LA FADA I LA MIRIAM
Havia una vegada una ciutat molt tranquil·la que es deia Barcelona on vivia una nena que es deia Míriam. Era una nena que creia molt amb les fades que hi vivien en el bosc.
La Míriam a la seva habitació sempre tenia dibuixos de fades però els seus pares mai li deixaven sortir al bosc perquè deien que estava encantat i ple de monstres que menjaven carn.
Ella mai creia en això, per això un dia per la nit es va escapar de casa i va anar al bosc.
Aquell bosc estava molt fosc i ple de sorolls que espantaven a la pobre Míriam. Malgrat això ella va seguir caminant. En aquell moment va veure una porta petita i va entrar. Es va donar una gran sorpresa, estava tot ple de fades i de sirenes. Ella mai havia vist cap ni creia que existien. De cop va sortir un núvol d´on va sortir una gran bruixa. La Míriam va sortir corrents i es va amagar sota d´una fulla molt gran. Aquella fulla era molt curiosa, tenia un color molt estrany, era rosa i lila. La bruixa se’n va anar i es va perdre de vista. Quan va passar una hora va tornar. Les fades i les sirenes al veure a la bruixa corrents, amb totes les forces que podien, van fer una bola de poders i la van llençar a la bruixa. No li van donar. La bruixa anava molt feliç pel camí fins que es va perdre. Bueno… això diuen perquè mai més es va saber d´ella. vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s´ha acabat.
Yanira Ruiz
que bonic lo has fet molt bé