumnes que aprenen a ser mediadors s’han convertit en entrevistadors!

Tinc curiositat per saber què pensen els alumnes del que és una USEE, després

d’haver aquest recurs a l’institut de fa 4 anys.

Els he dit que preguntin i que escriguin tal qual els hi diguin la resposta.

A partir d’aquí analitzarem quines respostes s’aproximen al que hauria de ser la USEE,

quines amaguen prejudicis i quines el manifesten clarament.

Els he recomanat que equilibrin les preguntes als diferents cursos.

Per exemple, 3 alumnes de primer, 3 de segon, 3 de tercer i 3 de quart d’ESO.

Quan acabem la anàlisi a la ESO, farem el mateix amb batxillerat però amb

algun procediment diferent.

En la propera entrada ja escriuré les respostes de l’alumnat de secundària.