L’arbre de Nadal
Enguany per Nadal
penso guarnir un arbre
tot especial.
No el faré pas
al rebedor:
el plantaré dins
del meu cap,
on no hi ha
teulat
i podrà pujar
ban alt i ben sa.
Serà un gran avet
amb mil de
branques i ben verd
el més bell del món
ple de regals encisadors
d’aquells que mai no són
als aparadors:
un raig de sol per al pardal que tremola
una catifa de violes
per al prat gelat;
la solució
del problema
més enrevessat
per als escolars
fluixos en aritmètica,
una bona paga
per al jubilat;
doble mesada
per al mestre
pacient,
i l’oli barat
i el pa regalat
a tota la gent.
I una muntanya
de jocs i
joguines,
i en lloc de les
etiquetes
amb preu, hi
veureu
els noms dels
nens i les nenes,
d’aquí i d’arreu,
que mai no han tingut
res per Nadal
i mai no han sabut
què és un regal.
Perquè si un sol
vailet resta
sense festa
ni que només
sigui un sol petit
que a qualsevol
lloc del món,
qui sap on,
plora la vida
amb pena i delit,
Nadal és una
gran mentida
i s’ha de fer tot
nou,
com una divisió
quan no surt
la prova del nou.
Gianni Rodari, escriptor i pedagog.
Omegna, 23 d´ octubre de 1920 – Roma, 14 d’ abril de 1980