Vídeo-art

Amb l’exemple de Pepe Espaliú i d’altres artistes representatius de l’art d’acció (Joseph Beuys, Adrian Piper, Marina Abramovic…) podem introduir a classe la motivació de l’artista contemporani per utilitzar el seu propi cos com a suport i vehicle d’expressió, així com la capacitat de l’art d’acció per integrar la participació de l’espectador en el procés artístic. Les obres d’aquests artistes s’han documentat gràficament gràcies a la fotografia i el vídeo, i moltes vegades han conmocionat l’opinió pública envers temes d’actualitat com la SIDA, la xenofòbia, la identitat, etc. obrint-se pas en els mitjans de comunicació de mases.

Pepe Espaliú: Carrying, 1992 (l’acció Carrying es va fer per primera vegada a Sant Sebastià, el 26 de setembre del 1992 i posteriorment a Madrid, l’1 de desembre del mateix any).

A continuació podem observar exemples del treball d’artistes que necessiten dels mitjans de captura d’imatges fixes i en moviment per tal de documentar procesos efímers d’intervenció a l’espai. En utilitzar aquests i d’altres exemples a classe (Ana Mendieta, Andy Goldsworthy, Tim Knowles…) podem establir un diàleg amb l’alumnat en relació al concepte d’obra d’art que subjau en aquestes manifestacions artístiques: el d’una entitat dinàmica i oberta, susceptible de transformacions en el temps, ja siguin produïdes per fenòmens atmosfèrics o per la interacció amb l’espectador.

Amb les seves intervencions aconsegueixen canviar la nostra percepció d’aquell espai, ens conviden a contemplar-lo i admirar-ne la bellesa, sense interferir en les activitats quotidianes de la gent que viu als voltants. L’espectador actua en el si de les estructures, anima el que és inanimat juntament amb els elements naturals: el vent, la pluja o el moviment de l’aigua. L’obra pot contemplar-se “in situ” , o bé a través dels mitjans de comunicació i també a partir dels dibuixos preparatoris, collages o gravats realitzats per Christo.

Més informació sobre els artistes:
http://www.christojeanneclaude.net/ Pàgina web dels artistes.

http://www.letraslibres.com/index.php?art=9304 Entrevista de Maite Iracheta als artistes.

Alguns aspectes propis de la societat actual com l’intens desenvolupament de les tecnologies audiovisuals, la ubiqüitat de la cultura visual, la realitat multicultural, la innovació constant en les concepcions i llenguatges artístics contemporanis… fan palès el risc que corre el treball a l’aula de quedar desfasat en relació a la societat. Aquest mòdul parteix de referents contemporanis per establir un procés d’ensenyament i aprenentatge que sigui capaç de posar l’alumnat en relació amb el seu context social i cultural i que, alhora, l’ajudi a desenvolupar estratègies d’interpretació i de creació d’acord amb les manifestacions artístiques actuals. Es proposen exercicis d’intervenció a l’entorn, art d’acció i video-art accentuant la importància, tant del procés de planificació de l’obra com de la seva documentació gràfica i destacant la fotografia i el vídeo com a eines imprescindibles de treball. Finalment, el portafolis digital constituirà una memòria visual de la realització del mòdul.

Les reflexions sobre l’educació artística postmoderna desenvolupades per Efland, Fredman i Stuhr (2003) són fonamentals a l’hora d’establir un marc de l’art postmodern, així com per actualitzar el currículum d’educació visual i plàstica segons les seves premisses. Podem afirmar que els canvis produïts en les concepcions artístiques més actuals ens proporcionen les pautes a seguir per desenvolupar una educació artística postmoderna.

Destaquem a continuació algunes característiques del marc de l’art postmodern que s’han tingut en compte a l’hora de dissenyar aquest mòdul:

– El concepte d’arts plàstiques es redefineix com a cultura visual i amplia la seva dimensió des de les disciplines artístiques tradicionals (pintura, escultura) fins a les manifestacions artístiques actuals com la performance, la instal·lació, el videoart, el net-art i altres camps com el disseny, la publicitat o l’oci audiovisual.

– Es dispersen les dimensions del temps i de l’espai com a conseqüència de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. L’ús d’Internet com a suport i canal possibilita la immediatesa del missatge així com la interactivitat.

– Es considera el públic com a part fonamental que completa el sentit de l’obra ja sigui per la seva participació activa en el marc físic (art d’acció, instal·lació) o virtual (entorns telemàtics) o bé per la interpretació lliure dels seus significats.

– Moltes vegades l’artista esdevé productor de la idea, més que artífex. Manté un diàleg amb les circumstàncies socials i polítiques del seu entorn immediat i llunyà. Reflexiona sobre els contextos ètics, estètics i econòmics per tal de configurar una visió crítica i política de la problemàtica social.

Per tal de portar a la pràctica les activitats d’aquest mòdul amb l’alumnat, cal que es tinguin en compte les següents consideracions:

– Afavorir un espai i un temps de treball a classe en el qual predomini l’atenció al procés i al concepte per damunt del resultat final.

– Potenciar la creació d’obres en col·laboració amb altres alumnes i amb l’espectador. La consideració de la pluralitat de lectures que ofereix l’obra dóna protagonisme a l’espectador com a principal font de significacions des del seu context social i cultural.

– Considerar les tècniques reproduïbles, els materials efímers o els suports immaterials o interactius com a elements intrínsecs a la creació artística, més enllà de la concepció moderna de l’obra auràtica.

– Utilitzar tècniques i procediments ja siguin propis de l’art tradicional com de les manifestacions artístiques contemporànies. En relació a les creacions bidimensionals podem esmentar: dibuix, pintura, gravat, collage, decollage, fotografia, infografia… en relació a les creacions tridimensionals: escultura, assemblage, disseny, intervenció plàstica sobre objectes manufacturats o d’ús quotidià, intervenció plàstica en entorns urbans o naturals… en relació a les creacions en un espai i un temps: videoart, instal·lació, performance, accions col·lectives, etc.

– Potenciar les noves tecnologies com a mitjans de documentació, recerca i creació, sense oblidar els beneficis de començar a treballar a partir de l’experimentació directa amb els cinc sentits.

– Proposar a través de l’obra significats oberts mitjançant l’ús de la retòrica de la imatge: ironia, metàfora, comparació, etc.

– Afavorir el debat a classe sobre qüestions relatives tant al contingut com a la forma de les expressions artístiques contemporànies i les pròpies del mateix alumnat.