Category Archives: VÍDEO

El món del cinema.

El cinema i la seva relació amb d’altres arts.

Si en la pràctica precedent hem treballat amb produccions essencialment televisives ara ens dedicarem una mica al cinema. En aquesta pràctica es pretén oferir un petit ventall de possibilitats per a treballar l’ús del cinema com a suport per a l’aprenentatge d’altres continguts de l’educació visual i plàstica. Aquesta és una bona manera d’integrar, tant un aprenentatge vinculat al cinema com un aprenentatge a través del cinema.

Elements d’altres arts que conformen el cinema.

Molts dels elements que es treballen en el currículum de l’Educació visual i plàstica són il·lustrables a través del cinema perquè són també elements constitutius de la creació cinematogràfica. No només ens calen pintures, cartells o fotografies per parlar de la llum, del color, dels espais, de la composició, del pla o de la seqüencialitat, entre d’altres. El cinema és un gran recurs per plantejar els aspectes formals, significatius i estètics que comporta l’ús de tots aquests conceptes.

ALTRES RECURSOS.

  • AMBRÓS, Alba i BREU, Ramón (2007): Cinema i educació. El cinema a l’aula de primària i secundària, Barcelona, Graó.
  • DE LA TORRE, Saturnino (coord) (1998): Cine para la vida. Formación y cambio en el cine, Barcelona, Ediciones Octaedro.

Audiovisuals als mitjans de comunicació.

De la mateixa manera que visualitzem i comentem obres d’art a l’aula, és necessari també utilitzar tots els productes que ens ofereixen els mitjans: espots, sèries de televisió, videoclips, pel·lícules, reportatges i documentals, notícies, entre d’altres.

Detectar-ne les estratègies narratives i comunicatives, veure on radica la seva originalitat, veure com empren els elements del llenguatge audiovisual, discernir-ne l’estètica i allò que porta implícita, fer interpretacions de les idees, del pensament, dels valors d’aquestes narracions, i detectar de quina manera utilitzen altres referents de la cultura visual, són algunes de les coses que podem treballar des de l’aula.

Les maneres de fer-ho poden ser moltes. Podem treballar a través de fragments o extrets de diferents produccions, podem treballar fent comparacions entre diferents creacions. També es pot treballar a partir del que els alumnes mirin. Ells mateixos poden portar-ho a l’aula i a partir d’aquí començar a treballar, tant els aspectes creatius o de recursos audiovisuals, com la lectura i el missatge d’aquestes obres. Anem a veure algunes idees per fer-ho utilitzant espots, videoclips, telesèries i notícies.

Els espots

Podem treballar moltes coses a partir dels espots. El que sí que hem de tenir clar és que tenen una funció molt clara i que formalment són ‘concentrats audiovisuals’: en poc temps han de fer comunicable un missatge. A part de poder treballar amb els espots inserits en una seqüència didàctica dedicada a la publicitat, aquests són molt útils per a observar com s’utilitzen diferents recursos o estratègies creatives per a desenvolupar una idea comunicativa a través del mitjà audiovisual. La publicitat és un camp que experimenta molt en aquest sentit perquè hi ha molta competència i perquè té necessitat de buscar noves maneres d’atreure i persuadir a l’audiència. És positiu treballar aquest aspecte amb els alumnes, ja que a vegades els manquen punts de suport per a imaginar o idear. A més a més, d’aquesta manera els alumnes també poden adquirir criteris que els ajudin a discernir o a argumentar quan un anunci és original, encertat, en definitiva, si considerem que és un bon anunci, no només del punt de vista publicitari, sinó també des del punt de vista creatiu.

Els videoclips.

Els videoclips són un gènere de creació audiovisual que té una clara intenció publicitària i comercial. Vol donar un suport visual als temes musicals per a poder-los exhibir en d’altres mitjans de comunicació, més enllà dels circuits radiofònics. Els joves són uns dels principals consumidors de vídeoclips, ja sigui per televisió o per Internet.

A nivell creatiu és interessant veure com es produeix la transferència entre un missatge sonor a un d’audiovisual, com es dóna narrativitat a la música a través de la imatge i com una i altra s’enriqueixen amb mútues connotacions. A més, els vídeoclips solen utilitzar moltes referències de la cultura visual, a vegades formes ja fetes o estereotipades sobretot en la música dels intèrprets de pop més comercials, on es repeteixen referències vinculades al cos, al seu moviment, a la seva sensualitat, etc.

Podem treballar a l’aula com aquestes creacions utilitzen el llenguatge audiovisual, però és interessant treballar-ne sobretot la lectura interpretativa i l’ús connotatiu que fan de les imatges. Així donem pistes als alumnes perquè puguin valorar i disfrutar aquestes creacions amb més criteri. Tornem a plantejar una lectura comparativa de dos videoclips que tenen alguna relació de caràcter musical, és el cas del vídeo d’Abba Gimme, gimme, gimme i el de Madonna sobre el tema Hung up, que utilitza la mateixa base melòdica de sintetitzador a l’inici i al final que en la cançó d’Abba.

Sèries televisives.

Aquest és un gènere televisiu amb força afició entre els joves. A diferència dels relats cinematogràfics, les telesèries juguen amb la repetició, amb la continuïtat episòdica dels fets. El coneixement progressiu dels personatges i els espais generen la complicitat dels espectadors. Molts dels elements que hi apareixen són elements fàcilment connectables amb la quotidianeïtat dels espectadors i, si no és així, la reiteració i el seguiment episòdic d’allò que succeeix acaben generant un sentit de normalitat i de quotidianeïtat, produint proximitat.

Els serials televisius tenen formes de narrar pròpies i també temàtiques susceptibles a ser tractades en un serial i no en una pel·lícula.

Estructures narratives. L’estructura de moltes sèries funciona a partir d’històries paral·leles protagonitzades per diferents personatges en unes quantes localizacions que es repeteixen i que ja són conegudes pels espectadors (un bar, una botiga, una casa, una plaça…). Si es tracta d’una localització concreta, per exemple un hospital, llavors es repeteixen espais d’aquest (recepció, un tros de passadís, etc.).

Temàtiques, valors i idees. Una de les característiques de les sèries televisives és el tractament de temàtiques ‘properes’. Això representa que en les sèries s’està oferint versions de les problemàtiques, maneres d’actuar dels personatges, en definitiva: valors i idees.

(Una mica més d’informació sobre aquest dos aspectes: teleseries.pdf)

Les notícies.

No tractarem aquí el tema del reportatge perquè ja ha estat abordat anteriorment en mòdul de fotografia. Sí que volem fer esment d’un altre format televisiu, el que s’encarrega de la informació abreujada: les notícies. Aquestes petites produccions formades generalment per una veu en off i imatges ens serveixen per veure molt clarament que, el que fa la càmera (i l’operador de càmera) a l’hora d’enregistrar és seleccionar entre moltes possibilitats, cosa que significa que ens ofereix una o altra visió sobre la realitat. També ens serveixen per valorar les possibilitats del muntatge en la construcció d’una informació. Per això és útil veure l’edició que fa cada una de les cadenes d’una notícia per comprovar quin és el missatge que, sobre els fets, vol primar cadascuna.

ALTRES RECURSOS.

  • EDU3.CAT. El servei educatiu de la xtec conté molts recursos de la corporació catalana de ràdio i televisió.http://www.edu3.cat/
  • Els webs de les diferents cadenes ofereixen material per visionar com el 3ala carta de TV3. Destaquem:

-TV3: http://www.tv3.cat/seccio/3alacarta

-TVE: http://www.rtve.es/alacarta/index.html

-ARTE TV (canal francoalemany): http://www.arte.tv/de/70.html

  • MEDIATECA EDUCATIVA. Aquesta mediateca educativa de la Comunitat de Madrid ofereix material audiovisual educatiu. La interfície és accessible també en català. http://mediateca.educa.madrid.org/
  • VIDEOCLIPS. Existeixen diferents espais a Internet on trobar recopilacions de videoclicps, sobretot de la música més comercial.

-Portalmix: http://apps.portalmix.com/fanmix/videoclips/

-Espai de música de Yahoo: http://new.es.music.yahoo.com/videos/

-Jukebo: http://www.jukebo.es/

  • CANAL COMUNICA. Aquest és un projecte pedagògic basat en una plataforma digital que ofereix a escoles i famílies activitats d’anàlisi i creació de continguts mediàtics, sobretot del camp de la publicitat, així com també canals oberts de diàleg directe amb professionals del sector de la comunicació. Hi podeu trobar activitats en línia.http://www.canalcomunica.com/index.php
  • LA RENTADORA. Programa de TV3 que repassa 50 anys de publicitat. Es pot accedir als programes.

http://www.tv3.cat/larentadora/espots1.html

  • Anna Solà, Marta Selva, Mercè Coll (Drac Màgic)(2005): COM VEURE LA TV? 1. Relats de ficció. Barcelona, CAC. Drac Màgic ens ofereix material i activitats per treballar l’ús, tant del cinema com de les sèries de televisió. El material comprèn el llibret amb informació i activitats així com un DVD amb material videogràfic per a desenvolupar les activitats.
  • Xavier Obach (2005): COM VEURE LA TV? 2. Els informatius. Barcelona, CAC. Xavier Obach ens ofereix un material molt útil per treballar l’ús de la imatge en els telenotícies i d’altres formats informatius televisius. El material comprèn el llibret amb informació i activitats així com un DVD amb material videogràfic extret de diferents cadenes de televisió.
  • Joan Ferrés (2005): COM VEURE LA TV? 3. La publicitat. Barcelona, CAC. Joan Ferrés ens ofereix un material molt útil per treballar tots els aspectes que afecten a la publicitat. Aquest és un material editat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya. El material comprèn el llibret amb informació i activitats, així com un DVD amb material videogràfic.
  • Joan Ferrés, Xavier Obach, Lope Serrano. COM VEURE LA TV? 4. Altres formats. Barcelona, CAC. Aquests material fa propostes per treballar amb altres formats televisius com els programes roses, els de zàping, els esports, els concursos o els vídeoclips, entre d’altres.

Creació col·lectiva de produccions audiovisuals.

Posar-se a treballar amb els elements descrits en la pràctica anterior vol dir treballar seguint unes pautes, seguint el que, en el camp professional, seria el procés de realització audiovisual. En termes educatius és realment molt interessant poder-se plantejar la creació col·lectiva de produccions audiovisuals i haver de posar en joc part de l’organització i de la metodologia que aquest procés comporta. Primer de tot perquè és necessari un treball en equip, on la tasca de cada component és essencial per al funcionament general de la producció. Segon, perquè la creació d’una realització audiovisual comporta prendre decisions constantment: proposar idees, haver de contrastar-les, descartar-ne, modificar-les, refer-les, sintetitzar-les, detallar-les… Tercer, el procés de creació audiovisual necessita d’un ordre i d’una planificació, implica pensar per endavant, preveure, organitzar-se, en definitiva, planificar allò que hem imaginat perquè es pugui fer possible. A part d’això, tot el procés implica tasques diferenciades pel que fa a habilitats i competències que s’hi posen en joc: pensar la idea o el guió, planificar i preparar la gravació, gravar, visualitzar allò gravat, fer el muntatge i l’edició del so.

Realitzar tot el procés vol temps i una bona organització del grup o grups. En molts casos no és necessari desenvolupar a l’aula tot el procés sencer, es poden treballar només algunes parts, per exemple, obviant la part del guió o la de fer una bona edició del so. També no cal arribar a fer curtmetratges, com hem vist es poden plantejar petits exercicis que ja treballin poc o molt els aspectes citats.

Amb tot, cal ensenyar als alumnes a treballar seguint uns passos i una metodologia i fent, al mateix temps, que aprenguin a autoorganitzar-se i a treballar en equip.

EL GUIÓ LITERARI: El guió literari és el primer element de treball de qualsevol producció audiovisual. És una redacció que ens explica què succeeix a la història, com és allò que veiem i què podem escoltar. Allò que puguem llegir en un guió ja ens descriu, poc o molt, quina forma tindrà la narració audiovisual. El guió literari s’estructura per seqüències, convenientment numerades i col·locades una al darrera l’altra, en ordre temporal. A l’inici de cada seqüència s’indica on succeeix l’acció, si és un espai interior o exterior i en quin moment del dia. Observa exemples de diferents guions de pel·lícules:

guio_literari_explicacio_ampliada.pdf

jackie_brown.jpgguio_literari_jackie_brown_q.tarantino.pdf

luluonthebridge.jpgguio_literari_lulu_on_the_bridge_p.auster.pdf

todo_sobre_mi_madre.jpgguio_literari_todo_sobre_mi_madre_almodovar.pdf
EL GUIÓ TÈCNIC: A partir del guió literari es pot definir el guió tècnic. Aquest suposa una especificació del guió literari i determina exactament com s’han de gravar cada una de les seqüències de la pel.lícula, determina allò que veurem en pantalla. En el guió tècnic es fa un desglossament de tots els plans de cada seqüència, s’especifica el comportament dels actors en cada un d’ells i de la càmera, es detallen d’altres elements tècnics (il·luminació, efectes…) i es concreta la banda sonora en relació amb els diferents plans.

guio_tecnic_explicacio_mes_detallada.pdf
STORYBOARD: El guió tècnic té la màxima expressió en l’storyboard. Aquest és la representació gràfica del guió, és el guió il·lustrat. Està format per un conjunt de dibuixos en forma de vinyetes que representen les seqüències, de vegades fins i tot els plans, d’una pel·lícula. Aquests conjunt de vinyetes poden realitzar-se de forma autònoma o col·locar-se al costat de les especificacions dels plans del guió tècnic. Aquest guió tècnic tan desenvolupat és especialment útil en seqüències amb accions complicades, produccions publicitàries i dibuixos animats. Es pot utilitzar durant el rodatge però sobretot és una eina útil durant la preproducció per tal de definir tots els elements que intervindran en l’enregistrament i perquè, els diferents professionals (escenògrafs, decoradors, director de fotografia, encarregats del vestuari, tècnics…) discuteixin amb el director com han de ser les seqüències i quins són els preparatius i elements necessaris per a portar-les a terme. Actualment, molts storyboards es fan amb eines informàtiques.

storyboard_simpsons.jpg Si busqueu al google trobareu molts storyboards:http://images.google.es/images?hl=ca&q=storyboard&gbv=2

Les narracions audiovisuals.

Des del currículum d’educació visual i plàstica se’ns demana que els alumnes siguin capaços d’experimentar amb els procediments propis del vídeo i del cinema, que puguin representar idees i discursos a través del mitjà audiovisual i que identifiquin com els recursos audiovisuals són utilitzats en els mitjans de comunicació o en l’àmbit de la creació artística.

Per a portar a terme aquests objectius, cal primer que els alumnes coneguin quins són els elements que articulen una narració audiovisual, quins són els paràmetres que ens permeten començar a crear en aquest àmbit i com aquests ens serveixen per a comunicar idees, generar emocions o simplement buscar noves maneres d’explicar les coses.

Jugar amb el muntatge.

Una part del que hem proposat en el punt anterior implicava jugar amb el muntatge. De fet, la meitat de la feina de les creacions audiovisuals es realitza en el muntatge. El muntatge ens permet estructurar la narració, crear les relacions entre els plans, donar sentit a la seqüència.

Des d’un punt de vista tècnic, el muntatge implica:

-Seleccionar les preses més adients per a cada seqüència que es pretén realitzar.

-Decidir la seva longitud, que implicarà el ritme i durada de cada pla.

-Ordenar els plans.

-Combinar les imatges amb la banda sonora.

No ens dedicarem aquí a detallar tots els elements que s’han de tenir en compte durant el muntatge, però sí que donarem algun exemple per veure com a través d’aquest, podem generar el ritme i la tensió de l’acció, o com podem articular el que pensa i sent un personatge. És interessant poder fer exercicis senzills de muntatge amb els alumnes per tal d’experimentar quines són les seves possibilitats.