El Col·legi La MERCÈ vol col·laborar amb la campanya organitzada per Creu Roja Posa el teu mòbil on més es necessita . Aquesta campanya pretén recollir tots els mòbils que tenim a casa i que ja no els fem servir i que una empresa s’encarregui del seu reciclatge.Amb els benefecis es recolzaran les activitats de l’ONG “Entre culturas “. És una manera fàcil de col·laborar amb el medi ambient, i és per aquest motiu que l’escola disposarà d’un contenidor especial perquè alumnes, professors, i pares dipositem aquests mòbils durant la setmana del 15 al 19 de novembre .
Mobilitza’t

Els alumnes de Pastoral de 4rt d’ESO de LA MERCÈ de Martorell hem entrat dins el món del voluntariat recolzant activitats coordinades amb el professorat de l’escola i l’ONG MANS MERCEDÀRIES. Aquest trimestre ja hem participat en diferents activitats.

Fira dels drets de l’infant

L’Esplai Trencadissa va celebrar, com cada any, la Fira al carrer per als Drets de l’Infant, i nosaltres, juntament amb alguns professors vam participar en la botiga solidària de l’ONG, per tal de recollir diners per al proper Camp de treball a N’Kondedzi (Moçambic). La jornada va ser un èxit, molta gent solidària ens va comprar productes per tal d’ajudar el tercer món.

” El dia 26 de gener 5è A i B vam anar a la biblioteca del Centre Cultural a conèixer Ricardo Alcántara. Li vam fer moltes preguntes i ell les va contestar totes. Ens va explicar la seva vida i els contes que havia escrit.”
Clàudia Ibàñez

” Hi vam anar perquè ens vam llegir un llibre que l’havia fet ell i es titulava
Qui estima els vells ? “
Alex Torralba Higelmo
” Ens va dir que va néixer a Uruguai i se’n va anar a Brasil, a la capital que es diu Brasília i després va venir a Barcelona a escriure molts llibres com el que hem llegit. Ens va dir que havia treballat de moltes coses, de cuiner, de ballarí a un bar, de psicòleg… “
Jordi Solías
” El primer llibre que va llegir va ser ALICIA EN EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS “.
” Ens va dir que havia publicat 144 contes i tots eren per nens joves o petits. Ens va dir que el seu company i il.lustrador era el Gusti “.
Albert Garcia Tengo

” … ens va parlar una mica de tots els llibres que ha escrit. La meva pregunta va ser: – Quin va ser el primer llibre que vas escriure ? I ell em va contestar: el primer llibre va ser GUARAÇÚ. “
Clàudia Dobrescu Macarro
David Marín Gómez
” Ricardo Alcántara és un escriptor que ens va sorprendre molt perquè va escriure llibres en diferents llengües i fins i tot uns dibuixos animats que es diuen JUANITO JONES “.
Cristina Pareja Sánchez
” Ens va explicar que va trigar 8 mesos en escriure el conte, considerant que va trigar tant el llibre està bé. Quan vam acabar ens va firmar el llibre. La visita va ser un èxit. “
Obdúlia
” Va ser una experiència molt maca perquè no sempre podem conèixer l’autor d’un llibre “.
Lídia Bontempelli
” Em va agradar molt veure’l, al principi, però al final em vaig avorrir una mica… “
Clàudia Cerezo Garcia
” En fi, va ser molt divertit i ara a l’escola fem un treball d’ell “.
Clàudia Padilla

Els esports
Cotilleos
Endevinalles, acudits…
Cançó del Shin-Chan
Entrevista a l’Esteve, l’entrenador de basquet.

Esports
Espai musical: entrevista a “Tito Robin” i actuació
Més esports
Entrevista a la Mercè Martínez
La junta de los chistes-La Cartelera-Discos nuevos-Comentarios-La junta de los dibujos animados…

Los días 1,2 y 3 de Mayo de 1998, nuestra escuela se convirtió en la sede de unos Juegos Olímpicos muy especiales. Alumnos, profesores y familiares de las escuelas mercedarias de Santander, Zaragoza, Sant Feliu de Llobregat, Barcelona y Martorell se encontraron para disfrutar de unas jornadas deportivas donde la participación, la amistad y las ganas de pasarlo bien fueron las notas dominantes.
A pesar de la lluvia inicial, la llegada de la antorcha olímpica a nuestra ciudad, marcó el inicio de unos días en que el deporte fue el punto de unión entre todos . Amistad , deporte y escuela se fusionaron para dejar buena constancia del objetivo de estas olimpíadas.
Las competiciones de básquet, fútbol y voleibol que tuvieron lugar en diferentes espacios, ofrecieron una muestra de compañerismo, deportividad y solidaridad entre todo el mundo. Mencionar también el trabajo de los voluntarios olímpicos, Cruz Roja y todos los miembros de nuestra comunidad educativa (profesores, APA, etc…) que velaron, en todo momento, para que estas jornadas transcurrieran con total normalidad.
La recepción de chicos y chicas provenientes de Santander y Zaragoza fue todo un éxito, las familias de Martorell demostraron, una vez más, su entusiasmo y colaboración para ser partícipes de un hecho, hasta ahora desconocido en nuestra escuela. Todo el mundo queria estar allí para animar a los suyos y ser testimonios de lo que sucedía, todos querian explicar lo que estaba pasando y todos lo consiguieron.
Gritos, risas y algunas lágrimas resbalando por las mejillas fueron el fruto del espíritu lleno de ilusión, de espontaneidad y deportividad que hicieron de estas Olimpíadas unas jornadas inolvidables.
¡ Gracias a todos !

Els dies 1,2 i 3 de Maig de 1998, la nostra escola es va converir en la seu d’uns Jocs Olímpics molt especials. Alumnes, professors i familiars de les escoles mercedàries de Santander, Saragossa, Sant Feliu de Llobregat, Barcelona i Martorell van trobar-se per gaudir d’unes jornades esportives on, la participació, l’amistat i les ganes de passar-ho bé van ser les notes dominants.
Malgrat la pluja inicial, l’arribada de la torxa olímpica a la nostra vila, va marcar el començament d’uns dies en què l’esport va ser el punt d’unió entre tots nosaltres. Amistat,esport i escola van fusionar-se per deixar ben palès l’objectiu d’aquestes olímpiades.
Les competicions de bàsquet, fútbol i voleibol que van tenir lloc en diferents espais, oferiren una mostra de companyerisme, esportivitat i solidaritat entre tothom. Cal afegir, també la tasca dels voluntaris olímpics, Creu Roja i tots el membre de la nostra comunitat educativa (professors, APA, etc…) que van vetllar, en tot moment, perquè aquestes Jornades es desenvolupessin amb total normalitat.
L’acollida de nois i noies provinents de Santander i Saragossa fou tot un èxit, les famílies martorellenques van demostrar, un cop més, el seu entusiasme i col.laboració per ser partíceps d’un fet, fins ara desconegut, en la nostra escola. Tothom volia ser-hi per animar els seus, tothom volia ser testimoni d’allò que veien, tothom volia explicar el que passava i tothom ho va aconseguir.
Crits, rialles i alguna llàgrima relliscant galta avall van ser el fruit d’uns esperits plens d’il.lusió, d’espontaneïtat i d’esportivitat que van fer d’aquestes Olímpiades unes jornades inoblidables.
¡ Gràcies a tots !