Pot ser és la nostra primera classe de fotografia amb el grup de primer cicle. Farem una enquesta amb l’objectiu de coneixer quins són els seus hàbits fotogràfics i saber com organitzarem l’activitat:

• Què t’agrada més, mirar o fer fotos?
• Tens càmera fotogràfica pròpia?
• En tenen els teus pares?
• El teu mòbil, té càmera?
• Descarregues les fotografies a l’ordinador?
• Fas retocs fotogràfics? De quin tipus? Amb quina finalitat?
• Tens un bloc on publicar les fotografies?
• Tens un àlbum fotogràfic? Des de quan?

Aquestes preguntes poden resultar sucoses: si som capaços d’organitzar un diàleg acabarem parlant del propòsit de la fotogorafia com a mitjà per conservar la memòria, de la responsabilitat de ser curosos amb les còpies antigues, de la banalitat de moltes fotografies que es publiquen a Internet… L’ensinistrament d’un petit fotògraf comença per l’establiment d’un criteri. La frase que més repetim a les classes és: “un mico també pot fer bones fotografies, la diferència amb nosaltres és que no se’n adona.”

Farem equips de dos fotògrafs, amb l’objectiu de compartir les càmeres fotogràfiques o els mòvils i que ningú es quedi penjat sense càmera. Donarem les pautes de treball: cada equip ha de fotografiar una sèrie d’elements, de personatges i d’accions. Posant’hi imaginació, qualsevol professor que s’ho vulgui passar bé, tindrà bones idees:

1. Bon dia!
2. El meu plat de menjar preferit
3. La meva mascota
4. El meu millor amic/ga
5. El meu racó secret.
6. El que menys m’agrada del dia
7. La persona que més admiro.
8. El meu més gran desig.
9. etc.

Els temes de les fotos poden agrupar-se en diferents àrees, segons el tipus de grup-classe: si són molt actius es pot fer unagimcana per l’institut: el conserge, el lavabo de nois, l’aixeta del laboratori de ciències, una emprempta al camp de futbol, etc. Si és un grup més tranquil podem treballar els sentiments: la ràbia, la tristesa, la por, l’alegria, etc. La idea és que ells trobin les pautes establertes i s’adaptin a l’activitat, si no és així, les discusions són inacabables. El més important és que tots els grups facin les mateixes fotografies.

Posarem una data de termini perquè els alumnes facin les fotografies. L’experiència és que mai fallen! La presentació de les fotografies la podem fer de diferent manera:

1. Penjar-les en el moodle del centre, si en té.
2. Enviar-les al correu electrònic del professor/a.
3. Decarregar-les amb USB a l’ordinador de l’escola.

El cas és que totes les fotografies acabin desades al mateix lloc per poder-hi treballar.

Tindrem fetes carpetes per temes a l’ordinador de la classe o al moodle del centre. Durant l’hora de classe:

1. Els alumnes treballaran per parelles en els ordinadors, per tal d’intercanviar opinions.
2. Els ensenyarem a nombrar els arxius digitals.
3. Els alumnes classificaran per temes i a les carpetes, els arxius ja nombrats.

Aquesta activitat és la primera presa de contacte real amb les fotografies que han fet. Per a ells és un moment emocionant, dins el qual s’expressen de forma espontània i entusiasta. És important dedicar una sessió a aquesta tasca i deixar per una altra el comentari i l’anàlisi de les fotografies.

Projectarem les fotografies des de l’ordinador mitjançant el canò.

Les imatges fetes pels alumnes són el millor pretext per parlar de la tècnica i del llenguatge fotogràfics. La classificació de les fotografies per carpetes afavoreix la comparació i ens introdueix en la discusió sobre la millor manera de plantejar un temamitjançant la fotografia. Tots els alumnes hauran retratat, posant per cas, al bidell, però entre totes UNA fotografia destacarà per les seves qualitats i expressarà millor el tema. Per què? Aquesta reflexió sobre la bondat d’una fotografia, torna a ser un exercici de lectura d’imatges. Per explicar-lo, els alumnes s’han d’esforçar en aplicar els seus coneixements de la matèria a l’anàlisi.

Recursos: