Eren les vuit del matí.  jo estava assegut a la cuina de casa, a la meva butaca preferida… devant de la llar de foc… tot llegint el diari… bevent glopets una tassa de te aromanitzat al parmesà… i rosegant una galeta de formatge de cabra… quan el telèfon va sonar. vaig allargar la porta i vaig alçar l’auricular. -sí, digueu? aquí stilton, geronimo stilton! una veu va xisclar: -geronimoooooooo! vaig reconèixer la veu: era el meu cosí, Matin Gala. Vaig balbucejar: -Què passa? digues, digues!   si ,si? però ell em va penjar el telèfon al moprros. Que mal educat! PER MIL FORMATGES DE BOLA… Un rat educat no et penja mai el telèfon ela morros!  Festiguejant, vaig telefonar a la meva germana tea. -M’acaba de telefonar Marting Gala. Ella va comentar: – M’hi jugo el que vulgis que t’ha penjat el telèfon als morros, aquell groller! Vaig sospirar i vaig continuar esmorzant. PER MIL FORMATGES DE BOLA… En aquell moment va sonar de nou el telèfon. Vaig alçar l’auricolar i vaig esgüllar: -si, si? vaig sentir la veu  del meu nebot preferit, Benjamí.- Tiet Geronimo, hagi de fer una redacció sobre:” les llegendes de les bones meneres” . Per mil formatges de bola, és clar que sí, vine quan vulgis! T’ajudaré amb molt de gust, és un tema molt interessant! En aquell moment la porta es va obrir de bat a bat i algú va cridar: Geronimooooooooooooooo!

carla sala