Hi havia una vegada 5 amics que anaven per el bosc i es deien  Jordi,Juan MAIKEL, Juanjose i Jonatan.Estaven jugant al pilla pilla i es van allunyar  moltissim i es van perdre.Els 5  tenien tota la motxilla plena de menjar i moltissima aigua i va arribar la nit i tots es van fer un gran foc i van fer carn amb patates  peró mentres estaven menjant va sortir un guepard i un os gegant i es 5 germans es van espantar iban agafar foc per espantar- los i els 5 van marxar corrents per la nit fins al mati i van trobar la carretera fins al poble i dan van anar ca  ha cassa i la mare es va amoinar moltisim i tots els pares estaven contens de veurel’ls. JOSE ANTONIO CANALEJO MIRO

Era una vegada dos amics, una nena i un nen. Es van conèixa en unes colònies d’escoles. el nen va anar a veure una classe a veure s’hi trobava algún amic. Hi va trobar la nena que es deia Antonia que li va caure molt bé i al nen que es deia Pepet es va presentar i així va ser com es van conèixer.

Però hi havia un incombanient, que vivien a molts kilòmetres i per veure’s necessitaven fer molts kilòmetres. Era molt bonic perquè cada cop que es veien ho disfrutaven molt i no paraven de jugar i quan no es veien s’escrivien cartes o parlaven pel MSN i a paartir d’aquí es van fer molt amicss.

Quim Saperas

Hi havia una vegada dos amics. un nen i una nena, la nena es deia: Maia i el nen es deia: Floc. Vivien a Austàlia i tenien molts problemes. Un dia  a la nena se li va morir la mare i va agafar una depressió i el nen l’havia de cuidar. Un altre dia en FLoc se li va petar el trineu i el va mossegar un ós i la Maia el va haver de cuidar. Un dia la Maia va tenir una idea. A veure si podien tenir un cangur i el nen va dir que si. Van  anar a una botiga d’animals  i en  van comprar unh. Després li van triar el nom i li van posar: Esquitx. S’en van anar cap a casa i van viure molt feliços.

Vinyet

6é de primaria

Era una vegada una nena que es deia Isabella però li deien Bella i vivia a Londres amb la seva mare, un dia se’n va haver d’anar a Fox a viure amb el seu pare. Quan va arribar allà el primer que va anar a visitar va ser el poble , on es va trobar un grup d’amics, es va parar a xerrar i es va conèixer i va donar la casualitat que anaven junts a l’insti, i a la mateixa classe.

Al dia següent al matí es va abrigar, perquè plovia, va esmorzar i va sortir al jardí, on veure una furgoneta taronja , molt vella, que justament era per ella, ella mateixa la Bella Swan, va arribar a l’insti i ja es va trobar amb els amics que es va torbar ahir el mig del poble. La van acompanyar a que li donessin els horaris i de seguida van anar a la primera classe i els va tocar anar juntes.

i van ser amigues per sempre.

Els camps de roselles
Tots enrojats per la
Pluja que cau en mica en mica.

Les abelles contentes,
Emprenen el vol com deia
Martí Pol.

Les plantes de mil colors
Fan molts tipus d’olors,
Que omplen el cel de fortors

La canalla corre pels carrers
Enunciant a tothom qui vol
Que la primavera ja a arrivat.

Sant Jordi content,

la princesa ha salvat

i el drac ha matat.

les abelles han xupat la sang del drac.

Pau Tomàs Font

En Didac i L’Alba es van banyar en una bassa d’aigua .La gent del món es va morir tota perquè uns extraterrestres la van matar. En didac i l’alba van quedar sols al mon .Es van aver de espavilar medecines, cotxes, menjar etc.
El mon hi van quedar només ocells. El didac i l’Alba decideixen tenir un fill per que no s’acabi el mòn mai.Quan són grans tenen un fill que es diu Mar. En Didac te un accident i es mor.L’Alba decideix tenir un altra fill del seu fill quan sigui gran perquè així no desa pareixi l’espècie humana. ERIC  SÁNCHEZ

Hi havia una vegada una nena i un nen la nena es diu ALBA i al nen DIDAC,  i astaban  banyant i van ariva uns

astretarestres   que van mata tot el mon van cadar sols la alba i el didac   i alba tania ĺalba tania 15  i quen

afet gran se casat amb el didac i van tani un nen i asdiu marc i va muri el didac i ĺalva aspera que els seus fills que sigin gran tindre mes fills  amb el seu fill.
Ibtissam

Una vegada hi havia un poble que es deia Benaure on i vivia un ne negre que es deia Dídac que volia jugar amb uns altres. Aquells com que en Dídac era negre no els hi van agrada i el van tirar a l’aigua.

L’Alba una noia d’uns 15 anys ho va veure i es va tirar a l’aigua a selbar-lo. Ells no s’en van adonar-se però mentre ells dos estaven a dins l’aigua van vindre uns ovnis i van destruir tot lo que van trobar pel mig: persones, cases, cotxes menys totes les coses que estaven en l’aigu mar, rius, i tots els ocells.

Quan van sortir de l’aigua ss’en van adonar que estaven sols i es van posar a plorar perquè eren els dos sols i totes les seves famílies estaven mortes.

Van pensar que hauríen de sobreviure tota la vida amb aquellas ruines i que quan fossin més grans hauríen de tenir fills i fer tornar créixer la vida humana. Van anar passant els anys, algún cop van tindre algún susto en beure persones que havien sobrebiscuts però no en tan bones condiscions com ells. Algún era dolent i els vulien fer mal i ells es defensaven amb armes i mausers i d’altres estaven una mica folls (bojos).

Van passar els anys i una bona nit van decidir fer l’amor i tindre un fill i així ho van fer. L’andemà van pensar que potser s’havien presipitat una mica. DE cap d’uns dies l’Alba s’en va adonar que ja no tenia la regle i volia dir que estava prenyada. Ho van celebrar, i després de fer un llarg viatge amb vaixell per tot el món un dia lÀlba va notar que el nen que tenia a la opanxa volia sortir i ……. hera un nen molt macu ni molt negre ni molt blanc li van dir Mar.

Un bon dia en Dídac va anar a buscar aliment en una casa on hi havia menjar i no se sap perquè, el sostre va caure a sobre d’ell i es va morir. L’alba de cap d’unes hores quan ja era fos va veure que alguna cosa passava i va anar i va veure que s’havia mort i va pensar que hauria de tindre fills amb el seu fill.