Avui divendres 19 de Febrer
el Rei Carnestoltes no es trobava bé!

A tots ens ha deixat
com un mort ben accidentat!
Però davant mestres notaris ha firmat
el testament que ara us quedarà anunciat:

Jo Carnestoltes
rei dels poca-soltes
us vull anunciar
que són els nens i nenes del Lluçanès
molt millor que els del Voltraganès.

Sovint als pares fan enfadar
però els mestres tot ho saben controlar.
Així que ja va sent hora de començar
i grans i petits a callar i escoltar!

De tants pollets com hi ha
a la Nuri molt fan treballar
i mil i un jocs inventar.
Sort que ella no para de valorar
que molt i molt es fan estimar!

A les orenetes de la Núria
els hi agrada tant la gresca
com parar la fresca!
Sort que en té de molt bufons
i d’altres de bons minyons!
Les xivitones de 2n, 4t i 3r
som d’en Carles i la Roser.
Som els més esberats
i amb aquest carnaval
hem quedat un xic descontrolats!

Els abellerols són els més eixerits
ja que no es fan el pipí al llit
per arribar a l’insti molt ben vestits.
En Pep sempre diu que són bona gent
i per això junts treballen de valent.

Però… de lluny ja veig…
que els pares estan a punt d’arribar
I si no ho tinc mal entès
amb una última disfressada
em faran una bona enterrada.

Així que me n’he d’anar
i amb ells deixar-vos estar
Vigileu que us faran menjar
cigrons amb arengades
d’aquelles tan salades.

I despediu-vos del pa i el vi
que els pares diuen
que no us deixarien dormir…!

Bé doncs, adéu siau
Me’n vaig cap al forat
Que més val estar sol
Que mal acompanyat

Per vosaltres la Quaresma ha arribat
I ara tots a fer molta bondat!

Visca el Carnestoltes 2010!

Hi havia una vegada uns nens que estaven molt impacients per anar de colònies a Cabrera de Mar, en un Alberg que es deia Torra Ametller i tenia forma de castell, llàstima que no hi havia piscina, deien els nens. Els nens és deien Pau, Quim, Vinyet i Ona i venien de l’escola Ceip Aurora juntament amb altres escoles. Tenien gustos molt diferents perquè a en Pau li agradava amb moto, en Quim jugar a futbol, a la Vinyet li agradava muntar a cavall i a l’Ona anar amb bici.

Al dia 4 de juny estaven molt impecients per marxar de colònies i a l’hora del pati van marxar a jugar a amagar al bosc i es van perdre.

Els mestres estaven molt preocupats per saber on eren els nens i van crear una assembla amb tots els mestres per buscar els quatre nens perduts pel bosc.

MENTRESTANT AL BOSC …

– com ens ho farem per sortir? – pregunta l’Ona.

– Suposo que ens vindran a buscar- va dir la Vinyet

– No ho sabem!- van dir en Quim i en Pau.

MENTRESTANT …

Els pares i els mestres seguien buscant.

Uns pares van dir:

-Que us sembla si ens separem?

-Si!!- van contestar els pares.

L’endemà a la tarda encara no els havien trobat . I a la nit del dissabte els van trobar morts de fred en una cova. Els pares dels nens se’ls van endur a casa perquè no agafessin més fred. I dilluns poguessin anar de colònies.

El dilluns a les 8:30 ja pujaven a l’autobús per anar a cabrera de Mar. Van arribar a les 10 a cabrera i tots els nens petits encara dormien perquè segur que el dia abans no haurien pogut dormir.

Van anar tots a les seves habitacions a instal·laris i van decidir amb en Quim i en Pau que a la nit farien guerra de coixins a l’habitació de les nenes.

I després van anar a la platja de la costa Daurada i s’hi van estar 2 hores banyant-se i fent castells de sorra. Quan van arribar a la casa de colònies se’n van anar a dutxar i quan van acabar se’n van anar a sopar, van menjar:

Arròs blanc, llom arrebossat amb formatge i iogurts. Quan van acabar de sopar es van posar el pijama i van fer fora a les altres menys a les de Santa Eulàlia. Després van entrar els nens per la finestra i es van posar a fer guerra de coixins. Quan va entrar la mestra els nens es van amagar dintre els sacs de dormir de les nenes . L’endemà al matí van arribar les nenes mortes de fred perquè havien dormit a fora i el s nens havien dormit als seus llits. Els nens van esmorzar i les nenes es van xivar i els van fer fora de les colònies i cap a sant Boi i falta gent.

Ona i Vinyet

6é curs de primaria

Un dia el porquet explorador va sortir a donar una volta a una illa desconeguda. Quan va ser allà el primer que va ser montar la tenda de campanya, es va buscar menjar per passar la nit i mentre menjava es va adormir. L’endema el ma despertar un mico molt trapella. El porquet explorador va pensar…:

– I s’hi hi entro a veure que hi ha?

Va entrar a la cova tot ddicidit veure que hi havia. Quan va ser adins, va sentir un soroll molt fort. Tot decidit va anar a veure què passava. Quant va ser allà, va seure un drac immensde color negre. Es va amagar darrera les roques i de mica en mica s’anava acostant. Quant era molt a prop el drac el va veure i tot enfuriesmat li va dir:

– Qui ets tu?

– Que fas aquí, d’on vens?

– El porquet tot espantat, de seguida li va dir:

– Sóc un porquet explorador, no et vull fer mal .

El drac es va tranquilitzar, en saber que el porquet era inufensiu. El drac el va convidar a la cova. El porquet li va explicat totes les seves aventures i el drac va decidir que li demaneria per ser el seu company avanturer. El porquet va dir que si i van passar tota la vida fent moltes paripécies

Hi havia una vegada un nen que es deia Carl Fredricksen que es va casar amb una noia que es deia Ellie. Quan va ser molt vellet l’Ellie es va morir. L’Ellie tenia un somni que era anar a viure a la cascada del paradís. El Carl es va quedar sol a casa i uns paletes li volien fer vendre la casa per contruir-hi un bloc de pisos.El Carl enfadat va pegar un paleta i li va fer sang al cap. La policia el va fer anar a una residència d’avis. El Carl no hi volia anar i va fer un gran globus de colors per fer volar la casa i anar a la cascada del paradís. Quan es va enlairar es va endur un nen explorador que l’havia anat a visitar. Quan van arribar a la cascada del paradís es van trobar un ocell que es deia Kevin i que feia quatre metres. També es van trobar un gos que parlava que es deia Dug, també van trobar un home que tenia molts gossos que parlaven, i li volia fer mal. Llavors en Carl, en Duc, en Russell i en Kevin es van escapar amb la casa voladora. Al final el senyor dels gossos segresta en Kevin i se l’emporta segrestat amb una nau espacial.

ERIC SÀNCHEZ 5è curs

Una vegada hi havia un matrimoni que tenia set fills i una filla.

quan va nèixer la nena, tothom va estar molt contenta, però la

nena havia nascut molt primeta i malaltissa i van tenir por que es

moris. Com que els pares volien batejar-la abans que no fos

massa tard, van enviar els set nois al pou a buscar aigua. Els

nois hi van còrrer, però com que tots volien pouar alhora, els va

caure el càntir dins del pou. Aleshores es van espantar tant que

es van quedar quiets al voltant del pou sense saber que havien de fer.

IBTISSAM 5è

Era un nen que va conèixer la dona de la seva vida l’Ellie. Quan es van fer grans es van casar. L’ellie es va morir d’una malaltia. En Carl fredicsen quan es va aber mort la seva dona. Va obri-li el cap a un obre que treballava a les obres del costat de casa seva per que li va espatllar la bústia. El van denunciar i va aber de anar a als jutjats. I se’n va sortir quan va arribar a casa seva li van donar una carta de la residencia els roures vells. Ell s’ho va agafar molt malament i l’endemà quan es van avar a buscar va fer sortir globus i se’n va anar volant a la cascada del paradís . Un cop algú va tocar la porta i va obrir. Va veure que era Russell. El va deixar entrar i tots dos van arribar a la cascada del paradís. I allà van viure moltes aventures. Van barallar-se amb un dolent. Va conèixer el Kevin el Tamarro i un gos que es deia duc. Amb la baralla que va tenir amb el dolent va guanyar i es van emportar un zèppelin.

Vinyet Coma i Macià

En Homer Jackson Jordan el mític personatge de les meves històries, cada dia amb soluciona i m’ajuda en tot l’ho que pot per això jo en Quim vull entrar a les meves històries per agreir-li tot el que m’ha fet.

Tot va començar un dia enque amb vaig despertà, amb vaig equipar amb tot lo que necessitava i vaig penjar tots els fulls en que jo vaig escriure històries en que ell sortia i els vaig penjar a la paret.

Hi havia una vegada en un Temple Grec que hi vivien tots els Déus Grecs. Un dia Apol·lo es despertà i es compra un polo (un cotxe), amb el polo va anar a despertar tots els Déus que vivien en el Temple. Després va fer pujar-los tots al cotxe i van anar de rebaixes al “Corte Inglés”. Cada Déu va anar a una planta. Apol·lo a la de polos, un altre Déu va anar als videojocs, i tots van anar a una sala. Al cap d’unes hores tots ja s’havien comprat alguna cosa. Quant anaven per pujar al cotxe es van adonar que no hi cabien totes les coses, després el Déu porche va anar a comprar un porche (un cotxe). Després tots els Déus van carregar totes les coses del cotxe. Quan van arribar al temple tots van fer servir les coses que havien comprat i axí cada any al mateix.   

Pau Tomàs Font