Aquests mesos de pràctiques han estat molt intensos i satisfactoris, ja que m’han proporcionat força experiències de tot tipus i m’han posat en situacions i contextos on havia d’experimentar i posar a la pràctica coneixements teòrics i bagatges que “a priori” creia erròniament tenir assolits.
Bàsicament les experiències que comento han modelat i donar contingut i fons a diferents àmbits la meva realitat personal i professional.
A nivell personal, crec que he tingut moments en els que el contacte amb els voluntaris i amb l’alumnat d’origen marroquí, m’han colpit l’ànima, els primers per la seva dedicació desinteressada, la seva voluntat ferma d’ajudar als demés i per la paciència, rigor i professionalitat que demostren en el dia a dia de la seva tasca.
En segon lloc m’ha impactat la situació en que es troben els immigrants marroquins, molts d’ells a l’atur, ja que provenen d’un barri humil en el què la crisi de la construcció ha tocat de ple… fet que no impedeix que participin en les activitats del projecte sinó més aviat ha fet que s’ampliï la demanda , ja que molts d’ells veuen en la formació una única via de sortida per millorar unes condicions socioeconòmiques molt desfavorides o com a eina sense la qual és impossible d’accedir a un mercat laboral ja de per si molt precari i amb poques ofertes de treball.
La intervenció en el projecte “pam a pam” m’ha fet veure, encara més, la necessitat de perllongar la meva actuació més enllà del pràcticum i participar com a voluntari el curs vinent, realitzant les tasques i les funcions que siguin més idònies i productives en consonància amb les demandes i necessitats del projecte.
Aquest fet explica per si sol una de les conclusions que he tret després de portar a terme aquest període de pràctiques, la evidència de què els objectius establerts en el seu inici, poden obrir nous objectius a assolir a mig i llarg termini i re definir la proposta inicial.
Dit d’un altre manera: la meva proposta de conèixer les necessitats del projecte “pam a pam” per tal de construir un bloc que serveixi com a base de dades i centre de recursos on-line, a partir de les demandes dels alumnes i dels docents, m’ha fet veure la necessitat urgent de realitzar un servei d’assessorament i orientació sobre l’ús bàsic de les tecnologies: navegació, e-mail, xat, videoconferència, confecció de currículums amb un processador de text, recerca de feina… en definitiva un pla estratègic de formació tic per tal de millorar les competències comunicatives i tecnològiques dels alumnes.
El practicum m’ha introduït també en un àmbit de l’educació no formal, en el qual he hagut de fer funcions de selecció de voluntariat en el què d’una banda he vist la voluntat de moltes persones d’ajudar, però també m’ha despertat a la realitat de què moltes vegades, la gent canvia de parer fàcilment o és poc realista en les seva disponibilitat real.
Un dels temes dels quals estic molt satisfet en aquesta primera fase del meu pràcticum, en la qual havia de captar voluntaris a través de portals especialitzats, és la de haver pogut coordinar-me amb la responsable del projecte local però a més, coordinar-me i establir criteris comuns i acords amb la responsable de tots els centres de Catalunya, creant una nova via de voluntariat i redirigint els voluntaris que captava, però que no eren de Terrassa cap a projectes més propers físicament als seus domicilis.
D’altre banda, també m’he sentit molt còmode, buscant i investigant sobre enquestes i test ja fets de similars característiques per tal de conèixer les competències d’ús de les Tic, de voluntaris i alumnes, així com les preferències, formació prèvia, expectatives i necessitats més immediates…
Una vegada resumida aquesta informació m’he dedicat a construir el bloc, en un procés en el qual m’he adonat de la ingent quantitat d’informació que es podria trobar sobre els temes més sol·licitats (gramàtica castellana, lèxic, vocabulari, coneixement de malalties, parts del cos, aprenentatge de la teòrica de conduir…).
Finalment he aconseguit un bloc en el que apareixen una primera tanda dels continguts sol·licitats (ja que considero que el bloc, s’ha de continuar fent i ha d’anar acumulant recursos no només pels voluntaris i alumnes d’ara sinó pels que vindran). I a més disposa de les dades mínimes de contacte: qui som, què fem, com ajudar o contactar…
Sincerament he de reconèixer que les fases no han estat delimitades amb puntualitat exacta tal com les havia previst en un bon començament, ja que les circumstàncies i les possibilitats de reunir-se o d’entrevistar o enquestar als alumnes, als voluntaris o bé a la responsable del projecte eren unes i sóc jo el que venia a ajudar i no a donar més feina.
En aquest sentit també crec que he aprés a treballar amb molta humilitat, a rebaixar les expectatives i a respectar i valorar el que es fa, així com a re considerar els objectius en funció del temps disponible, el bagatge dels actors que intervenen en aquest context i també de la realitat material de què es disposa… més aviat escassa.
Crec també que un pla de ruta més precís amb els responsables de gestió de la Fundació que promou el projecte pam a pam, hauria fet més efectiva la meva intervenció i potser més profitosa per a altres col·lectius, i inclús haver fet una selecció de voluntaris més precisa precisant que havien de ser de Terrassa, hauria estalviat temps d’entrevistes i de intercanvi de informació amb els que no eren i finalment no van venir o van ser redirigits a altres projectes, hi ha aspectes difícils de predir o perquè les característiques d’un practicum tampoc et donen accés.
És evident que tal com està el panorama econòmic, crec que els nous psicopedagogs haurem de treballar cada vegada més des de la creativitat, la col·laboració, la creació de sinèrgies, l’aprofitament òptim dels recursos disponibles, la creació de xarxes, la empatia, la eficàcia i l’eficiència, per tal de superar les mancances pressupostàries, a través d’un camí i una manera de treballar al que hauríem d’aspirar no sense haver-nos donat prèviament alguna patacada.
