Un somni de por

Hi havia una vegada una nena amb el seu gos anaven passejant per un bosc tenebrós. S’estava fent fosc, i va arribar a un cementiri. Es va desmaiar, perquè va veure fantasmes, esperits, vampirs, bruixes, ratpenats i ratolins etc… quan es va despertar va anar a  abraçar el fantasma bo ja que es coneixien perquè els va presentar la Maria. Resulta que tots eren bons menys la bruixa maduixa. La bruixa va obrir una tomba:

-baixeu baixeu -va dir- que hi ha moltes  llaminadures boníssimes, fetes per mi. El fantasma va dir que no hi baixessin que es un parany. La Maria no li va fer cas i va baixar-hi i no poder sortir-ne mai més i va morir. Es va despertar i va dir uf! Sort que era un somni.       

                         ANNA SALA I AIDA FERNÁNDEZ