Hi havia una vegada dues bruixes la mare i la filla que vivien en un castell molt maco però havien dues bruixes molt lletges i dolentes. Cada dia feien alguna entremaliadura, Un dia a les bruixes bones quan es van llevar el matí es vantrobar la casa desurdenada i les parets pintades de tots colors Ja estaven tipes que les anessin empipant perquè cada dia les empipavent fins que un dia lesbruixes bones van agafar el telèfano i van trocar els policies i la guàrdia civil. Les bruixes dolentes tenien molta por que les matessin . La policia se´n va anar al castell de les bruixes dolentes i els hi ban dir que es tranquilitzesin nomes les tancaven a la presó i les bruixes ban denar peró a les altres bruixes i es van perdonar i des´aquell dia no les van empipar més conte acabat conte sa´hacabat. CARLA SALA

Una vegada en una casa atrotinada hi vivia una bruixa que es deia: Matilda. Era una bruixa molt dolenta, amb una berruga al nas, els cabells els tenia molts llargs inegres, un barret i un vestit atrotinat i espallufat.   Un dia li va arribar una invitació de la festa de Halloween. Es va vestir de vampir amb unes dents plenes de sang. És va trobar un nen que va marxar corrent perquè es pensava que se’l menjaria. I no tenia ganes de morir-se. El nen va anar-se’n corrent cap a casa seva i ho va explicar tot i es van estranyar molt. Cada vegada que veia  algú i es pensava que era un vampir. El van portar al psicòleg per què li mirés el cap i li fes preguntes. I quan va haver passat un any ja no se’n enrecordava. I no hi va tornar a pensar més.

VINYET COMA MACIÀ 6É

Hi havia un Robot que va anar a la Platja per trobar – se un amb un amic de Font Verda . El Seu amic es va enfadar perquè s’en va anar a casa seva perqué tenia de fer deures de llengua catalana i de Mates . Pel matí va tenir d anar d ‘excusió al Montseny amb el cole i després van anar a casa del vei i tenia de rentar amb la rentadora que parlava en Alemany i Català per això estava una mica tocat del bolet el robot i també tenia molt mal de panxa i de sobte es va adormir i va venir un gos i el va despertar.ERIC  SÁNCHEZ

Hi havia una vegada un robot que es deia Pepet i el van comprar una familía que es deia Sala . El robot feia de tot rentava els plats, cuinava, feia el llit, netejava la casa. Però no dormia mai no es podia estar quiet mai,  mai !! i la familía Sala no sabien que fer perquè l´estimaven molt.Van anar a un bosc a collir bolets i després a l’hora de tornar a casa amb el cotxe i les claus de cotxe estaven a dins del malater i no podien anar a casa sense cotxe i a peu era molt lluny i que van fer es van fer una cabanya i foc a terra i sort que portaven bolets per menjar i se´ls van menjar però no estaven quiets i es van quedar a dormir a la cabanya que van fer i l’endemà es van llevar i les claus sabeu a on estaven,  a la butxaca dels pantalons.La familia Sala

es pensaven que les claus estaven al cotxe i van poder anar a casa i el robot des d’aquell dia va poder dormir i conte contat  ja s´ha acabar CARLA SALA

Hi havia una vegada una persona que tenia un robot. I que li duia tot el menjar  i el dutxava , li rentava la roba , els plats i tot. En tenia un altre

que era un gos , que li duia la roba , però el tenia perquè sabia fer robots

Treballava em una “robotaria”. I els seus germans també tenien robots però

els robots que tenien eren fets de la persona que treballava en una “robotaria” . Els robots dels germans eren tallagespes.

Però aquells robots xerraven i un digué.

Ja estic fart de fer la feina ?

I un altre digué jo també ?

I tu,  jo encara més ?

Me’n vaig

i la persona se’n va anar a buscar-los hores i hores però el final els va trobar però li va costar hores perquè no volien tornar.El gos va començar a pixar i l’altre a saltar i l’altre a cantar i quan van arribar els va tancar amb clau  i un digué ara m’adono que s’està millor aquí amb la persona gràcies per trobant-se. ROGER PUIG GIRAVENT 6è

Una vegada hi havia una senyora bastant gran que més o menys tenia uns vuitanta anys. No es podia moure gaire i això que tenia una casa molt gran gràcies a treballa cinquanta anys seguits sense parar. I, es clar, no podia netejar-la tota i va anar a comprar un robot bastant bo i que sigués com una persona. Al va portar a casa i el va engegar. Li feia molt servei, companyia i es van fer molt amics. Un dia, el robot es va assabentar que la seva mare es va desmaiar. El robot, es clar, volia anar a robotlandia que era el seu país. La senyora no volia perquè es quedaria sense companyia, però entenia que el robot volia anar a veure la seva mare. El robot va fer les maletes, ja tenia el bitllet d’avió. Es va despedir de la senyora i el robot va dir: tornaré de qui un parell de dies mes o menys. La senyora trista li va fer un abraçada i va veure com s’ananava. Va pasar dos dies tristos i en plors però de cop i volta va sonar el telèfon i es va aixugar les llàgrimes i va contestar:

-Digui…

-Sóc el robot

-Holaaaa, com estàs?

-Bé… però la mare s’ha mort.

-Ostres, em sap molt greu

-Ho sento m’hauré de quedar un temps

-Vale, vale, fins haviat, t’estimo…..

Van acabar la conversa. Per una banda la senyora estava contenta perquè el robot li havia demostrat que era molt bona persona, però per l’altra banda estava molt trista perquè tornaria molt tard. Passant dies i dies trista. Un dia va sonar el timbre i era el robot. Es van posar tots molt contents i van ser feliços molt de temps

Quim Saperas Querol

23-10-2009

– Hi havia una vegada una família que es deia Pam-i-Pipa-2, de robots que vivien en un xatarrero. Un dia van decidir anar a veure els seus familiars, que vivien en una casa molt gran que estava en ruïnes. Quant hi van arribar van descobrir que no hi vivien els seus familiars, hi havien construït una ciutat, hi vivien famílies i famílies de robots. Van buscar els seus familiars i buscant i buscant, el final van arribar el centre de la ciutat i van veure un castell gegant. El final de buscar i buscar van preguntar a un robot si coneixia la família Pam-i-Pipa, aquell robot els hi va contestar:

–        Què sou nous?

–        Si, és que hem vingut a veure els nostres familiars els Pam-i-Pipa.

El robot els hi va contestar els vostres senyors familiars són els fundadors de la ciutat. La família van preguntar si els podien veure, el robot els va fer pujar fins els guardes, els guardes van anunciar els seus familiars que havíen arribat uns seus familiars.

Els familiars en sentir allò van pensar: deuen ser els Pam-i-Pipa-2.

Quant els Pam-i-Pipa van veure els Pam-i-Pipa2 van estar tant contents que van muntar una festa.

A la festa van convidar a tots els robots de la ciutat, van fer una festa molt divertida .

Al final la família es va emocionar i van estar tan contens que van decidir quedar-se a viure a la ciutat i tal dit i tal fet, es van quedar a viure a la ciutat.

Pau Tomàs Font                                                                                          23/10/09    

Hi havia una vegada una noia que no tenia temps de fer les feines de la casa. Un dia ve decidir anar a una fira robòtica. I es va comprar un robot que cuinava, rentava, anava a comprar, tec… Aquella noia estava molt contenta de tenir aquell robot per que li preparava el menjar. Quan el robot es va espatllar el va donar al testarrer. I se’n va comprar un altre que encara feia més coses no es xafava mai. Llavors va trobar xicot i va tenir un fill que es deia: Jan. Quan va tenir un any el van batejar i al cap d’un mes es van casar i el casament va durar dos dies. Quan el nen va fer 3 anys li van regalar un robot que es deia : Tibo. Era un gos de color plata i amb els ulls negres com si portes ulleres. El nen va tenir aquell robot fins que es va morir. En Jan es va morir amb vuitanta dos anys. La seva mare es va morir amb noranta nou anys i el seu pare amb noranta vuit. En Jan va trobar novia i un fill i el robot quan el Jan es va morir el va passar al seu fill. I així fins que es va espatllar el robat.

vinyet coma macià

En  aquest  paisatge  es  veuen  unes  muntanyes  molt  altes,   molt  punxegudes  i    també  amb  molta  neu,  amb  uns  núvols  molt  amaneçadors  al  fons  de la vall .  També   a   sota  de   les   muntanyes  hi  ha  un  poblet  molt  petitet,   les  cases  estan  molt  disperses  i  n’ hi  ha  molt  poques.  Es  veuen  unes  valls  molt  profundes  i  humides  amb  molta  vegetació  i  animals.

                                                                                                               Pau Tomàs Font