Hi havia un vegada una familía que s’hen va anar de vacanses als Alps. Primer,van anar a esquiar i van pujar a la pista amb teleou i van anar baixant molt apoc apoc i quan arribaven tornaven a pujar. El pare es deia Lluis, la mare Rosa, i les dos nenas Carla i Mar. Quan ja es va començar a fer fosc encara no havien triat la casa que anirien a dormir pero com que totes estaven ocupades van anar a una casa que hi havia molt lluny del poble. Era de fusta i per dins era molt maca. Les nenes van sopar i van anar a dormir perque estaven molt cansades, i els pares van sopar van mirar un rato la tele i també van anar a dormir. Lendamàal matí van anar a caminar un rato con que estava tot nevat no es veia gaire res. La Carla estava fent el 3r ninot de neu els pares parlaven i la Mar va anar a caminar. Al cap d’un quart la Mar va sentir un crit i a davant seu hi havia tres ossos polars la Mar es va espantar molt i s’hen va anar corrents a buscar la Carla. Les dos van buscar els ossos, van beure un mare amb dos ossos petits, les nenes es van espantar una mica pero despres ja van començar a jugar. Van començar a corre pero despres ba nevar la neu era molt gruixuda i no es veia res. La mare os es va enganxar els petits a la cua i les nenas a la seva esquena, les va portar el seu cau i si van estar un bon rato. Quan va parar de nevar la mare os les va portar el bosc es van despadir i van anar a veure els seus pares, els pares no les paraven de renyar pero les nenas no els escoltaven i els hi repetien tot el que els hi havia passat. Qua n van marxar els ossos van apareixar entre la neu i las nenas van anar corrents a abracarlos els pares els hi van donar un tros de carn i els hi van dir adeu. Les nenas estaven molt tristes per avelsi de dir adeu pero tambe li van donar un tros de carn a cada un, van pujar el cotxe i s’hen van ban anar cap a les masies  

Havia una vegada una famĺia que anava els pirineus a esquiar.Els pirineus hi havian cases de fusta per llugar, i la família en van llugar una, eren dos petits i dos grans.Era una nena petita que es deia Judit la Judit tenia un germa petit que es deia Marc io la mare es deia Cristina i el pare Jaume. La famíli  vivia a  les mesias de voltragar .A la caset era molt prtita.Quan van arribar a la casa els nens sen van anar a jugar aq fer guerra de neu i els pares es van cedar a  praparar la casa i descaregar el cotxe.Els nens jugaven afer guera de neu mentres jugaben van bindre una família de ossos , els nens van marxar corrents cap a dins ,a casa i van mirar per la finestre.Els ossos es van estirar  davant la porta i els pares van agafar peix i carn,quan es llevan els ossos es menjan el manjar que els pares es li havia donatla mare dels ssos els i demana els nens que si tenen mes menjar . Els nens le donan verdura.La mara dels ossos, li demana que si savenun lloc que no es desfagi el gel, i la mare dels nens li diu que no  per que sesta desfent tot el gel de lentartida , i que no marxin gaire lluny i els ossos sen van amb els seus 2 fills i els nens sen tornen a jugar

Havia una vegada una famìlia que tanien pansat anr esquiar els Pirineus. Van marxar el divendres a les deu. Quan van arribar els Pirineus se n’haan anat el refuigi i van esmorzar un got de llet calenta i van ensendre la llar de foc. Despres van marxar a esquiar. Es van trobar uns ossos palats de fred,la famìlia s’hi va acostar peró els ossos no els van fer res. Una nena de la famìlia li va dir en la seva mare si podia anar a buscar un tros de carn i la mare va cdir que si. Quan la famìlia va acabar de dinar van guardar les sobres del menja. La famìlia van anar a donar les sobres de mejar en els ossos. Els ossos es van menjar les sobres del menjar. Van passar 3 dies i el 4 dia els ossos es van reformar i van anar a atacar la famìlia parquè no els van portar menjar. Quan els ossos va arrivar a la casa. Van a tacar un per cada vanda de la casa i els ossos s’els van enpuntar el seu cau. Com que les oersones tenian gana van arribar de agafar la carn i va poder agafar la carn i van poder escapar. Van marxar corrent cap a casa seva,es van cadar a dormir i l’ain dama van marxar cap a Paris i ara la famìlia si s’en volen anar de vacances primer consulten internet per veure si han ossos ho no.

Hi  havia una vegada els pirineus estava tot de neu ha allá havia una casa de fusta molt vella que hi vivia una familia. Per allá els pirineus havian osos polars la mare i dos fillets el para el van casa dos cazadors el volian matar. Peró es van acibocar de casa els osos polars eren de aquellá casa i quan els cazadors van entrar a la casa i es van trobar els osos polars van agafar el os i rapidament el vant portar cap a casa els cazadors van cada tots bruts i van caura a la trampa . ERIC SANCHEZ 6 é

Hi havia una vegada amb un poble molt llunya una casa de fusta i tot ben nevat.  A dins de la casa i vivia una família un nen una nena i els pares aquella nena li agradaven molt els ossos i un dia es ban trobar un os mitx mort de gana amb les seves  cries i els nens ban dir. ens els podem cedar siusplauu!!!!! si que us els podeu quedar preo si els cuideu vosaltres. Anem a donar menjar els osos i els i ban donar una mica de menjar i ban rusesitar  i els nenes ban dir iupi iupi iupi!!!! Anem a jogar amb els osos? si valen! i des de aquell dia van ser tres mes a la femilia. CARLA SALA 6è DE PRIMARIA

Hi havia una vegada una família què vivien a l’Antartida.Un bon dia la germàna gran que és deia Aina i les dues bessones més petites que es deien Anna i Alba van anar a passejar pel bosc, tra-la-ri trala-ra va anar passant el temps i va ser l’hora de dinar.-l Anna va dir mm que vons aquests macarrons si si va dir l’Aina però cuan van voler marxar es va començar a estendre una voira espessa i es va desorientar l’Alba va començar a plorar thot dient hi hara que farem pobre de nosaltres, però per sort van trobar una família d’ossos. Els ossos van veure que s’havien perdut les nenes no tenien por i van pujar a l’esquena dels ossos i els van portar en una cova. I ara l’Aina l’Alba i l’Anna són unes més de la família.

                                                                                           Aida Fernandez

Hi havia 3 nens que  es deien , JORDI, DANIEL I JOSE  sempre li agradava el nadal  i sempre  es perava el dia de nadal els3

faltava un dia per nadal  ja era les 12:de la nit i el  Jordí  va despertar al  DANIEL i el JOSÉ    i va dir  el Jordi  que anessim a mirar  qui portava els regals i els 3 nens van baixar  per la escala i van  buscar a la seva mare ibuscar  al seu pare i els 3 no els veien  als seus pares  despres  van sortir al carrer elsw 3  per  buscarlos pró no els veien  dons  van segir buscant  es ta que van  continuara.toni canalejo

Havia un vagade una nena que tenia un gos. El gos es diu Xampinyó. La nena li va damanar en els seus fills. Els seus pares van dir que su pensarien. Quanva passar un any li van regalar una gossa. Li va possar el nom de LLuna. Els va possar en un habitació i l’endemà va anar a veure s’hi havia criat i va criar quatre cadells. Ara la nena esta molt content perquè té quatre gossos.

                                              SEGONA PART                                                                                    

La nena que anava a passajar els quatre gossos va veure un gos molt gran i la nena va marxar corrent cap a casa seva. El gos perssaguiala nena. Quan la nena va arribar a casa seva, va tancar la porta els morros del gos. La nena va dir que la companyes la seva mare a passejar els sis gossos i la mare va companya la nena a passejar els  sis gossos i la mare i no van trobar cap gos i els quatre possos van fer pipi i caca. Se’n van anar a casa i a partir aquell dia la nena treu els sis gossos amb la seva mare.ANNA 5é

Eren les vuit del matí.  jo estava assegut a la cuina de casa, a la meva butaca preferida… devant de la llar de foc… tot llegint el diari… bevent glopets una tassa de te aromanitzat al parmesà… i rosegant una galeta de formatge de cabra… quan el telèfon va sonar. vaig allargar la porta i vaig alçar l’auricular. -sí, digueu? aquí stilton, geronimo stilton! una veu va xisclar: -geronimoooooooo! vaig reconèixer la veu: era el meu cosí, Matin Gala. Vaig balbucejar: -Què passa? digues, digues!   si ,si? però ell em va penjar el telèfon al moprros. Que mal educat! PER MIL FORMATGES DE BOLA… Un rat educat no et penja mai el telèfon ela morros!  Festiguejant, vaig telefonar a la meva germana tea. -M’acaba de telefonar Marting Gala. Ella va comentar: – M’hi jugo el que vulgis que t’ha penjat el telèfon als morros, aquell groller! Vaig sospirar i vaig continuar esmorzant. PER MIL FORMATGES DE BOLA… En aquell moment va sonar de nou el telèfon. Vaig alçar l’auricolar i vaig esgüllar: -si, si? vaig sentir la veu  del meu nebot preferit, Benjamí.- Tiet Geronimo, hagi de fer una redacció sobre:” les llegendes de les bones meneres” . Per mil formatges de bola, és clar que sí, vine quan vulgis! T’ajudaré amb molt de gust, és un tema molt interessant! En aquell moment la porta es va obrir de bat a bat i algú va cridar: Geronimooooooooooooooo!

carla sala

Hi havi una vegada una nena que es deia Tila. La Tila cada dia anava el parc amb la seba amiga, la seva es deia Judit.Un dia va anar el parc i no havia la Judit. La Tila aquell dia es va avorrir molt després quan va marxar del parc, sen va anar a casa de la Judit a pregunta-li perque na havia anat el parcla Judit li va cuntestar:- no he per que tinc febre a 38 i migde febre.Et bolia trucar i ho he fet però no me l’ha agafat ningú  Tila- Ésque he anat a comprar a marcat, i quan hem tornat ja m’he cadat el parc.He jugat jo solai despres t’he vingut a veure, J udit :- a esta bé a una cosa Tila demà no vinc. Si  no vols jugar sola el parc ,no hi vagis, a vale adeu. Tila:-adeu i que et milloris     Judit:- ja hu intantaré adeu i gràcies per vindre aveure’t.  ALBA SALA 5è curs