Una mestra i bona amiga m’ha dedicat aquest poema sobre el fet de fer de mestre, allò de navegar sempre cara al vent, a barlovent… Gràcies Gínjols!
Educar és el mateix
que posar motor a una barca…
s´ha de mesurar, pesar, equilibrar…
…posar-ho tot en marxa.
Però per això,
S´ha de portar a l´ànima
una mica de mariner…
una mica de pirata…
una mica de poeta…
i un quilo i mig de paciencia
concentrada.
Però és consolador somiar,
mentre es treballa,
que aquesta barca, aquest infant,
anirà molt lluny per l´aigua.
Somiar que aquest vaixell
portarà la nostra càrrega de paraules
fins a ports distants, fins a illes
llunyanes.
Somiar que quan un dia
estigui dormint la nostra propia barca,
en vaixells nous continuarà la nostra
bandera ben alta.
Gabriel Celaya