23 d’abril : Sant Jordi

FELIÇ  DIADA  DE  SANT JORDI!!!

I DIU LA LLEGENDA…..

Segons la tradició, la vila de Montblanc estava sent aterrida per un colossal drac. La bèstia s’havia instal · lat als afores del poble, infectant l’aire i l’aigua amb el seu alè pudent i causant estralls entre el bestiar. En la seva recerca d’aliment, cada vegada s’aproximava més a les muralles, de manera que els veïns van haver de buscar una forma de mantenir-lo apartat.

Van començar donant-li de menjar ovelles, quan aquestes es van acabar, van seguir amb els bous, i després amb els cavalls. I per fi no van tenir més remei que sacrificar als propis habitants.

Es van ficar els noms de tots en una olla, també el del rei, i el de la seva filla la princesa, i cada dia una mà innocent decidia qui moriria l’endemà.

I una tarda l’escollida va ser la princesa. Diuen uns que el rei va plorar i suplicar als seus súbdits per la vida de la seva filla, però que de res li va servir, ja que no era l’únic pare desconsolat. Diuen altres que el rei va lliurar la seva filla amb valentia i enteresa. Sigui com sigui, la jove va sortir de les muralles i es va dirigir cap al seu trist destí.

Quan el terrible drac avançava cap a ella, va sorgir entre la boira un bell cavaller vestit de blanc sobre un cavall blanc que va carregar contra la bèstia. L’animal, ferit, es va sotmetre al cavaller, que li va lligar al coll un extrem del cinturó de la princesa.

La dama va prendre l’altre extrem del cinturó i, per sorpresa dels pobladors de Montblanc, va conduir el drac com a un gosset fins a la porta de la ciutat. Allà, a la vista de tots, el cavaller va rematar a la bèstia d’un precís cop de llança.

Diuen uns que el drac es va fondre i va ser absorbit per la terra. Diuen altres que un gran bassal de sang es va formar als peus del cavaller. Sigui com sigui, en aquell mateix instant va créixer un roser i de les seves branques van brollar vermelles roses.

Jordi, que és com es deia el cavaller, va obsequiar a la princesa amb una d’aquestes roses.

Semblant gesta va fer que el sant cavaller aconseguís fama i popularitat durant la Edat mitjana, i que fos escollit patró de la cavalleria i la noblesa.