Atendre la dinàmica que es crea…

En l’assignatura d’Orientació i Intervenció Psicopedagògica he trobat un text extret de Extret de Solé, I. (1998). Orientación educativa e intervención psicopedagógica. Barcelona: Horsori. Aquest fragment defineix el rol col·laboratiu de l’assessor com el que ha de “atender a la dinámica que se crea, a las emociones que genera la situación en los diversos participantes, a las relaciones interpersonales y su regulación”.
Aquesta atenció de la dinàmica que es crea, marca clarament la situació i el context motivacional que delimita la meva feina en el moment actual: Per organització temporal em trobo en plena Fase 2: Elaboració de qüestionaris per tal de saber primer els interessos i competències dels voluntaris i dels alumnes i en segon terme per tal de dibuixar un mapa de la situació i establir-ne les prioritats i les línies que definiran el futur bloc o web … però i aquí està el paper dinàmic i flexible, me n’adono que el diàleg per mail amb els voluntaris i oralment amb la responsable del projecte, que la primera fase s’ha acabat només en paper, ja que les dinàmiques que s’han creat amb la captació de voluntaris, han creat també una sèrie d’expectatives i sentiments que fan, que tot i que hauria de deixar ja per finalitzada aquesta etapa, continuï la recerca de més voluntaris i atengui i procuri respondre als candidats que han demanat més informació.