Eren dos persones un investigador gran que es deia Guillem d’OKLAM i un seu alimne, que van anar a un monestir a investigar assesinats molts estranys que allà hi passava.

Allà en el monestir hi habia una biblioteca on hi habia molts llibres que ningú rls podia llegir i a dins només i podia entrar en Jordi un sec i un seu ajudant. Mentre a el monestir s’anaven produïnt assesinats. En Guillem i el seu alumne anaven investigant i els i s’emblava que els morts havien sigut envarinats.

Entre tot aquell enrenou hi ha un moment en que l’alumne va a investigar per ordres d’en Guillem a dins una cambra i mentre estava investigant va entrar un senyor i es va haver d’amegar i vet aquí que es va trobar també amagada a una noia bonica del poble i quan el senyor sen va anar es van embolicar fins arrivar a fer l’amor.

Els dias anaven passant fins que un dia vaarrivar a al monestir la Santa Inquisició i aquesta un bon dia va veure un dobnurmal amb la noia i un gall negre que el gat i gall negre significan ael dimoni i els van comdetmnar a la foguera perquè havien confasat si no haurien estat turturats. Es va fer un judici hi es va dictar que la noia, el subnormal i un altre home que havia confesat parlar amb el diable havien de anar a la foguera-

En Guillem va veureque a la biblioteca i passava alguna cosa estranya i mentre l’amor de l’alumne i companyia es cremaven, ell i l’alumne van anar aveure que passava hi i van veure l’assesí el sec Jordi i aquest tal es va fer veure que es rendia i li va donar el llibre perquè el llegis i en Guillem tot llest va posar-se un guà perquè sabia que a les pàgines hi había ver. El sec es va endefadar i va cremar tot el monestir i el poble va poder salbar a la noia i quan ells estaven marxant va veure la noia però l’alumne va ana amb en Guillem.

 

 

Havia un nen que es deia Carl Fredricksen que un dia va conèixer l’Ellie la qual es van fer molts amics. Amb mica en mica que van anar-se fen grans es van casari es van arreglar una casa abandonada i deixada i si van posar mobles i la van pintar tota. Mentre anaven passant els anys l’Ellie va agafar una maleltia de la qual de cap d’un més es va morir.

Tots quatre cantons de la casa estava en obres i un dia li van xafar la bústia i ell es va rebotar i va pegar l’obré.

El jutge li va dir que havia d’anar a una resid’encia i ell com que no volia, va penjar milers de globos a la casa perquè marxes volant.

Van anar a parar a la cascada del paradís, la qual era el somni de l’Ellie. S’en va adonar que amb ell viatjava un nen que un dia el va visitar. Allà van conèixer en Kevin un ocell i en Dug un gos i es van fer amics. Van conèixer un avi que volia enpresonar en Kevin i van aconseguir escapar-se amb la casa voladora.

Quan van intentar escapar-se un gos li va mossegar la pota amb en Kevin  i ara anava ferit.

L’avi no es va rendir i un dia va fer veure que en l’hortitzó havien els fills d’en Kevin i cla en Kevin s’ho va creure hi va anar fins allí però era una trampa i el van empresonar. L’avi es va enfadar perquè deia que si no haguessin conegut els animals no li haguessin passat aquelles coses.

Van haver de fer molts esforsos per aconseguir rescatar en Kevin.

Despres de acabar-se totes les hisòries en Kevin s’en va anar amb els seus fills i l’avi , el nen i el gos van anar un altre cop a la ciutat.

 

 

 

                                                        

Quim Saperas

Una vegada hi havia un planeta molt llunyà on hi vivien uns petits monstres molt emprenyadors. Aquells petits monstres eren molt trapelles perquè a la seva sang hi havia una substància tòxica que els feia moure’s sense parar i mai es podien quedar quiets .Un dia uns petits monstres que eren germans van anar d’excursió a dalt d’una muntanya on hi havia una font d’aigua potable. Van dinar, i caminant per sobre els  arbres per sobre la font … és clar perquè no es podien estar quiets. Un dia un savi del planeta del costat va anar  al planeta dels monstres a veure si podia arreglar aquella malaltia. Es va passar un parell de dies en aquell planeta fins que va trobar el remei per curar la malaltia i tots se la van prendre i van ser monstres normals per tota la vida.

Quim Saperas Querol

10-11-09

Era una vegada un nen que és deia Tom i tenia moltes ganes de fer la 
festa de Halloween. Però el dia abans els seus pares li van dir que no
faria la festa de Halloween perquè farien la castanyada, ell els hi va 
dir que ja tenia la disfressa comprada i era de vampir i les seves 
dues amigues de bruixes, i que també ja tenien els decorats i el 
menjar a casa de les 
amigues. Al dia següent a la nit va anar al labavo amb una bossa on hi 
duia la disfressa, va saltar per la finestra del labavo i s'en va
anar a casa l'Emma i la Maria que vivien en el carrer del darrere.
Quan va arribar a casa les seves dues amigues i va obrir la porta es va 
fer un espant molt gros perquè hi havien les parets de color negres i la
decoració de colors: taronja, verd, lila,rosa ... i pel terra hi havien 
carbasses.
A casa seva els pares van entrar al labavo i van veure la finestra oberta 
i en Tom no era en lloc.Van trucar als pares de l'Emma i la Maria , els 
van dir que eren allà amb ells.
Es van disfressar i van anar a casa les amigues d'en Tom .
Quan van entrar van veure a tots ballant i rient com bojos.Van entrar 
d'amagat i els hi van fer un espant molt gros. Al final tots
es van posar a riure i a ballar fins l'endemà.

  

Ona Colell Prat

Ona Colell Prat

22, d’Octubre de 2009

                   ELS ROBOTS S’ESCAPEN

Era una vegada una noia que tenia dos fills petits:’tots dos 

eren rossos i amb els ulls blaus, tenien dos anys’.Un dia quan 

la seva mare venia de portar-los a la guarderia va passar per 

una tenda de robots i va comprar dos robots:’un per que els nens 

és divertissin jugant amb ell i l’altre3 que era una noia perquè

 l’ajudes a fer les feines de casa’.

Al matí següent els dos robots els van despertar i els varen 

fer baixar a esmorzà i desprès la mare es va anar a vestir i

 cap a treballar mentre que els robots van vestir hi van 

preparar l’esmorzar i després els van duur a la guarderia. 

Cada dia feien el mateix fins que un dia a la nit es van escapar, 

l’endemà al matíquan és va despertar va veure que el seu rellotge

 marcava les 11 h. del matí, van buscar els robots per tota la 

ciutat i per tot el país van penjar coartells, un cop van arribar 

en una ciutat que es deia: “ saaporedondo”i tenia 

més de 10.000.000 habitants i només arribar a la primera botiga 

que va entrar i els van dir que allà no hi havia passat cap 

robot amb aquell aspecte, i si havia passat no ho havien vist.

Els nens que ja estaven molt cansats i és van posar a plorar, 

fins que, al final els botiguersn els digueren que podien 

quedar-se a sopar amb ells i si volien tembé a dormir,

 que ja els montarien l’habitació per dormir.

Es van dutxar i es van posar el pijama i les sabatilles que 

els habien deixat, van baixar a sopar i quan van acabar 

de sopar se’n van a dormir ala seva habitació. Quan es 

van despertar al matí i es van vestir 

van anar a baix a esmorzàr van arribar al menjador i

 van veure les llums apagades, quan van entrar és van

 obrir tots els llums i els van fer seure , els taparen els 

ulls i quan els van destapar els ulls van veure els dos robots 

allà. I van viure feliços la famìlia i els dos robots per a sempre més.