Hi havia una vegada una nena i un nen la nena es diu ALBA i al nen DIDAC, i astaban banyant i van ariva uns
astretarestres que van mata tot el mon van cadar sols la alba i el didac i alba tania ĺalba tania 15 i quen
afet gran se casat amb el didac i van tani un nen i asdiu marc i va muri el didac i ĺalva aspera que els seus fills que sigin gran tindre mes fills amb el seu fill.
Ibtissam 
Una vegada hi havia un poble que es deia Benaure on i vivia un ne negre que es deia Dídac que volia jugar amb uns altres. Aquells com que en Dídac era negre no els hi van agrada i el van tirar a l’aigua.
L’Alba una noia d’uns 15 anys ho va veure i es va tirar a l’aigua a selbar-lo. Ells no s’en van adonar-se però mentre ells dos estaven a dins l’aigua van vindre uns ovnis i van destruir tot lo que van trobar pel mig: persones, cases, cotxes menys totes les coses que estaven en l’aigu mar, rius, i tots els ocells.
Quan van sortir de l’aigua ss’en van adonar que estaven sols i es van posar a plorar perquè eren els dos sols i totes les seves famílies estaven mortes.
Van pensar que hauríen de sobreviure tota la vida amb aquellas ruines i que quan fossin més grans hauríen de tenir fills i fer tornar créixer la vida humana. Van anar passant els anys, algún cop van tindre algún susto en beure persones que havien sobrebiscuts però no en tan bones condiscions com ells. Algún era dolent i els vulien fer mal i ells es defensaven amb armes i mausers i d’altres estaven una mica folls (bojos).
Van passar els anys i una bona nit van decidir fer l’amor i tindre un fill i així ho van fer. L’andemà van pensar que potser s’havien presipitat una mica. DE cap d’uns dies l’Alba s’en va adonar que ja no tenia la regle i volia dir que estava prenyada. Ho van celebrar, i després de fer un llarg viatge amb vaixell per tot el món un dia lÀlba va notar que el nen que tenia a la opanxa volia sortir i ……. hera un nen molt macu ni molt negre ni molt blanc li van dir Mar.
Un bon dia en Dídac va anar a buscar aliment en una casa on hi havia menjar i no se sap perquè, el sostre va caure a sobre d’ell i es va morir. L’alba de cap d’unes hores quan ja era fos va veure que alguna cosa passava i va anar i va veure que s’havia mort i va pensar que hauria de tindre fills amb el seu fill.
Quan l’Alba tenia 18 anys van tenir un fill (nen) que es deia Mar .Al cap de unes 3 setmanes en Dídac quan va anar a buscar aliments s’he li va enderrocar encara més l’edifici on estava ell, l’Alba preocupada a les 9 del vespre va deixar el nen sol a la roulotte i s’en va anar a vuscar-lo, quan va arribar al lloc on era en Dídac nomès va veure el cotxe, ella no parava de cridar-lo però ningù la contestava, al final va decidir d’anar-lo a buscar i va veure la mà d’un noi moreno gairebè negre.L’alba es va asustar molt però va decidir d’anar a veure que era, va començar a treure tots els rocs de sobre de la persona i al final va saber que el noi que estava enterrat entre al mig del rocs era en Dídac, l’Alba s’el va endur envolicat en una manta i s’el va endur a la roulotte on allà s’el va endur al costat de l’hort. L’Alba va pensar que quan el seu fill fos gran podria tenir filla amb ell i aixì poder salbar la humanitat.
Eren un nen i una nena que vivien a Benaura i el nen era negre i es deia Dídac i la nena era blanca i es deia Alba.
Un dia en a en Dídac uns nens que sempre li feien la punyeta el van tirar a l’aigua i l’Alba el va anar a buscar pero mentres l’anava ha buscar va passar una catastrofe que nomès van quedar vius ell, l’alba, els peixos i els ocells. Ells van anar a buscar menjar, aig
ua, roba i armes. Agafen un tractor i se’n van lluny de Benaura perquè al cap d’un temps no sentisin la furto dels morts.
Van viure un temps en una cova i el final se’n van anar a la costa. Alla van recollir llibres. Van agafar dues carabanes i un remolc de camió . Una caravana la ferien servir per posar-hi llibres i l’altre per viuri. El remolc el van fer servir de rebost. Un dia van veure una caseta hi van anar-hi ha veure-ho i van veure que hi havia molt de menjar i llavors. Quan va arribar la primavera van anar a donar una volta a europa i una bona nit van decidir fer l’amor. Quan van haver donat la volta a europa van tornar a la costa Catalunya i allà l’Alba al cap de nou mesos va tenir un fill amb en Dídac. El nen és deia: Mar. Un dia en Dídac va anar a buscar menjar i de sobte li va caure una paret al cap i es va morir. L’Alba va seguir fent la seva vida i va pensar que quan el seu fill sigues més gran encara podria tenir més fills amb el seu fill.
Avui divendres 19 de Febrer
el Rei Carnestoltes no es trobava bé!
A tots ens ha deixat
com un mort ben accidentat!
Però davant mestres notaris ha firmat
el testament que ara us quedarà anunciat:
Jo Carnestoltes
rei dels poca-soltes
us vull anunciar
que són els nens i nenes del Lluçanès
molt millor que els del Voltraganès.
Sovint als pares fan enfadar
però els mestres tot ho saben controlar.
Així que ja va sent hora de començar
i grans i petits a callar i escoltar!
De tants pollets com hi ha
a la Nuri molt fan treballar
i mil i un jocs inventar.
Sort que ella no para de valorar
que molt i molt es fan estimar!
A les orenetes de la Núria
els hi agrada tant la gresca
com parar la fresca!
Sort que en té de molt bufons
i d’altres de bons minyons!
Les xivitones de 2n, 4t i 3r
som d’en Carles i la Roser.
Som els més esberats
i amb aquest carnaval
hem quedat un xic descontrolats!
Els abellerols són els més eixerits
ja que no es fan el pipí al llit
per arribar a l’insti molt ben vestits.
En Pep sempre diu que són bona gent
i per això junts treballen de valent.
Però… de lluny ja veig…
que els pares estan a punt d’arribar
I si no ho tinc mal entès
amb una última disfressada
em faran una bona enterrada.
Així que me n’he d’anar
i amb ells deixar-vos estar
Vigileu que us faran menjar
cigrons amb arengades
d’aquelles tan salades.
I despediu-vos del pa i el vi
que els pares diuen
que no us deixarien dormir…!
Bé doncs, adéu siau
Me’n vaig cap al forat
Que més val estar sol
Que mal acompanyat
Per vosaltres la Quaresma ha arribat
I ara tots a fer molta bondat!
Visca el Carnestoltes 2010!
Hi havia una vegada uns nens que estaven molt impacients per anar de colònies a Cabrera de Mar, en un Alberg que es deia Torra Ametller i tenia forma de castell, llàstima que no hi havia piscina, deien els nens. Els nens és deien Pau, Quim, Vinyet i Ona i venien de l’escola Ceip Aurora juntament amb altres escoles. Tenien gustos molt diferents perquè a en Pau li agradava amb moto, en Quim jugar a futbol, a la Vinyet li agradava muntar a cavall i a l’Ona anar amb bici.
Al dia 4 de juny estaven molt impecients per marxar de colònies i a l’hora del pati van marxar a jugar a amagar al bosc i es van perdre.
Els mestres estaven molt preocupats per saber on eren els nens i van crear una assembla amb tots els mestres per buscar els quatre nens perduts pel bosc.
MENTRESTANT AL BOSC …
– com ens ho farem per sortir? – pregunta l’Ona.
– Suposo que ens vindran a buscar- va dir la Vinyet
– No ho sabem!- van dir en Quim i en Pau.
MENTRESTANT …
Els pares i els mestres seguien buscant.
Uns pares van dir:
-Que us sembla si ens separem?
-Si!!- van contestar els pares.
L’endemà a la tarda encara no els havien trobat . I a la nit del dissabte els van trobar morts de fred en una cova. Els pares dels nens se’ls van endur a casa perquè no agafessin més fred. I dilluns poguessin anar de colònies.
El dilluns a les 8:30 ja pujaven a l’autobús per anar a cabrera de Mar. Van arribar a les 10 a cabrera i tots els nens petits encara dormien perquè segur que el dia abans no haurien pogut dormir.
Van anar tots a les seves habitacions a instal·laris i van decidir amb en Quim i en Pau que a la nit farien guerra de coixins a l’habitació de les nenes.
I després van anar a la platja de la costa Daurada i s’hi van estar 2 hores banyant-se i fent castells de sorra. Quan van arribar a la casa de colònies se’n van anar a dutxar i quan van acabar se’n van anar a sopar, van menjar:
Arròs blanc, llom arrebossat amb formatge i iogurts. Quan van acabar de sopar es van posar el pijama i van fer fora a les altres menys a les de Santa Eulàlia. Després van entrar els nens per la finestra i es van posar a fer guerra de coixins. Quan va entrar la mestra els nens es van amagar dintre els sacs de dormir de les nenes . L’endemà al matí van arribar les nenes mortes de fred perquè havien dormit a fora i el s nens havien dormit als seus llits. Els nens van esmorzar i les nenes es van xivar i els van fer fora de les colònies i cap a sant Boi i falta gent.
Ona i Vinyet
6é curs de primaria
Un dia el porquet explorador va sortir a donar una volta a una illa desconeguda. Quan va ser allà el primer que va ser montar la tenda de campanya, es va buscar menjar per passar la nit i mentre menjava es va adormir. L’endema el ma despertar un mico molt trapella. El porquet explorador va pensar…:
– I s’hi hi entro a veure que hi ha?
Va entrar a la cova tot ddicidit veure que hi havia. Quan va ser adins, va sentir un soroll molt fort. Tot decidit va anar a veure què passava. Quant va ser allà, va seure un drac immensde color negre. Es va amagar darrera les roques i de mica en mica s’anava acostant. Quant era molt a prop el drac el va veure i tot enfuriesmat li va dir:
– Qui ets tu?
– Que fas aquí, d’on vens?
– El porquet tot espantat, de seguida li va dir:
– Sóc un porquet explorador, no et vull fer mal .
El drac es va tranquilitzar, en saber que el porquet era inufensiu. El drac el va convidar a la cova. El porquet li va explicat totes les seves aventures i el drac va decidir que li demaneria per ser el seu company avanturer. El porquet va dir que si i van passar tota la vida fent moltes paripécies
Hi havia una vegada un nen que es deia Carl Fredricksen que es va casar amb una noia que es deia Ellie. Quan va ser molt vellet l’Ellie es va morir. L’Ellie tenia un somni que era anar a viure a la cascada del paradís. El Carl es va quedar sol a casa i uns paletes li volien fer vendre la casa per contruir-hi un bloc de pisos.El Carl enfadat va pegar un paleta i li va fer sang al cap. La policia el va fer anar a una residència d’avis. El Carl no hi volia anar i va fer un gran globus de colors per fer volar la casa i anar a la cascada del paradís. Quan es va enlairar es va endur un nen explorador que l’havia anat a visitar. Quan van arribar a la cascada del paradís es van trobar un ocell que es deia Kevin i que feia quatre metres. També es van trobar un gos que parlava que es deia Dug, també van trobar un home que tenia molts gossos que parlaven, i li volia fer mal. Llavors en Carl, en Duc, en Russell i en Kevin es van escapar amb la casa voladora. Al final el senyor dels gossos segresta en Kevin i se l’emporta segrestat amb una nau espacial.
ERIC SÀNCHEZ 5è curs
Una vegada hi havia un matrimoni que tenia set fills i una filla.
quan va nèixer la nena, tothom va estar molt contenta, però la
nena havia nascut molt primeta i malaltissa i van tenir por que es
moris. Com que els pares volien batejar-la abans que no fos
massa tard, van enviar els set nois al pou a buscar aigua. Els
nois hi van còrrer, però com que tots volien pouar alhora, els va
caure el càntir dins del pou. Aleshores es van espantar tant que
es van quedar quiets al voltant del pou sense saber que havien de fer.
IBTISSAM 5è
