Rozalén és una de les principals veus de la cançó d’autor en espanyol. Amb tres treballs produïts per Ismael Guijarro, ha captivat un públic i crítica a parts iguals. Acumula distincions tan importants com
dos Discos de Platí i un d’Or, la Placa al Mèrit Professional de Castilla-La Manxa o el reconeixement a l’ Álbum de l’any 2015 per Apple Music.
En els últims mesos, ha sigut jurat de prestigiosos premis com l’Ortega i Gasset de Periodisme i és una de les artistes de més èxit en directe. El passat estiu va actuar als principals festivals de música del país.
A més, és una important activista social, defensant amb la seva música els drets de les minories i comunitats més desfavorides. Sobre l’escenari, sempre va acompanyada per Beatriz Romero, intèrpret de llenguatge de signes. D’aquesta manera, defensa un espectacle inclusiu i dirigit a tot el món.
La puerta violeta, tot un himne a les agressions masclistes. Es va estrenar el dia 25 de novembre de 2017, el dia internacional de l’eliminació de la violència contra la dona. A mode d’homenatge cap a les dones maltractades, Rozalén traça una metàfora visual al seu videoclip on la Serra del Segura d’Albacete, després d’un incendi aquell mateix estiu, ha representat el calvari dels maltractaments.
És la seva forma de reivindicar la lluita contra la violència de gènere i visibilitzar les conseqüències dels greus incendis dels nostres monts…
Cuidem de la nostra terra, cuidem de totes les persones que hi habiten. Cuidem la Vida… – escriu Rozalén a la seva web-
Lletra
Una niña triste en el espejo me mira prudente y no quiere hablar
Hay un monstruo gris en la cocina
Que lo rompe todo
Que no para de gritar
Tengo una mano en el cuello
Que con sutileza me impide respirar
Una venda me tapa los ojos
Puedo oler el miedo y se acerca
Tengo un nudo en las cuerdas que ensucia mi voz al cantar
Tengo una culpa que me aprieta
Se posa en mis hombros y me cuesta andar
Pero dibujé una puerta violeta en la pared
Y al entrar me liberé
Como se despliega la vela de un barco
Desperté en un prado verde muy lejos de aquí
Corrí, grité, reí
Sé lo que no quiero
Ahora estoy a salvo
Una flor que se marchita
Un árbol que no crece porque no es su lugar
Un castigo que se me impone
Un verso que me tacha y me anula
Tengo todo el cuerpo encadenado
Las manos agrietadas
Mil arrugas en la piel
Las fantasmas hablan en la nuca
Se reabre la herida y me sangra
Hay un jilguero en mi garganta que vuela con fuerza
Tengo la necesidad de girar la llave y no mirar atrás
Así que dibujé una puerta violeta en la pared
Y al entrar me liberé
Como se despliega la vela de un barco
Desperté en un prado verde muy lejos de aquí
Corrí, grité, reí
Sé lo que no quiero
Ahora estoy a salvo
Así que dibujé una puerta violeta en la pared
Y al entrar me liberé
Como se despliega la vela de un barco
Amanecí en un prado verde muy lejos de aquí
Corrí, grité, reí
Sé lo que no quiero
Ahora estoy a salvo
Aquí teniu el vídeo:
