Monthly Archives: març 2011

Audiovisuals als mitjans de comunicació.

Leave a reply

De la mateixa manera que visualitzem i comentem obres d’art a l’aula, és necessari també utilitzar tots els productes que ens ofereixen els mitjans: espots, sèries de televisió, videoclips, pel·lícules, reportatges i documentals, notícies, entre d’altres.

Detectar-ne les estratègies narratives i comunicatives, veure on radica la seva originalitat, veure com empren els elements del llenguatge audiovisual, discernir-ne l’estètica i allò que porta implícita, fer interpretacions de les idees, del pensament, dels valors d’aquestes narracions, i detectar de quina manera utilitzen altres referents de la cultura visual, són algunes de les coses que podem treballar des de l’aula.

Les maneres de fer-ho poden ser moltes. Podem treballar a través de fragments o extrets de diferents produccions, podem treballar fent comparacions entre diferents creacions. També es pot treballar a partir del que els alumnes mirin. Ells mateixos poden portar-ho a l’aula i a partir d’aquí començar a treballar, tant els aspectes creatius o de recursos audiovisuals, com la lectura i el missatge d’aquestes obres. Anem a veure algunes idees per fer-ho utilitzant espots, videoclips, telesèries i notícies.

Els espots

Podem treballar moltes coses a partir dels espots. El que sí que hem de tenir clar és que tenen una funció molt clara i que formalment són ‘concentrats audiovisuals’: en poc temps han de fer comunicable un missatge. A part de poder treballar amb els espots inserits en una seqüència didàctica dedicada a la publicitat, aquests són molt útils per a observar com s’utilitzen diferents recursos o estratègies creatives per a desenvolupar una idea comunicativa a través del mitjà audiovisual. La publicitat és un camp que experimenta molt en aquest sentit perquè hi ha molta competència i perquè té necessitat de buscar noves maneres d’atreure i persuadir a l’audiència. És positiu treballar aquest aspecte amb els alumnes, ja que a vegades els manquen punts de suport per a imaginar o idear. A més a més, d’aquesta manera els alumnes també poden adquirir criteris que els ajudin a discernir o a argumentar quan un anunci és original, encertat, en definitiva, si considerem que és un bon anunci, no només del punt de vista publicitari, sinó també des del punt de vista creatiu.

Els videoclips.

Els videoclips són un gènere de creació audiovisual que té una clara intenció publicitària i comercial. Vol donar un suport visual als temes musicals per a poder-los exhibir en d’altres mitjans de comunicació, més enllà dels circuits radiofònics. Els joves són uns dels principals consumidors de vídeoclips, ja sigui per televisió o per Internet.

A nivell creatiu és interessant veure com es produeix la transferència entre un missatge sonor a un d’audiovisual, com es dóna narrativitat a la música a través de la imatge i com una i altra s’enriqueixen amb mútues connotacions. A més, els vídeoclips solen utilitzar moltes referències de la cultura visual, a vegades formes ja fetes o estereotipades sobretot en la música dels intèrprets de pop més comercials, on es repeteixen referències vinculades al cos, al seu moviment, a la seva sensualitat, etc.

Podem treballar a l’aula com aquestes creacions utilitzen el llenguatge audiovisual, però és interessant treballar-ne sobretot la lectura interpretativa i l’ús connotatiu que fan de les imatges. Així donem pistes als alumnes perquè puguin valorar i disfrutar aquestes creacions amb més criteri. Tornem a plantejar una lectura comparativa de dos videoclips que tenen alguna relació de caràcter musical, és el cas del vídeo d’Abba Gimme, gimme, gimme i el de Madonna sobre el tema Hung up, que utilitza la mateixa base melòdica de sintetitzador a l’inici i al final que en la cançó d’Abba.

Sèries televisives.

Aquest és un gènere televisiu amb força afició entre els joves. A diferència dels relats cinematogràfics, les telesèries juguen amb la repetició, amb la continuïtat episòdica dels fets. El coneixement progressiu dels personatges i els espais generen la complicitat dels espectadors. Molts dels elements que hi apareixen són elements fàcilment connectables amb la quotidianeïtat dels espectadors i, si no és així, la reiteració i el seguiment episòdic d’allò que succeeix acaben generant un sentit de normalitat i de quotidianeïtat, produint proximitat.

Els serials televisius tenen formes de narrar pròpies i també temàtiques susceptibles a ser tractades en un serial i no en una pel·lícula.

Estructures narratives. L’estructura de moltes sèries funciona a partir d’històries paral·leles protagonitzades per diferents personatges en unes quantes localizacions que es repeteixen i que ja són conegudes pels espectadors (un bar, una botiga, una casa, una plaça…). Si es tracta d’una localització concreta, per exemple un hospital, llavors es repeteixen espais d’aquest (recepció, un tros de passadís, etc.).

Temàtiques, valors i idees. Una de les característiques de les sèries televisives és el tractament de temàtiques ‘properes’. Això representa que en les sèries s’està oferint versions de les problemàtiques, maneres d’actuar dels personatges, en definitiva: valors i idees.

(Una mica més d’informació sobre aquest dos aspectes: teleseries.pdf)

Les notícies.

No tractarem aquí el tema del reportatge perquè ja ha estat abordat anteriorment en mòdul de fotografia. Sí que volem fer esment d’un altre format televisiu, el que s’encarrega de la informació abreujada: les notícies. Aquestes petites produccions formades generalment per una veu en off i imatges ens serveixen per veure molt clarament que, el que fa la càmera (i l’operador de càmera) a l’hora d’enregistrar és seleccionar entre moltes possibilitats, cosa que significa que ens ofereix una o altra visió sobre la realitat. També ens serveixen per valorar les possibilitats del muntatge en la construcció d’una informació. Per això és útil veure l’edició que fa cada una de les cadenes d’una notícia per comprovar quin és el missatge que, sobre els fets, vol primar cadascuna.

ALTRES RECURSOS.

  • EDU3.CAT. El servei educatiu de la xtec conté molts recursos de la corporació catalana de ràdio i televisió.http://www.edu3.cat/
  • Els webs de les diferents cadenes ofereixen material per visionar com el 3ala carta de TV3. Destaquem:

-TV3: http://www.tv3.cat/seccio/3alacarta

-TVE: http://www.rtve.es/alacarta/index.html

-ARTE TV (canal francoalemany): http://www.arte.tv/de/70.html

  • MEDIATECA EDUCATIVA. Aquesta mediateca educativa de la Comunitat de Madrid ofereix material audiovisual educatiu. La interfície és accessible també en català. http://mediateca.educa.madrid.org/
  • VIDEOCLIPS. Existeixen diferents espais a Internet on trobar recopilacions de videoclicps, sobretot de la música més comercial.

-Portalmix: http://apps.portalmix.com/fanmix/videoclips/

-Espai de música de Yahoo: http://new.es.music.yahoo.com/videos/

-Jukebo: http://www.jukebo.es/

  • CANAL COMUNICA. Aquest és un projecte pedagògic basat en una plataforma digital que ofereix a escoles i famílies activitats d’anàlisi i creació de continguts mediàtics, sobretot del camp de la publicitat, així com també canals oberts de diàleg directe amb professionals del sector de la comunicació. Hi podeu trobar activitats en línia.http://www.canalcomunica.com/index.php
  • LA RENTADORA. Programa de TV3 que repassa 50 anys de publicitat. Es pot accedir als programes.

http://www.tv3.cat/larentadora/espots1.html

  • Anna Solà, Marta Selva, Mercè Coll (Drac Màgic)(2005): COM VEURE LA TV? 1. Relats de ficció. Barcelona, CAC. Drac Màgic ens ofereix material i activitats per treballar l’ús, tant del cinema com de les sèries de televisió. El material comprèn el llibret amb informació i activitats així com un DVD amb material videogràfic per a desenvolupar les activitats.
  • Xavier Obach (2005): COM VEURE LA TV? 2. Els informatius. Barcelona, CAC. Xavier Obach ens ofereix un material molt útil per treballar l’ús de la imatge en els telenotícies i d’altres formats informatius televisius. El material comprèn el llibret amb informació i activitats així com un DVD amb material videogràfic extret de diferents cadenes de televisió.
  • Joan Ferrés (2005): COM VEURE LA TV? 3. La publicitat. Barcelona, CAC. Joan Ferrés ens ofereix un material molt útil per treballar tots els aspectes que afecten a la publicitat. Aquest és un material editat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya. El material comprèn el llibret amb informació i activitats, així com un DVD amb material videogràfic.
  • Joan Ferrés, Xavier Obach, Lope Serrano. COM VEURE LA TV? 4. Altres formats. Barcelona, CAC. Aquests material fa propostes per treballar amb altres formats televisius com els programes roses, els de zàping, els esports, els concursos o els vídeoclips, entre d’altres.

Creació col·lectiva de produccions audiovisuals.

Leave a reply

Posar-se a treballar amb els elements descrits en la pràctica anterior vol dir treballar seguint unes pautes, seguint el que, en el camp professional, seria el procés de realització audiovisual. En termes educatius és realment molt interessant poder-se plantejar la creació col·lectiva de produccions audiovisuals i haver de posar en joc part de l’organització i de la metodologia que aquest procés comporta. Primer de tot perquè és necessari un treball en equip, on la tasca de cada component és essencial per al funcionament general de la producció. Segon, perquè la creació d’una realització audiovisual comporta prendre decisions constantment: proposar idees, haver de contrastar-les, descartar-ne, modificar-les, refer-les, sintetitzar-les, detallar-les… Tercer, el procés de creació audiovisual necessita d’un ordre i d’una planificació, implica pensar per endavant, preveure, organitzar-se, en definitiva, planificar allò que hem imaginat perquè es pugui fer possible. A part d’això, tot el procés implica tasques diferenciades pel que fa a habilitats i competències que s’hi posen en joc: pensar la idea o el guió, planificar i preparar la gravació, gravar, visualitzar allò gravat, fer el muntatge i l’edició del so.

Realitzar tot el procés vol temps i una bona organització del grup o grups. En molts casos no és necessari desenvolupar a l’aula tot el procés sencer, es poden treballar només algunes parts, per exemple, obviant la part del guió o la de fer una bona edició del so. També no cal arribar a fer curtmetratges, com hem vist es poden plantejar petits exercicis que ja treballin poc o molt els aspectes citats.

Amb tot, cal ensenyar als alumnes a treballar seguint uns passos i una metodologia i fent, al mateix temps, que aprenguin a autoorganitzar-se i a treballar en equip.

EL GUIÓ LITERARI: El guió literari és el primer element de treball de qualsevol producció audiovisual. És una redacció que ens explica què succeeix a la història, com és allò que veiem i què podem escoltar. Allò que puguem llegir en un guió ja ens descriu, poc o molt, quina forma tindrà la narració audiovisual. El guió literari s’estructura per seqüències, convenientment numerades i col·locades una al darrera l’altra, en ordre temporal. A l’inici de cada seqüència s’indica on succeeix l’acció, si és un espai interior o exterior i en quin moment del dia. Observa exemples de diferents guions de pel·lícules:

guio_literari_explicacio_ampliada.pdf

jackie_brown.jpgguio_literari_jackie_brown_q.tarantino.pdf

luluonthebridge.jpgguio_literari_lulu_on_the_bridge_p.auster.pdf

todo_sobre_mi_madre.jpgguio_literari_todo_sobre_mi_madre_almodovar.pdf
EL GUIÓ TÈCNIC: A partir del guió literari es pot definir el guió tècnic. Aquest suposa una especificació del guió literari i determina exactament com s’han de gravar cada una de les seqüències de la pel.lícula, determina allò que veurem en pantalla. En el guió tècnic es fa un desglossament de tots els plans de cada seqüència, s’especifica el comportament dels actors en cada un d’ells i de la càmera, es detallen d’altres elements tècnics (il·luminació, efectes…) i es concreta la banda sonora en relació amb els diferents plans.

guio_tecnic_explicacio_mes_detallada.pdf
STORYBOARD: El guió tècnic té la màxima expressió en l’storyboard. Aquest és la representació gràfica del guió, és el guió il·lustrat. Està format per un conjunt de dibuixos en forma de vinyetes que representen les seqüències, de vegades fins i tot els plans, d’una pel·lícula. Aquests conjunt de vinyetes poden realitzar-se de forma autònoma o col·locar-se al costat de les especificacions dels plans del guió tècnic. Aquest guió tècnic tan desenvolupat és especialment útil en seqüències amb accions complicades, produccions publicitàries i dibuixos animats. Es pot utilitzar durant el rodatge però sobretot és una eina útil durant la preproducció per tal de definir tots els elements que intervindran en l’enregistrament i perquè, els diferents professionals (escenògrafs, decoradors, director de fotografia, encarregats del vestuari, tècnics…) discuteixin amb el director com han de ser les seqüències i quins són els preparatius i elements necessaris per a portar-les a terme. Actualment, molts storyboards es fan amb eines informàtiques.

storyboard_simpsons.jpg Si busqueu al google trobareu molts storyboards:http://images.google.es/images?hl=ca&q=storyboard&gbv=2

Les narracions audiovisuals.

Leave a reply

Des del currículum d’educació visual i plàstica se’ns demana que els alumnes siguin capaços d’experimentar amb els procediments propis del vídeo i del cinema, que puguin representar idees i discursos a través del mitjà audiovisual i que identifiquin com els recursos audiovisuals són utilitzats en els mitjans de comunicació o en l’àmbit de la creació artística.

Per a portar a terme aquests objectius, cal primer que els alumnes coneguin quins són els elements que articulen una narració audiovisual, quins són els paràmetres que ens permeten començar a crear en aquest àmbit i com aquests ens serveixen per a comunicar idees, generar emocions o simplement buscar noves maneres d’explicar les coses.

Jugar amb el muntatge.

Una part del que hem proposat en el punt anterior implicava jugar amb el muntatge. De fet, la meitat de la feina de les creacions audiovisuals es realitza en el muntatge. El muntatge ens permet estructurar la narració, crear les relacions entre els plans, donar sentit a la seqüència.

Des d’un punt de vista tècnic, el muntatge implica:

-Seleccionar les preses més adients per a cada seqüència que es pretén realitzar.

-Decidir la seva longitud, que implicarà el ritme i durada de cada pla.

-Ordenar els plans.

-Combinar les imatges amb la banda sonora.

No ens dedicarem aquí a detallar tots els elements que s’han de tenir en compte durant el muntatge, però sí que donarem algun exemple per veure com a través d’aquest, podem generar el ritme i la tensió de l’acció, o com podem articular el que pensa i sent un personatge. És interessant poder fer exercicis senzills de muntatge amb els alumnes per tal d’experimentar quines són les seves possibilitats.

La fotografia amb guió.

Leave a reply

La fotografia des del seu origen ha estat un medi per desenvolupar la imaginació dels fotògrafs que van crear nous espais i escenificacions per representar les seves idees. El fotògraf que escenifica fa una recerca conceptual: és un narrador i vol dir-nos quelcom concret, però sense paraules…

Foto-clip (idea original de la professora Marga Sampaio) és una activitat molt completa que es pot enfocar com a una introducció a la fotografia a una optativa de l’ESO. Per motivar-los a fotografiar, els alumnes han de fer la construcció de les escenes suggerides per la lletra d’una cançó, buscant localitzacions, atrezzos, vestuaris, il·luminació, etc. Creen seqüències d’imatges tot elaborant una història, a la manera dels vídeo clips musicals, malgrat que amb fotografies estàtiques.

L’activitat és adeqüada per alumnat de tots els nivells, adaptant continguts. Però els agrada especialment als més petits, perquè el procés és el més semblant a un joc. Requereix grups reduits, perquè un dels aspectes que més es treballa és l’autonomia; a la classe hi ha d’haver ordre i tranquil·litat.

D’alguna manera Foto-clip és una programació per a una matèria optativa molt interdisciplinar, donat que es treballa la llengua, la música, la fotografia, la informàtica i l’educació per a la ciutatania. En quant a l’educació visual i plàstica, pot desplegar diferents continguts, tant de dibuix, de disseny com d’imatge. Vet aqui un resum de les principals activitats que la composen:

  1. Comentari de vídeo-clips.
  2. Establiment de la productora cinematogràfica. Definició dels rols.
  3. Elecció d’una cançó. Estudi del temps d’audició i relació amb el temps de percepció de les imatges.
  4. Estudi de la lletra de la cançó. Transcripció i extracció del sentit.
  5. Imaginació de les escenes mitjançant pluja d’idees.
  6. Elaboració d’un storyboard mitjançant esbossos.
  7. Recerca d’atrezzos i vestuaris per fer-ne els decorats.
  8. Construcció i obtenció de les imatges fotogràfiques (decorats, escenificació, il·luminació, enquadrament i punt de vista, etc.)
  9. Muntatge i edició amb la música i, si cal, la lletra en subtítols.
  10. Preparació del discurs de presentació per a la projecció al públic.
  11. Projecció i audició.

  • Si vols conèixer la història de la fotografia de Bayard amb detall, visita la pàgina Thém@dhoc, del centre de recursos del ministeri d’educació francés. Hi trobaràs una guia interpretativa i més material pedagògic interessant.
  • La pàgina oficial de Cindy Sherman: http://www.cindysherman.com/ Una de les seves sèries més conegudes va ser adquirida pel MoMA de Nova York. Aquesta pàgina et permetrà entrar en contacte amb el seu treball.
  • Pots visitar la pàgina web oficial de Bernard Faucon…
  • Joel-Peter Witkin és un dels fotògrafs més importants que treballa la fotografia sota guió i construeix les seves imatges. En aquest article exposa el procés de treball per aconseguir els seus models, així com la filosofia que envolta el seu treball i certes raons biogràfiques. La fotografia del Witkin és de difícil interpretació i convé analitzar-la seriosament sota el principi que ell vol donar-li: d’amor i redempció. Una entrevista comentada per Eva M. Contreras durant el festival PhotoEspaña 03, pot ajudar una mica a entendre’l. Adreça-la només als alumnes de batxillerat.

El fotomuntatge.

Leave a reply

Amb la fotografia, el fotomuntatge sorgeix com a experimentació dels pioners. És el cas de les composicions amb diversos negatius de l’anglès Henry Peach Robinson (1830 – 1901) per construir escenes com si es tractés d’una única presa. Feia servir el seu talent de pintor per imaginar les escenes i construir-les amb diferents poses.

El fotomuntatge va tenir la seva etapa daurada durant el periode entreguerres, a Berlín, amb els artistes Dadà que van trobar en aquesta tècnica la manera més directa per expressar el seu inconformisme i provocar al poder. D’aquesta època són molts dels exemples i els artistes de molt bona qualitat i profunditat: Hannah Höch, Kurt Schwitters, Raoul Hausmann i John Heartfield(1891–1968). Aquest últim és el més conegut i és possiblement el que més impressiona als alumnes per la imaginació amb la que resolia les seves imatges de protesta que conserven tota la validesa i actualitat. En aquesta, de 1932 Der Sinn des Hitlergrusses(que vol dir “el significat del salut hitlerià”) va fer servir retalls de diaris amb les fotografies que li interessaven per fer actuar als personatges segons la seva intenció crítica.

Recursos

  • Amb aquest Power Point pots resoldre la introducció del tema del fotomuntatge. Està pensat com a material d’autoaprenentatge per als alumnes. El nivell és més aviat per batxillerat i cicles, però pots retocar el text i adaptar-lo:fotomuntatge.pdf
  • La pàgina del fotògraf Joan Garrigosa està plena d’idees per a la publicitat i podries treballar moltes d’aquestes idees amb els alumnes, a l’aula.
  • Si vols més informació sobre el cas de les fotografies trucades de Franco en la seva trobada amb Hitler a Hendaya, consulta el diari El País
  • Pots gaudir amb els alumnes de l’esperit divertit dels projectes de Joan Fontcuberta: FUNDACIÓN SPUTNIK oKarelia: Milagros & Co. Seran una bona inspiració per a moltes activitats semblants…

El reportatge fotogràfic.

Leave a reply

Passes a seguir per a l’elaboració del reportatge.

Enquesta inicial.

Pot ser és la nostra primera classe de fotografia amb el grup de primer cicle. Farem una enquesta amb l’objectiu de coneixer quins són els seus hàbits fotogràfics i saber com organitzarem l’activitat:

  • Què t’agrada més, mirar o fer fotos?
  • Tens càmera fotogràfica pròpia?
  • En tenen els teus pares?
  • El teu mòbil, té càmera?
  • Descarregues les fotografies a l’ordinador?
  • Fas retocs fotogràfics? De quin tipus? Amb quina finalitat?
  • Tens un bloc on publicar les fotografies?
  • Tens un àlbum fotogràfic? Des de quan?

Aquestes preguntes poden resultar sucoses: si som capaços d’organitzar un diàleg acabarem parlant del propòsit de la fotogorafia com a mitjà per conservar la memòria, de la responsabilitat de ser curosos amb les còpies antigues, de la banalitat de moltes fotografies que es publiquen a Internet… L’ensinistrament d’un petit fotògraf comença per l’establiment d’un criteri. La frase que més repetim a les classes és: “un mico també pot fer bones fotografies, la diferència amb nosaltres és que no se’n adona.”

Establir les regles del joc.

Farem equips de dos fotògrafs, amb l’objectiu de compartir les càmeres fotogràfiques o els mòvils i que ningú es quedi penjat sense càmera. Donarem les pautes de treball: cada equip ha de fotografiar una sèrie d’elements, de personatges i d’accions. Posant’hi imaginació, qualsevol professor que s’ho vulgui passar bé, tindrà bones idees:

  1. Bon dia!
  2. El meu plat de menjar preferit
  3. La meva mascota
  4. El meu millor amic/ga
  5. El meu racó secret.
  6. El que menys m’agrada del dia
  7. La persona que més admiro.
  8. El meu més gran desig.
  9. etc.

Els temes de les fotos poden agrupar-se en diferents àrees, segons el tipus de grup-classe: si són molt actius es pot fer unagimcana per l’institut: el conserge, el lavabo de nois, l’aixeta del laboratori de ciències, una emprempta al camp de futbol, etc. Si és un grup més tranquil podem treballar els sentiments: la ràbia, la tristesa, la por, l’alegria, etc. La idea és que ells trobin les pautes establertes i s’adaptin a l’activitat, si no és així, les discusions són inacabables. El més important és que tots els grups facin les mateixes fotografies.

Recollir la feina feta.

Posarem una data de termini perquè els alumnes facin les fotografies. L’experiència és que mai fallen! La presentació de les fotografies la podem fer de diferent manera:

  1. Penjar-les en el moodle del centre, si en té.
  2. Enviar-les al correu electrònic del professor/a.
  3. Decarregar-les amb USB a l’ordinador de l’escola.

El cas és que totes les fotografies acabin desades al mateix lloc per poder-hi treballar.

Organitzar les fotografies.

Tindrem fetes carpetes per temes a l’ordinador de la classe o al moodle del centre. Durant l’hora de classe:

  1. Els alumnes treballaran per parelles en els ordinadors, per tal d’intercanviar opinions.
  2. Els ensenyarem a nombrar els arxius digitals.
  3. Els alumnes classificaran per temes i a les carpetes, els arxius ja nombrats.

Aquesta activitat és la primera presa de contacte real amb les fotografies que han fet. Per a ells és un moment emocionant, dins el qual s’expressen de forma espontània i entusiasta. És important dedicar una sessió a aquesta tasca i deixar per una altra el comentari i l’anàlisi de les fotografies.

Posada en comú.

Projectarem les fotografies des de l’ordinador mitjançant el canò.

Les imatges fetes pels alumnes són el millor pretext per parlar de la tècnica i del llenguatge fotogràfics. La classificació de les fotografies per carpetes afavoreix la comparació i ens introdueix en la discusió sobre la millor manera de plantejar un temamitjançant la fotografia. Tots els alumnes hauran retratat, posant per cas, al bidell, però entre totes UNA fotografia destacarà per les seves qualitats i expressarà millor el tema. Per què? Aquesta reflexió sobre la bondat d’una fotografia, torna a ser un exercici de lectura d’imatges. Per explicar-lo, els alumnes s’han d’esforçar en aplicar els seus coneixements de la matèria a l’anàlisi.

Recursos:

  • MediaStorm és una pàgina web que prova de mostrar la realitat amb un llenguatge nou, fruit de les noves tendències del multimèdia: fotoperiodisme, interactivitat, animació, àudio i vídeo. Ha guanyat molts premis internacionals. Pot ser els continguts s’han de filtrar una mica per als més petits, però per a vosaltres és un bon exemple de com està evolucionant el fotoperiodisme amb noves formes de narració multimèdia. http://mediastorm.org/
  • A la pàgina Web de Carles Roig pots trobar exemples de com els nois i les noies apliquen la fotografia al reportatge i al retrat. També formes de presentació per a la fotografia, des dels murals fins a les petites edicions en format llibret.http://www.laretrateria.com/educational/educational.html
  • Disparando cámaras por la paz, és un col·lectiu de Colombia que desenvolupa tallers de fotografia amb nens i nenes del carrer. Els donen càmeres instantànies, rodet i un tema per treballar, com per exemple la memòria, el futur, la famíliai la por. El procés, després del revelat del rodet i l’ampliació, acaba amb la reflexió al voltant del tema de la fotografia. Els resultats són impressionants…http://www.fotografoscolombianos.com/galeria/alex/menu/menu.htm
  • Born into brothels (INDIA, USA, 2004, 85′)(Los niños del barrio rojo, niños con cámaras, en castellà), és un documental dirigit per Ross Kauffman i Zana Briski, de Karma Films. Ha estat OSCAR al millor documental 2005 i premi del Sundance Film Festival Audience Award – Documentary 2004. Explica la història dels fills de les prostitutes de Calcuta i la transformació durant aquest projecte. Zana Briski va ser la professora de fotografia d’aquests nois i noies, rescatant la força alliberadora de la fotografia que es pot donar fins i tot en les pitjors condiciones de vida. Les fotos es van exposar per tot el món, i els beneficis de la seva venda van directament a la millora de les condicions de vida dels nois i noies. A la pàgina web de Briski pots veure el producte final del projecte, presentat com a llibre: http://www.zanabriski.com/

Com apropar-nos al món de la fotografia.

Leave a reply

Quantes vegades us ha passat que, en demanar als alumnes que portin fotografies fer una activitat a classe, es presenten amb dibuixos o imatges generades per ordinador? Més enllà de l’equívoc sobre la seva natura genèrica, la fotografia té un component d’emprempta d’allò real que és important detectar a l’hora d’estar informat i de conèixer el món que ens envolta. Saber si la imatge que tenim al davant és o no una fotografia tampoc li atorga l’estatut de veritat. Hem d’ensenyar als nois i a les noies a ser crítics davant la fotografia, tot detectant els recursos que pot fer servir el fotògraf per manipular o enfatitzar la realitat; saber amb quina finalitat ha estat feta, quin codi s’ha fet servir i en quin context es volia utilitzar.

Els coneixements previs per portar a terme aquesta pràctica són variats, però es pot treballar des d’un nivell intuitiu fins al de la interpretació més tècnica. Segons el nivell educatiu i la matèria amb la qual es vulgui treballar la lectura d’imatges, el professor adaptarà i aplicarà aquests coneixements.

Aquesta pràctica ens anima a aprendre fotografia per entendre la fotografia, amb la qual cosa, hem de mirar fotografies, parlar de fotografies i estar interessats en fotografies per avançar en el coneixement de la tècnica, i no a l’inrevés.

Practicar la lectura de les imatges

Triem sempre una bona foto

Una fotografia que ens motivi a saber-ne més: la fotografia ens ha d’interessar per la seva temàtica i per sí mateixa ens explicarà moltes coses que abans no sabíem sobre la història, els costums de diferents cultures, les relacions entre les persones, les idees polítiques, etc. Una fotografia que ens hagi cridat l’atenció, que estableixi amb nosaltres una empatia. És molt important que deixem els alumnes que triïn ells mateixos les fotos. Però cal no oblidar la fotografia de premsa, amb la qual trobaran un anclatge amb el món.

Recursos

  • GUIA PER A LA LECTURA DE LES IMATGES Aquesta guia s’ha pensat per a sistematitzar l’observació de les fotografies. Es pot adaptar als diferents nivells didàctics. El més important és que el professor la tingui ben assimilada i la sàpiga transmetre als alumnes. No es tracta d’una plantilla ni d’una pauta de comportament!

guia_per_a_la_lectura_d_imatges.pdf

  • Introducció a l’ús de la imatge digital Als materials de formació fets per Lorza/Magrans/Poveda podeu trobar, a més de totes les informacions útils sobre el llenguatge de la fotografia, una introducció a la lectura de les imatges.

http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/dv16/dv16_pdfs/dv16-s1.pdf

  • Javier Marzal, professor de l’universitat Jaume I, posa a la disposició de tothom aquesta guia de lectura de les imatges que pot aportar moltes idees a l’hora d’abordar la interpretació de la fotografia. Destaquem la metodologia, segons diferents nivells semàntics amb el suggeriment de proves pràctiques desenvolupades amb imatges concretes.

http://www.analisisfotografia.uji.es/root2/intr.html

  • Dos camins per trobar bones fotografies
  1. Als reportatges dels magazines i dominicals. Trobaràs fotografies de professionals que tracten temes d’actualitat, des de retrats fins a reportatges de temàtiques contemporànies.
  2. A les pàgines web de les agències fotogràfiques internacionals. L’accés a aquestes pàgines és gratuit a la consulta. Trobes tot tipus de fotografia, sempre de qualitat. Els alumnes s’haurien de familiaritzar amb el seu ús. Clar que hem de cuidar continguts durant el primer cicle i guiar una mica la recerca. Et recomanem aquestes pàgines:

Colecció de fotografia del MNAC. Malauradament els nostres museus encara no estan a l’alçada dels americans que tenen gairebé tota la col.lecció online. Però és obligat recórrer al patrimoni de la nostra història i cultura mitjançant la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Hi trobareu poquetes fotografies reproduïdes, però tindreu coneixement del contingut de la col·lecció i podreu accedir al museu per tal de visitar amb els alumnes les seves sales i gaudir de la fotografia directament. http://www.mnac.es/colleccio/col_fotografia.jsp?ambit=1&lan=001

Photography Collections Online de la George Eastman House. Una de les millors col.leccions de fotografia del món que ha posat el seu fons a disposició de tothom a la web: http://www.geh.org/

L’agencia CORBIS, No hauràs vist res fins que no visitis aquesta pàgina de l’agencia CORBIS. Fundada per Bill Gates, el magnat de Microsoft, el 1989. Té la seva seu a Seattle, USA, però té obertes oficines a tot el món. És una de les agències més poderoses del món. Pots jurar que la majoria d’imatges que veus diàriament en la publicitat, il·lustracions de llibres, diaris, revistes, televisió i fins i tot al cinema, tenen el seu copyright d’aquesta agència. A la seva pàgina web els clients podem consultar tota la seva base de dades. És una passada! Solament t’has d’habituar a conviure amb la marca d’aigua de la casa, omnipresent (els socis no han de veure-la). Pots fer consultes per temes, dates, autors, països… A més pots veure les grans col·leccions de fotografia que ha anat comprant Corbis, com ara la col·lecció Bettmann una de les més antigues i amples del món. Un avantatge… és que també comptem amb l’opció de buscar en castellà, donat la pàgina està traduïda a totes les llengües occidentals. http://pro.corbis.com/creative/personalities/default.aspx

MAGNUM PHOTOSPer a molts fotògrafs professionals, aquesta pàgina web és una escola de fotografia… i si és per a ells, què no serà per a nosaltres! La mítica agència fundada per Cartier-Bresson, Robert Capa, George Rodged i Chim al 1947, no ha parat de créixer durant tots aquests anys, tot incorporant nous fotògrafs. El leiv-motiv fundacional és el caràcter personal, la visió forta i distinctiva dels fotògrafs per captar la realitat i els fets importants de la història. Martin Parr, Miguel Rio Branco, Raimond Depardon, Paul Fusco…Hi són representats els millors fotògrafs documentalistes amb els seus llibres publicats, on pots accedir al seu contingut. Aquesta hauria ser una pàgina de capçalera i no deixar mai d’accedir-hi!http://www.magnumphotos.com/

Si en vols més, a la bibliografia general de webs tens un recull de pàgines organitzades per temes de la història de la fotografia. Segur que trobes allò que més es pot adaptar a l’interés dels teus alumnes i també de les teves classes… bibliografia_webs.pdf

El disseny i la il·lustració.

Leave a reply

EXERCICI 1: Dissenya una caràtula de CD (només part frontal quadrada que s’haurà de penjar a mida 400×400 píxels) utilitzant un programa de dibuix per ordinador i emprant algun dels recursos esmentats al mòdul (simetries, repetició, modularitat, retoc d’imatges,…) o d’altres. La temàtica del CD és de lliure elecció.

-Es poden utilitzar fotografies o dibuixos escanejats o bé creats per ordinador.
-Cal pensar una composició amb aquests elements i amb els altres elements gràfics necessaris (títols, noms, etc.)
-Cal presentar dues versions d’una mateixa idea com has vist a la pràctica 4.
-També s’hi ha d’adjuntar una escrit que analitzi els dos treballs i els valoris tenint en compte: (escriviu el text a part i després el copieu i enganxeu a l’entrada corresponent de la base de dades).

  • El disseny té un objectiu, un missatge definit .
  • Hem d’aconseguir comunicar i no decorar.
  • Totes les parts han d’estat ben relacionades, per tal d’enfortir el missatge que pretenem comunicar.
  • La tipografia ha d’estar integrada a les imatges i ser llegible.
  • El color denota i té significat.
  • Les formes escollides han d’atraure la mirada.
  • L’espai en blanc ha d’estar ben repartit.
  • El disseny té un ordre de lectura, un ritme, una composició, una tensió, un contrast.
(Aquests punts també seran criteris per a l’avaluació de l’exercici)

Comentari del disseny de la caràtola:

Els dissenys estan pensats per a un treball discogràfic fictici titulat “Doble Vida” i d’un cantant pop-rock de ficció anomenat Robert Silmons. Ambdós dissenys han estat creats amb el Photoshop CS4. Exceptuant el fons de la Caràtola-2, les fotografies amb les que he treballat són meves.

CARÀTOLA – 1

En el primer disseny he fet servir una fotografia d’un autoretrat meu. Per tal d’establir certa concordança amb el títol del disc, la imatge l’he dividit en dos meitats i les he aplicat un filtre i dos colors diferenciats. La imatge del retrat partida en dos ocupa la zona principal de la portada. Les tipografies són dues: una més fina i elegant per al títol i una altra més contundent i personalitzada per al nom del cantant. El fons és blanc amb algun petit degradat en gris.

CARÀTOLA – 2

Per aquest disseny no he pensat tant en la promoció de la imatge del cantant, sinó en “traduir” un caire més espiritual del possible contingut de les cançons del disc. He agafat una fotografia que vaig realitzar fa molts anys a un cap de maniquí i un ou enganxat a la part superior. L’he dividit en quatre parts i les he aplicat un tractament gràfic diferenciat per a cada una d’elles. Cada tractament respon a les diferents tonalitats que configuren el conjunt del disseny. El fons respon a una imatge trobada a internet. La part inferior és la mateixa imatge duplicada i invertida i amb una transparència del 40%. Ambdues imatges tenen un tractament gràfic diferenciat. Les tipografies són dues: una per al títol del disc, centrada a cada banda de la imatge central i la que correspon al nom del cantant, que ocupa tot el marge dret de la portada i també aplicant-li una transparència del 40%.

Fitxa de proposta d’activitat: word.gif Cisco_Gonzalez_M1.doc

Disseny de cartells.

Leave a reply

Què entenem per un bon disseny? Quines són les regles de la sintaxi d’una bona composició? Tot s’hi val en una creació artística? Hem d’acostumar als alumnes a parlar de les imatges i valorar si estan ben o mal resoltes.

Els artistes i les artistes experimenten, proven, rectifiquen formes i colors fins trobar allò que funciona amb l’objectiu que ens hem proposat.

Els programes de dibuix per ordinador permeten resoldre amb gran simplicitat aquesta tasca de provar, comparar, rectificar. Això suposa un gran canvi en el procés de treball. Però la tecnologia no resol el problema del criteri.

Els criteris per construir una bona imatge són complexos i s’han d’estudiar, no depenen del mitjà tècnic, encara que aquest pot ser d’una gran ajuda, com ara l’ordinador.

Dissenyar un cartell.

omençarem l’activitat de dissenyar un cartell per ordinador escollint un tema general, per exemple: igualtat real i discriminació, home dona.

El motiu o tema quan es tracta de dissenyar un cartell és molt important per motivar l’alumnat, que pot suggerir-lo o aprofitar un encàrrec extern, o del centre (diada de Sant Jordi, dia de la Dona, etc.). També pot ser de gran ajuda relacionar-ho amb altres matèries o altres exercicis. El més important és que el tema proposat desperti l’interès general i la reflexió personal del nostre alumnat.

Cal saber què en pensen ells i elles sobre el tema triat, ja que pot ajudar molt a la creació artística. L’alumnat ha d’elaborar nous coneixements amb la màxima motivació possible. Hem d’estar atents i disposats a pactar els temes amb l’alumnat.

El professorat ha de fer una previsió tant de material com de les imatges necessàries, per la qual cosa Internet és una bona font.

Mira els exemples de cartells no sexistes en aquesta web:

http://www.solidaries.org/igualtat/aula/anuncis/index.html

La gran majoria de museus d’art contemporani tenen una part d’obra gràfica. En el Museu Nacional d’Art de Catalunya s’hi poden trobar alguns cartells de l’època modernista, noucentista i d’influència cubista… La visita al museu o arxius temàtics és una activitat que també hi podem afegir.

http://www.mnac.es/colleccio/col_fotografia.jsp?ambit=1&lan=001

Recursos.

Bibliografia sobre cartells

Mann, j. (2003) Carteles contra una guerra. Signos por la paz, Barcelona: Gustavo Gili. És un llibre col·lectiu de cartells internacionals de resistència a la guerra. Reuneix més de dues-centes obres de caràcter antibel.licista enviades per artistes de tot el món a través de la xarxa.

Foster, J.(2007) Fuszion Collaborative, Carteles Nuevos Diseñadores, Barcelona: Gustavo Gili Carteles. Recull d’obres consagrades juntament amb obres de joves creadors de cartells.

Bestle,R. Noble,I.(2002) Nuevo diseño de carteles, Barcelona: Gustavo Gili. És un recull de cartells, molt ben seleccionats.

Barnicoat, j.(2000) Los carteles su historia y su lenguaje, Barcelona: Gustavo Gili. Descripció i història dels cartells des de 1870.

Llocs web sobre cartells

Cartells de la Guerra Civil:

http://www.sbhac.net/Republica/Carteles/ Indicergr.htm

http://orpheus.ucsd.edu/speccoll/visfront/vizindex.html

Cartells polacs:

http://www.poster.com.pl/circus-posters-1.htm

Cartells i il·lustracions generals d’autor:

Jim Flora: http://www.jimflora.com i http://www.jimfloraart.com

Brian Cronin: http://www.briancronin.com

Heartfield: http://www.towson.edu/heartfield/artarchive.html

Depero: http://www.depero.it

Michael Bartalos: http://www.bartalos.com/

Lefor-Openo: http://www.lefor-openo.com/

Pep Montserrat: http://www.pepmontserrat.com/

Retrats i autoretrats.

Leave a reply

Manipular retrats i autoretrats.

La tercera pràctica consisteix en la manipulació de la imatge fotogràfica mitjançant programes de dibuix per ordinador. Es tracta de modificar un retrat amb els filtres preparats que la majoria de programes de dibuix per ordinador tenen.

La segona activitat és una pràctica de caràcter conceptual, la imatge ha de ser una composició relacionada amb un significat, utilitzant la forma, la línia, el color, la textura…

Crear una caricatura amb l’ordinador.

Els adolescents mostren un cert temor o pudor a l’hora de mostrar les pròpies fotografies. Però també es pot constatar un cert narcisisme. La pròpia imatge mai els deixa indiferents.

Aquest exercici es pot proposar amb l’intercanvi de fotos de retrat entre els nois i noies de la classe. Pot ser la continuació -o bé el treball previ- d’una activitat de retrat i/o de caricatura amb el dibuix tradicional a llapis. ES tracta de modificar la fotografia mitjançant les e

ines del programa d’edició, tot estirant i engrandint o disminuint els elements de la cara per tal d’aconseguir la caricatura.

Recursos

En aquest bloc trobareu exemples de retrats dibuixats amb l’ajuda de l’ordinador:

http://karre87.blogspot.com/2008/03/retrato-diseo-por-ordenador.html

Fer un autoretrat utilitzant l’ordinador i el col·lage

Un autoretrat exigeix criteris de disseny i de composició d’imatges. Totes les parts han d’estar relacionades per tal d’enfortir el missatge que pretenem comunicar.

Per crear un autoretrat hem de saber experimentar, saber crear formes noves, però sempre lligades al significat que volem donar: la representació del jo de cadascun o cadascuna.

En el disseny, el que compta és tenir bones idees i després tenir destresa en la composició de les imatges. Les formes abstractes i senzilles poden transformar la imatge dotant-la d’un gran contingut.