Una cascada de colors
Hi havia una vegada una nena que es deia Anna.
L’Anna vivia en una casa d’un prat. Al costat i passava un riu petitet que passava amb molta força.
A l’Anna li agradava tirar pedres de colors al riu. Però un dia hi va caure.
Per sort una xivitona màgica la va acompanyar fins al final del riu on totes aquelles pedres de colors havien construït una cascada de colors molt maca.
Des d’aquell dia viuen felices.
Conte de Segon
Geronimo i Martin Gala van anar a l’agencia de viatges te’n fies o no te’n fies? El director era el senyor Estafetes que era amic d’en Martin Gala. Li va programa un viatge a Puerto Cocambe i marxava la nit del dia que pagava. Quan va arribar-hi va anar a l’hotel las ratalyas. Quan va arribarà a l’hotel li van donar la calau de l’habitació 13. Va tenir de pujar les maletes per l’escala perquè no hi havia ascensor quan va arribar davant de la porta va veure que era una habitació desastrosa no semblava una habitació per un hotel dels més cars. Era una habitació amb les parets de fusta corcada tota pintada de verd llangardaix, al lavabo, en coptes de ser una banyera, hi havia un gibrell metàl·lic abonyegat no hi havia nevera ni televisió, el cobrellit feia pudor de pixat de gat. La moqueta era d’un color fosc igual que les tovalloles i els llençols. A la dutxa no hi havia aigua ni calenta ni freda. El terra estava ple de escarabats. Quan volia obrir la maleta no la podia obrir per que no trobava la clau. No sabia portat el banyador i se’n va haver de anar a comprar un a la botiga de roba de l’hotel. Li van dir que de l’hotel a la platja hi ha 2 hores de camí. Si va quedar una setmana i va fer tot tipus de esports. I quan va tornar es va empipar molt i va dir que no aniria mai més de vacances.
PERSONATGES
– Geronimo Stilton
– Tea Stilton
– Martin Gala
– Benjamí
– Estafetes
Vinyet Coma i Macià
En Geronimo Stliton, era el director de L’eco del Rosegador el diari més venut a tot Ratalona.
Ell no tenia cap noticia per afeigir al seu diari de l’eco del rosegador. Quan Va rebre una trucada misteriosa,va reconeixe que era la TENEBROSA TENEBRAX de la Família dels tenebrax , la va reconèixer per la seva veu i li va dir…. Que fes les maletes que li volia presentar a la Família i que havia d’anar al Testament del meu Avi Franchenstain. Ell es va disfressar i va marxar per darrere però la Tenebrosa ja ho sabia que s’escaparia i el va enxampar mentre marxava…
Van marxar amb el cotxe fúnebre direcció a la Vall dels Vampirs Bufats on el guardia de la casa era una planta piranya. Quan van arribar primer es van presentar amb:
-Enterrats tenebrax ( Pare)
-Majordom
-El senyor josep (cuiner)
-Madam Latomb
-Esgarrifalla
-Esnyic i Esnyac
-L’escarbat kafka
-Poldo el Fantasma
– La cosa
El majordom li va ensenyar on descansaven els Hostes i el va avisar que la alfombra era una mica trapella i que si necessitava algú que crides .
Va intentar posar-se sobre el llit i va quedar enrotllat a la alfombra….
Esnyic i Esnyac li van fer brometes de les seves i Podlo el fantasma els va ajudar.
En Geronimo es volia escapar i va intentar sortir per la finestra trepant per la paret de la casa però li feia por perquè hi havia la Cosa (Suc de color Verd que si ho toques et mors) El Senyor majordom el va salvar. Buscant un lavabo per primera vegada va entrar a
|
Hivernacle de les maduixes carnívores! |
El segon cop va anar a parar a un lavabo de color negre amb una calavera i deia…
|
Que si jugava el culet i en Geronimo va marxar corrents |
A l’últim intent va aconseguir trobar un lavabo i que no hi havia llum i va encendre la seva lot i va veure tres mòmies es va espantar molt i la Tenebrosa i va anar corrent cap al lavabo…
Quan estaven apunt de començar el testament però abans de que poguessin començar a llegir va arribar el professor Franchestain i els hi va explicar tot ….
I acabada la seva explicació alguns dels seus acudits tenebrosos.
Desprès van tocar el timbre i van veure que era un nen petit i no sabien com es diria i al final van decidir posar-li BEBÈ.
Van sentir una olor molt estranya i en Geronimo el va apagar amb l’estofat i tots el van aplaudir.
Desprès va haver de marxar .
Ona Colell 6é
– Hi havia una vegada un nen que li agradava molt el Nadal. Un Nadal va sortir a buscar el tió, i encontres de trobar un tió va trobar un tió extraterrestre. El nen estava molt estranyat perquè no n’havia vist mai d’aquell tipus de tió: tenia els ulls taronges, el cos verd i la barretina groga.
– El nen li va preguntar:
– Tu no ets aquí, oi?
– I el tió li va contestar:
– Jo sóc de la lluna, però com que m’avorreix perquè els de la lluna ja no em volen fer cagar.
– El nen va dir:
– Et vols quedar aquí aquest Nadal?
– El tió li va dir:
– És clar que si.
– Tots dos van entrar cap a casa i el nen va posar el tió al costat de la llar de foc, i li va posar un plat ple de menjar.
– Això cada dia fins el dia de cagar el tió. El nen quan va veure tots els regals que havia cagat va dir:
– Cada Nadal te pots quedar aquí, sempre més et cuidarem i et donarem menjar perquè puguis cagar molt regals.
Una vegada fa molts anys quan el meu besavi encara era viu, em va explicar que quan ell era petit li va passar una aventura molt estranya i alhora molt divertida. Resulta que un dia de ple Nadal va sentir un soroll a fora el seu jardí. Va sortir corrents cap a fora a veure que era aquell terrabastall. Quan va sortir a fora va veure un petit homenet molt Estrany com un extraterrestre. S’hi va acostar lentament. Quan va estar a dos metres de ell, el petit extraterrestre es va aixecar i li va dir:
– Qui sóc, qui ets,com et dius?
Li va fer molt tipus de preguntes i ell va procurar respondre-les totes. Es van fer amics, molt amics. Fins i tot es va quedar a passar tot el Nadal, fins que va marxar amb la seva família.
I des de aquell dia sempre s’envien cartes de tots tipus.
Quim Saperas
15-12-2009
<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>
Hi havia una vegada un nen que la nit de nadal es va empipar molt i va marxar de casa. Va anar-se’n el jardí que hi havia davant de casa seva i va veure un al·lienigena i es va espantar molt. Va anar-lo a veure i li va demanar si volia ser amic seu. L’al·lienigena va dir que venia del país del nadal i que li anés molt bé l’any que vingués. Ell li va ensenyar casa seva i va entrar-hi per portar-li menjar. Li va portar tres canapés, vuit xocolatines, un regal i un tall de pastís . L’al·lienigena no tenia ganes de menjar i li va dir que s’ho emportaria al seu país i els hi ensenyariaals seus amics. Li va dir que havia d’anar-se’n al seu país perquè començava la festa nadalenca més gran del món. Adeú amic! Fins el proper nadal !
Hi havia una vegada dos nens que se’n van anar d’acampada amb un professor i els nois es deien, Jordi, Jordana , i un cop la tenda tancada i muntada el Jordi va dir:
Ara podrem fer el que voldrem ?
La Jordana va dir. No ho crec perquè anem amb un professor i no ens deixarà.
El Jordi li va dir i si ens escapem jo no em vull escapar i el Jordi va dir doncs així diguem-li. I li van anar a dir:-.Professor algun dia podrem anà am bisi si podreu ena am bisi i cu van peca dallo mes ve.
Roger Puig
18-11-09
Hi havia una vegada el Pau que anava el cole de CIP Aurora i un dia va venir un nen nou que es deia Quim i es van fer amics i van començar a xerrar de la seva vida . El Quim va dir que jugava a futbol i el Pau va dir , jo també? Quina coincidència. A quin equip juges? El chelsea , i tu Pau? Arsenal una cosa Quim, vols venir a jugar a casa meva? Si esperem-nos que vingui la meva mare. ja ve va Quim puja al cotxe. Ja hem arribat Pau que tens una moto? Si quina marca és,KTM Pau jo també en tinc una KTM Pau ja em venen a buscar, Adén Pau fins demà
CARLA SALA
17-11-2009