M’agradaria veure el món amb la senzillesa i meravellosa perspectiva dels ulls d’un nen. Els infants viuen l’ara amb tota la intensitat que mereix, no es preocupen del que vindrà i tampoc del que ja ha passat i és per això que gaudeixen la vida com tan sols ells saben. Quan els deixem una càmera de fotos tot això es veu reflectit a les seves instantànies, no hi ha “postureig”, hi ha autenticitat i realitat. Realitat que sembla que als adults ens espanta.

Un racó o ambient de l’aula dedicat a la fotografia és un recurs molt motivador i una molt bona oportunitat per treballar diversos aspectes del desenvolupament infantil com són: la creativitat, l’observació directa, la paciència, la tolerància a la frustració, les emocions i fins i tot el pensament crític.

A més a més a partir d’una fotografia podem treballar tots els llenguatges (plàstic, verbal, matemàtic…), i que millor que fer-ho a partir d’una fotografia feta per ells mateixos? I així aprofitar per potenciar l’autoestima i l’autoconcepte de l’infant.

Actualment són moltes les nenes i nens que estan farts de ser els protagonistes de les nostres fotos, potser ja és hora que els fem protagonistes des de l’altra banda de la càmera i els convidem a fer fotografies des d’una perspectiva creativa, realista i sobre tot responsable, penso que la vida és per viure-la i no per ser immortalitzada.

Diàriament al nostre voltant “tot sona”, alguns d’aquests sons vénen de la natura i altres els produïm les persones amb les nostres activitats quotidianes.

T’atreveixes a esbrinar si el que escoltaràs és natural o artificial i de què es tracta exactament?

Escolta escolta!! 😉

Tots els nens i nenes frueixen de les endevinalles, se senten atrets pel repte que suposa esbrinar un enigma i per la sonoritat de les paraules en les rimes creades.

És un recurs fantàstic a qualsevol edat perquè alhora que gaudeixen,  els desperta la imaginació i la curiositat, a més a més entre rialles i sense adonar-se enriqueixen el seu vocabulari.

Així que aquí en van algunes! Endevina endevinalla….

I ara des de la veu dels més petits!

Les has esbrinat totes?? 😉

Leyre “Fulles de la tardor”

• El pati dels més petits!

Actualment faig de mestra de suport a infantil a una de les 5 escoles públiques de Valls (Tarragona). Som una escola d’una línia i cap de les tres aules d’infantil arriba als 20 alumnes, tot un goig!

Les aules estan repartides en tres plantes: P3 (planta baixa), P4 i P5 (1a. Planta on també hi ha l’aula d’informàtica, el gimnàs i la biblioteca) i Primària (2a. Planta).

Cadascuna de les aules, tant d’infantil com de primaria, compta amb un ordinador de taula i la corresponent PDI.