Archive for abril, 2014

En aquesta adreça podem trobar exemples de plans individualitzats a l’educació infantil i primària.

http://seminarimeegarraf.wordpress.com/category/pi-model-marc-i-exemples/

Hi ha models de diferents escoles, així com de les dues etapes escolars ja esmentades. I en podem veure un de concret sobre l’àrea de matemàtiques.

La proposta d’elaborar un pla individualitzat pot sorgir d’un dictamen d’escolarització de l’EAP, a demanda d’un tutor/a o de qualsevol altre mestre/a o professor/a de l’equip docent quan identifiquen que, per al progrés d’un alumne/a, no són suficients les mesures d’atenció a la diversitat planificades per al centre en general o per al seu grup classe en particular.   En algunes ocasions la iniciativa pot sorgir de la mateixa família, que s’adreça al centre per demanar que s’elabori un PI.
La comissió d’atenció a la diversitat (CAD)  del centre decideix si es fa un PI,  estableix qui ha de formar part de  l’equip educatiu responsable de la seva elaboració i quina serà la persona encarregada de coordinar-lo.

La CAD, a més,  promou les mesures d’informació general, ajuda i assessorament al coordinadors dels PI del centre educatiu.   El director o directora del centre aprova el PI, se’n responsabilitza i vetlla perquè l’equip responsable el dugui a terme, consulti i informi l’alumne/a  i  la família.   Aquest equip específic que elabora i concreta el PI de cada alumne/a, d’ara en endavant l’anomenem “equip PI”.
L’equip PI

Com a criteri general, la persona tutora serà  designada com coordinadora del pla, del seu seguiment i   de la seva aplicació;  aquesta persona haurà de vetllar perquè tot l’equip  PI  participi en la seva concreció, el conegui  i  l’apliqui, tenint en compte les competències prioritzades i els objectius modificats.  Serà, així mateix, la principal interlocutora amb la família,  que  al seu torn aportarà  el seu punt de vista sobre les necessitats del seu fill o filla, serà escoltada  i rebrà  una còpia del pla elaborat a inici de curs.
El PI  l’han d’elaborar les persones que coneixen millor l’estudiant i que treballaran directament amb ell/a; l’equip PI pot variar segons les necessitats de l’alumne.  Hi han de participar aquells docents que imparteixen àrees o matèries incloses en el PI, els docents d’educació especial i/o el professor d’orientació educativa; a més hi poden participar en tot o en una part del procés altres professionals: mestres o personal de suport, pares, altres docents o tutors que coneixen bé l’alumne/a.
El treball en equip permet que totes les persones que són responsables de donar resposta a les necessitats de l’alumne puguin:

• compartir informació i observacions sobre el comportament de l’alumne i el seu aprenentatge en diferents contextos
• desenvolupar una comprensió compartida sobre els punts forts i les necessitats de l’alumne que tenen incidència en la seva capacitat d’aprendre
• compartir el sentit i orientació dels objectius que es prioritzen o modifiquen
• valorar i compartir les adaptacions que poden ajudar els estudiants a aprendre i a mostrar les evidencies del seu aprenentatge
• escollir i fer recomanacions per a la compra  d’equipament especialitzat, si escau
• compartir el tipus i nivell de suport que li oferiran els diferents responsables
• planificar i descriure com serà avaluat l’aprenentatge de l’alumne perquè tant ell com els seus pares puguin comprendre les diferències respecte els criteris d’avaluació del seu grup de companys d’edat

FONT: http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat/centreseducatius/suports/plans/inici

El PI  ha de recollir les grans línies de l’atenció que es proporcionarà a l’alumne/a durant un període de temps determinat,  generalment un curs acadèmic.  Al llarg del curs el PI s’anirà concretant en  la programació i  en les activitats en què participarà quotidianament i s’anirà avaluant i adaptant d’acord amb el seu progrés personal.
Amb caràcter general, aquestes grans línees d’atenció inclouen:

1.  Les prioritats en relació a les competències bàsiques i/o  les habilitats adaptatives que  es desenvolupen en l’àmbit escolar, familiar i social  i que són necessàries per integrar-se a la societat i per esdevenir autònoms. Entre d’altres: autonomia i iniciativa personal, comunicació, salut, mobilitat, hàbits d’higiene i de cura personal, viure en comunitat,  oci i treball.  En ocasions concretar objectius específics en aquests àmbits pot significar realitzar algunes activitats complementàries a les que fan els companys o participar en programes específics, per exemple alumnes d’una USEE que participen en un programa d’adquisició d’habilitats autonomia en els desplaçaments per  l’entorn  proper.  Les adaptacions i prioritats en relació a les diferents àrees/matèries en què cal fer adaptació i modificacions dels objectius i continguts. En ocasions aquest pla pot comportar que algunes àrees o part de les àrees no es cursin.

 Pauta d’avaluació de les competències i habilitats adaptatives

2. Les adaptacions i prioritats en relació a les diferents àrees/matèries en què cal fer adaptació i modificacions dels objectius i continguts. En ocasions aquest pla pot comportar que algunes àrees o part de les àrees no es cursin.

En el PI només s’hi han de fer constar aquelles àrees en què l’alumne té algun tipus d’adaptació o modificació, si alguna àrea no hi consta significa que no s’hi fan modificacions ni adaptacions.

En aquest sentit cal especificar quin tipus d’adaptació es fa.

Adaptacions que afecten els objectius

Reducció i/o eliminació d’alguns

Priorització d’uns per sobre d’altres

Objectius que corresponen a nivells educatius inferiors especialment en àrees o   matèries  instrumentals (cal especificar a quin nivell corresponen)

Ampliació i/o  enriquiment

Objectius que corresponen a nivells educatius superiors en alguna/s àrea, matèria o àmbit d’aprenentatge (cal especificar el nivell)

Adaptacions metodològiques que no afecten els objectius

Quan les adaptacions no comporten canvis en els objectius i consisteixen en oferir activitats diversificades, utilitzar recursos diversificats  o proporcionar un major suport a l’alumne,  es consideren “adaptacions metodològiques” i s’entén que no impliquen canvis en els criteris d’avaluació. Quan a un alumne només se li fan adaptacions metodològiques, aquestes es poden recollir en un PI però no és necessari. La decisió de formalitzar-ho en un PI dependrà del que decideixi la comissió d’atenció a la diversitat (CAD). Aquestes adaptacions poden tenir en compte l’estil d’aprenentatge de l’alumne, les seves fortaleses o dificultats; poden consistir per exemple en proporcionar-li un espai tranquil en determinats moments o un sistema de registre personalitzat sobre els seus resultats d’aprenentatge.

3.  El conjunt de suports  que podrà necessitar l’alumne per fer efectiva la seva participació en les activitats del centre s’haurà de preveure tenint en compte els diferents moments i contextos escolars. S’inclourà l’horari amb els professionals i emplaçaments on estarà.

El PI  també ha d’incloure els interessos i capacitats de l’alumne i tenir en compte les expectatives de la família per tal d’acompanyar-lo i  ajudar-lo a construir el propi  itinerari formatiu al llarg de la seva escolaritat  i per facilitar l’orientació en finalitzar l’escolaritat obligatòria.  Quan el PI es realitza per un alumne que està finalitzant l’ESO,  ha d’incloure un pla de transició a estudis post-obligatoris o d’inserció al mercat laboral, que posteriorment formarà part del Document orientador de final d’etapa.