Era una vegada dos amics, una nena i un nen. Es van conèixa en unes colònies d’escoles. el nen va anar a veure una classe a veure s’hi trobava algún amic. Hi va trobar la nena que es deia Antonia que li va caure molt bé i al nen que es deia Pepet es va presentar i així va ser com es van conèixer.

Però hi havia un incombanient, que vivien a molts kilòmetres i per veure’s necessitaven fer molts kilòmetres. Era molt bonic perquè cada cop que es veien ho disfrutaven molt i no paraven de jugar i quan no es veien s’escrivien cartes o parlaven pel MSN i a paartir d’aquí es van fer molt amicss.

Quim Saperas