M’agradaria veure el món amb la senzillesa i meravellosa perspectiva dels ulls d’un nen. Els infants viuen l’ara amb tota la intensitat que mereix, no es preocupen del que vindrà i tampoc del que ja ha passat i és per això que gaudeixen la vida com tan sols ells saben. Quan els deixem una càmera de fotos tot això es veu reflectit a les seves instantànies, no hi ha “postureig”, hi ha autenticitat i realitat. Realitat que sembla que als adults ens espanta.

Un racó o ambient de l’aula dedicat a la fotografia és un recurs molt motivador i una molt bona oportunitat per treballar diversos aspectes del desenvolupament infantil com són: la creativitat, l’observació directa, la paciència, la tolerància a la frustració, les emocions i fins i tot el pensament crític.

A més a més a partir d’una fotografia podem treballar tots els llenguatges (plàstic, verbal, matemàtic…), i que millor que fer-ho a partir d’una fotografia feta per ells mateixos? I així aprofitar per potenciar l’autoestima i l’autoconcepte de l’infant.

Actualment són moltes les nenes i nens que estan farts de ser els protagonistes de les nostres fotos, potser ja és hora que els fem protagonistes des de l’altra banda de la càmera i els convidem a fer fotografies des d’una perspectiva creativa, realista i sobre tot responsable, penso que la vida és per viure-la i no per ser immortalitzada.