Daily Archives: 20 novembre 2012

El museu i les seves coses

Hi havia una vegada una noia que es deia Laura , la L aura és alta .  Té els cabells de color marró clar i té els ulls de color verd blau.  Un dia la Laura i la seva que es deia Nerea , la Nerea tenia els cabells de color marró clar i tenia els ulls de color mel .Vam sortir de casa la Laura. I van anar al metro després d’allà , van baixar del metro i  van anar al museu . Quan van entrar el primer que van veure va ser ossos de dinosaures.

Quan se’n va donar compte s’avien separat . La Laura va trucar a la Nerea però igualment no es trobaven :                                                                                                         -On ets Nerea !!                                                                                                                                -No ho se on sóc estic amb una habitació  molt rara .                                                        La Nerea estavà molt espantada perquè la porta s’havia tancat de cop l’habitació era fosca .                                                                                                                                          La Nerea anava caminant per l’habitació quan de cop va sentir algú  que caminava i semblava un robot .                                                                                               Després la Laura va veure una noia que era un robot . El robot li va dir o-l-a  e-m  d-i-c    y-a-n-e-l-a  jo li vaig dir em dic Laura.                                                                      La Nerea  em va trucar i em  va dir he conegut a una nena robot que es diu Anna l’Anna i la Yanela es van fer molt amigues la Laura i la Nerea al final la Laurai la Nerea es van trubar van tornar a casa .

Gabriela cabello sandoval                                                                             6è

Els forats negres

Hi havia una vegada la Yanela que vivia al futur i la seva amiga que es deia Anna, tenia una gateta que es deia Kity. Jo tenia un gosset que es deia Lolo. Un dia van quedar al parc, una científica que es deia Gabriela ens va dir que si voliem viatjar a través d’un forat negre a l’espai. L’Anna i jo vam dir que si, la professora es va posar molt contenta i els i va demanar si podien anar al seu laboratori, elles van dir que si. Un cop van ser allà van veure un coet gegant, la professora els hi va dir: Amb aquest coet viatjereu a trevés dels forats negres. La Yanela i l’Anna van quedar alucinades amb aquell coet, péro el que les inpresionava més era que amb aquell coet viatgerien a través dels forats negres. Van pujar al coet amb les seves mascotes, van despegar i d’esegida van ser a l’espai. Van trobar el primer forat negre i van anar a parar a unaltre galàxia, van veure un planeta molt estrany, tenia la forma rodona com la de la terra. La Yanela va propossar en apropar-se més, cada cop que s’apropaven se’ assemblava a la terra. L’Anna va dir en aterrar a veure de quin planeta es tractava, van aterrar hi hi havia vida. Però la vida era de robots, la Yanela es va dirigir cap a un un robot, la Yanela el va saludar i el robot va dir: Intrús a la vista. Tots els robots van atacar i les van posar a la presór. L’Anna li va dir a la Kity que anés a buscar les claus.La Kity era l’única que no hi era a la presó.Va anar a buscar les caus i van poder sortir. Van tornar al coet i van tornar cap al seu planeta i elles amb les seves mascotes van viure felices per sempre.

 

Les dos nenes i les seves avantures

Hi havia una vegade dos nenes que es deian Yanela i Abril i tenien 11 anys. Un dia l’Abril i la Yanela es van trobar un robot , el robot els i va dir: que ell venia del futur per ajudar-los a cuidar la natura , les nenes li van dir: que elles ja cuidavan prou el seu planeta  i els anials . El robot els i va dir: que si volien venir al seu món, les nenes li van contestar que si , dons el robot i les nenes ja estan de camí al seu planeta. Tot plegat sel’s i va espatllar el coet i van anar a parar un planeta molt estray. Alla en aquell planeta estava ple de animals i plantas. Els abres es movien, caminaven i fins i tot parlavan (aquell planeta era molt estrany). Van estar de sort que una familia de gatets els va ajudar a tornar a casa, pero quan van tornar no hi havia ningu, on era totom? les dos nenes se’n van anar a veura si eran a la muntanya,resulta que tot el poble s’havian amagat del monstra( era un monstre que tenia cua de drac , urpes de tigre i cara de lleo, era un monstre horible). Per sort els gats no avien marxat , la familia de gatets es va enfrontar contra el monstre, per sort el monstre es va morir i els gatets van guanyar, pero el gatet mes patit es va fer malt . El van curar i se’n van tornar al seu planeta. El poble un altre cop estava feliç, i la Yanela i l’Abril tornaven a ser felices.

Abril 5é

 

 

EL millor robot

Hi havia una vagada dos nens que es deien Andreu i Marc, Anant capa el bosc, es van trobar un robot i en marc es va espantar i l’Andreu el va consolar. L’Andreu va parlar amb ell:- Com heu vingut? En una màquina del temps. Que ens a l’ensenyeriau? Si-: van anar capa a la màquina del temps, i li va preguntar en el cap jam si podien viatjar al futur. Li van dir que Si, El cap li va preguntar a quin any i en Marc li va dir el 2.222. van pojar i se’n hi van anar. Van veure que la terra estava molt malament i quant van tornar van volger areglarho tot lo possible.

La família M 000

En Mikel un nen ja adolescent s’entenia amb els robot i en tenia un a casa “com en Novita i en Doraimon “. el robot es deia M10 i tenia la màquina del futur, sovint hi anàvem. vam decidir anar-hi una setmana a conèixer els amics d’en M10 i la seva família. l’M10 em va explicar que tenia dos germans i un es deia M9 i M8.
vam marxar i vam estar cinc minuts en arribar i on vam terrissa, ja ens estaven esperant. Vam anar a fer una excursió i vam pujar a la ” Picass d’Estuts” la muntanya més alta de “Xuxumaru” , la vam pujar amb una hora i vam dinar allà dalt l’M10 va dir: Bon apetiot”. Vam baixar corrents i l’M8 era corredor de maratons hi anava molt ràpid ho va baixar amb mitja hora i va dir: new record.

ANIOL SÁNCHEZ 6è

ANIOL SÀNCHEZ

 

UN VITGE FORÇA DESAFORTUNAT

Hi habia una vegada un nen que és deia Marc i un dia se’n va anar amb el seu pare a treballar al museu de la prehistòria i va veure moltes armes molts ossos i una cosa que no li va semblar gaire prehistòric era una màquina del temps. El seu pare li va explicar tot el que podia fer aquella màquina i el nen va quedar impressionat quan va beure que aquella màquina el podria transportar al passat amb els dinosaures. El nen va tenir una idea, la idea era quedar-se allà fins que el museu tenques i ell podria viatjar amb la màquina del temps per anar al món dels dinosaures etc… Quant el nen és va ficar a la màquina del temps va clicar un botó que ficava dinosaures. El nen tot un plegat no se’n va adonar que ja era al món dels dinosaures el nen no s’havia que eren els dinosaures però quan va veure un coll tant llarg és va ven esgarrifar i va tornar al museu el màxim ràpid que va poguer però hi havia un problema que no hi havien endolls per endollar la màquina i és va haver de quedar a viure allà per sempre més!!!!!