Category Archives: FOTOGRAFIA

La fotografia amb guió.

Leave a reply

La fotografia des del seu origen ha estat un medi per desenvolupar la imaginació dels fotògrafs que van crear nous espais i escenificacions per representar les seves idees. El fotògraf que escenifica fa una recerca conceptual: és un narrador i vol dir-nos quelcom concret, però sense paraules…

Foto-clip (idea original de la professora Marga Sampaio) és una activitat molt completa que es pot enfocar com a una introducció a la fotografia a una optativa de l’ESO. Per motivar-los a fotografiar, els alumnes han de fer la construcció de les escenes suggerides per la lletra d’una cançó, buscant localitzacions, atrezzos, vestuaris, il·luminació, etc. Creen seqüències d’imatges tot elaborant una història, a la manera dels vídeo clips musicals, malgrat que amb fotografies estàtiques.

L’activitat és adeqüada per alumnat de tots els nivells, adaptant continguts. Però els agrada especialment als més petits, perquè el procés és el més semblant a un joc. Requereix grups reduits, perquè un dels aspectes que més es treballa és l’autonomia; a la classe hi ha d’haver ordre i tranquil·litat.

D’alguna manera Foto-clip és una programació per a una matèria optativa molt interdisciplinar, donat que es treballa la llengua, la música, la fotografia, la informàtica i l’educació per a la ciutatania. En quant a l’educació visual i plàstica, pot desplegar diferents continguts, tant de dibuix, de disseny com d’imatge. Vet aqui un resum de les principals activitats que la composen:

  1. Comentari de vídeo-clips.
  2. Establiment de la productora cinematogràfica. Definició dels rols.
  3. Elecció d’una cançó. Estudi del temps d’audició i relació amb el temps de percepció de les imatges.
  4. Estudi de la lletra de la cançó. Transcripció i extracció del sentit.
  5. Imaginació de les escenes mitjançant pluja d’idees.
  6. Elaboració d’un storyboard mitjançant esbossos.
  7. Recerca d’atrezzos i vestuaris per fer-ne els decorats.
  8. Construcció i obtenció de les imatges fotogràfiques (decorats, escenificació, il·luminació, enquadrament i punt de vista, etc.)
  9. Muntatge i edició amb la música i, si cal, la lletra en subtítols.
  10. Preparació del discurs de presentació per a la projecció al públic.
  11. Projecció i audició.

  • Si vols conèixer la història de la fotografia de Bayard amb detall, visita la pàgina Thém@dhoc, del centre de recursos del ministeri d’educació francés. Hi trobaràs una guia interpretativa i més material pedagògic interessant.
  • La pàgina oficial de Cindy Sherman: http://www.cindysherman.com/ Una de les seves sèries més conegudes va ser adquirida pel MoMA de Nova York. Aquesta pàgina et permetrà entrar en contacte amb el seu treball.
  • Pots visitar la pàgina web oficial de Bernard Faucon…
  • Joel-Peter Witkin és un dels fotògrafs més importants que treballa la fotografia sota guió i construeix les seves imatges. En aquest article exposa el procés de treball per aconseguir els seus models, així com la filosofia que envolta el seu treball i certes raons biogràfiques. La fotografia del Witkin és de difícil interpretació i convé analitzar-la seriosament sota el principi que ell vol donar-li: d’amor i redempció. Una entrevista comentada per Eva M. Contreras durant el festival PhotoEspaña 03, pot ajudar una mica a entendre’l. Adreça-la només als alumnes de batxillerat.

El fotomuntatge.

Leave a reply

Amb la fotografia, el fotomuntatge sorgeix com a experimentació dels pioners. És el cas de les composicions amb diversos negatius de l’anglès Henry Peach Robinson (1830 – 1901) per construir escenes com si es tractés d’una única presa. Feia servir el seu talent de pintor per imaginar les escenes i construir-les amb diferents poses.

El fotomuntatge va tenir la seva etapa daurada durant el periode entreguerres, a Berlín, amb els artistes Dadà que van trobar en aquesta tècnica la manera més directa per expressar el seu inconformisme i provocar al poder. D’aquesta època són molts dels exemples i els artistes de molt bona qualitat i profunditat: Hannah Höch, Kurt Schwitters, Raoul Hausmann i John Heartfield(1891–1968). Aquest últim és el més conegut i és possiblement el que més impressiona als alumnes per la imaginació amb la que resolia les seves imatges de protesta que conserven tota la validesa i actualitat. En aquesta, de 1932 Der Sinn des Hitlergrusses(que vol dir “el significat del salut hitlerià”) va fer servir retalls de diaris amb les fotografies que li interessaven per fer actuar als personatges segons la seva intenció crítica.

Recursos

  • Amb aquest Power Point pots resoldre la introducció del tema del fotomuntatge. Està pensat com a material d’autoaprenentatge per als alumnes. El nivell és més aviat per batxillerat i cicles, però pots retocar el text i adaptar-lo:fotomuntatge.pdf
  • La pàgina del fotògraf Joan Garrigosa està plena d’idees per a la publicitat i podries treballar moltes d’aquestes idees amb els alumnes, a l’aula.
  • Si vols més informació sobre el cas de les fotografies trucades de Franco en la seva trobada amb Hitler a Hendaya, consulta el diari El País
  • Pots gaudir amb els alumnes de l’esperit divertit dels projectes de Joan Fontcuberta: FUNDACIÓN SPUTNIK oKarelia: Milagros & Co. Seran una bona inspiració per a moltes activitats semblants…

El reportatge fotogràfic.

Leave a reply

Passes a seguir per a l’elaboració del reportatge.

Enquesta inicial.

Pot ser és la nostra primera classe de fotografia amb el grup de primer cicle. Farem una enquesta amb l’objectiu de coneixer quins són els seus hàbits fotogràfics i saber com organitzarem l’activitat:

  • Què t’agrada més, mirar o fer fotos?
  • Tens càmera fotogràfica pròpia?
  • En tenen els teus pares?
  • El teu mòbil, té càmera?
  • Descarregues les fotografies a l’ordinador?
  • Fas retocs fotogràfics? De quin tipus? Amb quina finalitat?
  • Tens un bloc on publicar les fotografies?
  • Tens un àlbum fotogràfic? Des de quan?

Aquestes preguntes poden resultar sucoses: si som capaços d’organitzar un diàleg acabarem parlant del propòsit de la fotogorafia com a mitjà per conservar la memòria, de la responsabilitat de ser curosos amb les còpies antigues, de la banalitat de moltes fotografies que es publiquen a Internet… L’ensinistrament d’un petit fotògraf comença per l’establiment d’un criteri. La frase que més repetim a les classes és: “un mico també pot fer bones fotografies, la diferència amb nosaltres és que no se’n adona.”

Establir les regles del joc.

Farem equips de dos fotògrafs, amb l’objectiu de compartir les càmeres fotogràfiques o els mòvils i que ningú es quedi penjat sense càmera. Donarem les pautes de treball: cada equip ha de fotografiar una sèrie d’elements, de personatges i d’accions. Posant’hi imaginació, qualsevol professor que s’ho vulgui passar bé, tindrà bones idees:

  1. Bon dia!
  2. El meu plat de menjar preferit
  3. La meva mascota
  4. El meu millor amic/ga
  5. El meu racó secret.
  6. El que menys m’agrada del dia
  7. La persona que més admiro.
  8. El meu més gran desig.
  9. etc.

Els temes de les fotos poden agrupar-se en diferents àrees, segons el tipus de grup-classe: si són molt actius es pot fer unagimcana per l’institut: el conserge, el lavabo de nois, l’aixeta del laboratori de ciències, una emprempta al camp de futbol, etc. Si és un grup més tranquil podem treballar els sentiments: la ràbia, la tristesa, la por, l’alegria, etc. La idea és que ells trobin les pautes establertes i s’adaptin a l’activitat, si no és així, les discusions són inacabables. El més important és que tots els grups facin les mateixes fotografies.

Recollir la feina feta.

Posarem una data de termini perquè els alumnes facin les fotografies. L’experiència és que mai fallen! La presentació de les fotografies la podem fer de diferent manera:

  1. Penjar-les en el moodle del centre, si en té.
  2. Enviar-les al correu electrònic del professor/a.
  3. Decarregar-les amb USB a l’ordinador de l’escola.

El cas és que totes les fotografies acabin desades al mateix lloc per poder-hi treballar.

Organitzar les fotografies.

Tindrem fetes carpetes per temes a l’ordinador de la classe o al moodle del centre. Durant l’hora de classe:

  1. Els alumnes treballaran per parelles en els ordinadors, per tal d’intercanviar opinions.
  2. Els ensenyarem a nombrar els arxius digitals.
  3. Els alumnes classificaran per temes i a les carpetes, els arxius ja nombrats.

Aquesta activitat és la primera presa de contacte real amb les fotografies que han fet. Per a ells és un moment emocionant, dins el qual s’expressen de forma espontània i entusiasta. És important dedicar una sessió a aquesta tasca i deixar per una altra el comentari i l’anàlisi de les fotografies.

Posada en comú.

Projectarem les fotografies des de l’ordinador mitjançant el canò.

Les imatges fetes pels alumnes són el millor pretext per parlar de la tècnica i del llenguatge fotogràfics. La classificació de les fotografies per carpetes afavoreix la comparació i ens introdueix en la discusió sobre la millor manera de plantejar un temamitjançant la fotografia. Tots els alumnes hauran retratat, posant per cas, al bidell, però entre totes UNA fotografia destacarà per les seves qualitats i expressarà millor el tema. Per què? Aquesta reflexió sobre la bondat d’una fotografia, torna a ser un exercici de lectura d’imatges. Per explicar-lo, els alumnes s’han d’esforçar en aplicar els seus coneixements de la matèria a l’anàlisi.

Recursos:

  • MediaStorm és una pàgina web que prova de mostrar la realitat amb un llenguatge nou, fruit de les noves tendències del multimèdia: fotoperiodisme, interactivitat, animació, àudio i vídeo. Ha guanyat molts premis internacionals. Pot ser els continguts s’han de filtrar una mica per als més petits, però per a vosaltres és un bon exemple de com està evolucionant el fotoperiodisme amb noves formes de narració multimèdia. http://mediastorm.org/
  • A la pàgina Web de Carles Roig pots trobar exemples de com els nois i les noies apliquen la fotografia al reportatge i al retrat. També formes de presentació per a la fotografia, des dels murals fins a les petites edicions en format llibret.http://www.laretrateria.com/educational/educational.html
  • Disparando cámaras por la paz, és un col·lectiu de Colombia que desenvolupa tallers de fotografia amb nens i nenes del carrer. Els donen càmeres instantànies, rodet i un tema per treballar, com per exemple la memòria, el futur, la famíliai la por. El procés, després del revelat del rodet i l’ampliació, acaba amb la reflexió al voltant del tema de la fotografia. Els resultats són impressionants…http://www.fotografoscolombianos.com/galeria/alex/menu/menu.htm
  • Born into brothels (INDIA, USA, 2004, 85′)(Los niños del barrio rojo, niños con cámaras, en castellà), és un documental dirigit per Ross Kauffman i Zana Briski, de Karma Films. Ha estat OSCAR al millor documental 2005 i premi del Sundance Film Festival Audience Award – Documentary 2004. Explica la història dels fills de les prostitutes de Calcuta i la transformació durant aquest projecte. Zana Briski va ser la professora de fotografia d’aquests nois i noies, rescatant la força alliberadora de la fotografia que es pot donar fins i tot en les pitjors condiciones de vida. Les fotos es van exposar per tot el món, i els beneficis de la seva venda van directament a la millora de les condicions de vida dels nois i noies. A la pàgina web de Briski pots veure el producte final del projecte, presentat com a llibre: http://www.zanabriski.com/

Com apropar-nos al món de la fotografia.

Leave a reply

Quantes vegades us ha passat que, en demanar als alumnes que portin fotografies fer una activitat a classe, es presenten amb dibuixos o imatges generades per ordinador? Més enllà de l’equívoc sobre la seva natura genèrica, la fotografia té un component d’emprempta d’allò real que és important detectar a l’hora d’estar informat i de conèixer el món que ens envolta. Saber si la imatge que tenim al davant és o no una fotografia tampoc li atorga l’estatut de veritat. Hem d’ensenyar als nois i a les noies a ser crítics davant la fotografia, tot detectant els recursos que pot fer servir el fotògraf per manipular o enfatitzar la realitat; saber amb quina finalitat ha estat feta, quin codi s’ha fet servir i en quin context es volia utilitzar.

Els coneixements previs per portar a terme aquesta pràctica són variats, però es pot treballar des d’un nivell intuitiu fins al de la interpretació més tècnica. Segons el nivell educatiu i la matèria amb la qual es vulgui treballar la lectura d’imatges, el professor adaptarà i aplicarà aquests coneixements.

Aquesta pràctica ens anima a aprendre fotografia per entendre la fotografia, amb la qual cosa, hem de mirar fotografies, parlar de fotografies i estar interessats en fotografies per avançar en el coneixement de la tècnica, i no a l’inrevés.

Practicar la lectura de les imatges

Triem sempre una bona foto

Una fotografia que ens motivi a saber-ne més: la fotografia ens ha d’interessar per la seva temàtica i per sí mateixa ens explicarà moltes coses que abans no sabíem sobre la història, els costums de diferents cultures, les relacions entre les persones, les idees polítiques, etc. Una fotografia que ens hagi cridat l’atenció, que estableixi amb nosaltres una empatia. És molt important que deixem els alumnes que triïn ells mateixos les fotos. Però cal no oblidar la fotografia de premsa, amb la qual trobaran un anclatge amb el món.

Recursos

  • GUIA PER A LA LECTURA DE LES IMATGES Aquesta guia s’ha pensat per a sistematitzar l’observació de les fotografies. Es pot adaptar als diferents nivells didàctics. El més important és que el professor la tingui ben assimilada i la sàpiga transmetre als alumnes. No es tracta d’una plantilla ni d’una pauta de comportament!

guia_per_a_la_lectura_d_imatges.pdf

  • Introducció a l’ús de la imatge digital Als materials de formació fets per Lorza/Magrans/Poveda podeu trobar, a més de totes les informacions útils sobre el llenguatge de la fotografia, una introducció a la lectura de les imatges.

http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/dv16/dv16_pdfs/dv16-s1.pdf

  • Javier Marzal, professor de l’universitat Jaume I, posa a la disposició de tothom aquesta guia de lectura de les imatges que pot aportar moltes idees a l’hora d’abordar la interpretació de la fotografia. Destaquem la metodologia, segons diferents nivells semàntics amb el suggeriment de proves pràctiques desenvolupades amb imatges concretes.

http://www.analisisfotografia.uji.es/root2/intr.html

  • Dos camins per trobar bones fotografies
  1. Als reportatges dels magazines i dominicals. Trobaràs fotografies de professionals que tracten temes d’actualitat, des de retrats fins a reportatges de temàtiques contemporànies.
  2. A les pàgines web de les agències fotogràfiques internacionals. L’accés a aquestes pàgines és gratuit a la consulta. Trobes tot tipus de fotografia, sempre de qualitat. Els alumnes s’haurien de familiaritzar amb el seu ús. Clar que hem de cuidar continguts durant el primer cicle i guiar una mica la recerca. Et recomanem aquestes pàgines:

Colecció de fotografia del MNAC. Malauradament els nostres museus encara no estan a l’alçada dels americans que tenen gairebé tota la col.lecció online. Però és obligat recórrer al patrimoni de la nostra història i cultura mitjançant la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Hi trobareu poquetes fotografies reproduïdes, però tindreu coneixement del contingut de la col·lecció i podreu accedir al museu per tal de visitar amb els alumnes les seves sales i gaudir de la fotografia directament. http://www.mnac.es/colleccio/col_fotografia.jsp?ambit=1&lan=001

Photography Collections Online de la George Eastman House. Una de les millors col.leccions de fotografia del món que ha posat el seu fons a disposició de tothom a la web: http://www.geh.org/

L’agencia CORBIS, No hauràs vist res fins que no visitis aquesta pàgina de l’agencia CORBIS. Fundada per Bill Gates, el magnat de Microsoft, el 1989. Té la seva seu a Seattle, USA, però té obertes oficines a tot el món. És una de les agències més poderoses del món. Pots jurar que la majoria d’imatges que veus diàriament en la publicitat, il·lustracions de llibres, diaris, revistes, televisió i fins i tot al cinema, tenen el seu copyright d’aquesta agència. A la seva pàgina web els clients podem consultar tota la seva base de dades. És una passada! Solament t’has d’habituar a conviure amb la marca d’aigua de la casa, omnipresent (els socis no han de veure-la). Pots fer consultes per temes, dates, autors, països… A més pots veure les grans col·leccions de fotografia que ha anat comprant Corbis, com ara la col·lecció Bettmann una de les més antigues i amples del món. Un avantatge… és que també comptem amb l’opció de buscar en castellà, donat la pàgina està traduïda a totes les llengües occidentals. http://pro.corbis.com/creative/personalities/default.aspx

MAGNUM PHOTOSPer a molts fotògrafs professionals, aquesta pàgina web és una escola de fotografia… i si és per a ells, què no serà per a nosaltres! La mítica agència fundada per Cartier-Bresson, Robert Capa, George Rodged i Chim al 1947, no ha parat de créixer durant tots aquests anys, tot incorporant nous fotògrafs. El leiv-motiv fundacional és el caràcter personal, la visió forta i distinctiva dels fotògrafs per captar la realitat i els fets importants de la història. Martin Parr, Miguel Rio Branco, Raimond Depardon, Paul Fusco…Hi són representats els millors fotògrafs documentalistes amb els seus llibres publicats, on pots accedir al seu contingut. Aquesta hauria ser una pàgina de capçalera i no deixar mai d’accedir-hi!http://www.magnumphotos.com/

Si en vols més, a la bibliografia general de webs tens un recull de pàgines organitzades per temes de la història de la fotografia. Segur que trobes allò que més es pot adaptar a l’interés dels teus alumnes i també de les teves classes… bibliografia_webs.pdf